Christopher Zeeman

Christopher Zeeman

(2009)
Biografia
Naixement	(en) Erik Christopher Zeeman 4 febrer 1925 Yokohama (Japó)
Mort	13 febrer 2016 (91 anys) Woodstock (Anglaterra)
Causa de mort	insuficiència respiratòria
Director Hertford College
1988 – 1996 ← Geoffrey Warnock – Walter Bodmer →
Gresham Professor of Geometry
1988 – 1994 ← Clive Kilmister – Ian Stewart →
President Societat Matemàtica de Londres
1986 – 1988 ← Ioan James – John Coates →
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge (–1955) Christ's College (1947–1954) Christ's Hospital (1934–1943)
Tesi acadèmica	Dihomology  (1955 )
Director de tesi	Shaun Wylie
Activitat
Camp de treball	Topologia i Teoria de les catàstrofes
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Gresham College (1988–1994) Universitat de Warwick (1963–1988) Institut des Hautes Études Scientifiques (1962–1963) Universitat de Cambridge (1955–1962) Universitat de Chicago (1954–1955) Gonville and Caius College (1953–1954) Royal Air Force (1943–1947)
Membre de	Royal Society
Obra
Obres destacables Teorema de Stallings-Zeeman Teorema de comparació de Zeeman Teorema del desnuat de Haefliger-Zeeman Conjectura de Zeeman
Estudiant doctoral	C. T. C. Wall, Jenny Harrison, Anthony Manning, Colin Rourke, Jaroslav Stark, John F.P. Hudson, Tim Poston, Abbas Edalat, Michael J. Field, A.L.S. Corner, M.C. Irwin, L. S. Harris, Mark Armstrong, Derek Hacon, John H.V. Hunt, A. N. Godwin, David Arrowsmith, Gil de Figueiredo, M. C. Blad, John Hayden, Maria de Carvalho, Mario de Oliveira, Charlotte Watts, David Epstein, Peter Buneman, Brian Heatley, W. B. R. Lickorish, E Anne Scott i David Trotman
Família
Cònjuge	Rosemary Gledhill (1960–2016) Elizabeth Salter (1950–1960), divorci
Fills	Mary Lou Zeeman  () Rosemary Gledhill Nicolette Zeeman  () Elizabeth Salter Samuel Zeeman  () Rosemary Gledhill
Pares	Christian Zeeman i Christine Bushell
Premis
(2006)  Medalla David Crighton (1991)  Knight Bachelor (1988)  Premi Michael Faraday (1987)  Forder Lectureship ^(en) (1982)  Premi Whitehead Senior (1975)  Membre de la Royal Society  honorary degree of The Open University ^(en)

Christopher Zeeman (Yokohama, 4 de febrer de 1925 - Woodstock, 13 de febrer de 2016), conegut com Chris Zeeman, va ser un matemàtic britànic.

Vida i obra

Zeeman va néixer al Japó, fill d'un danès i una britànica que, l'any següent al seu naixement, es van traslladar a viure a la Gran Bretanya. Va fer els estudis secundaris al Christ's Hospital College de Horsham (West Sussex) i, quan els va acabar el 1943, es va allistar a la Royal Air Force per combatre com oficial de vol durant la Segona Guerra Mundial.^[1] A partir de 1947 va estudiar matemàtiques al Christ's College de la universitat de Cambridge, en la qual es va doctorar el 1953, sota la direcció de Shaun Wylie, passant a ser membre del Gonville and Caius College.^[2]

El curs 1954-1955 va estar als Estats Units i, quan va retornar, va ser nomenat professor de la universitat de Cambridge.^[3] Els anys següents a Cambridge va ser summament productius en treballs de recerca en topologia i teoria de nusos,^[4] però, al mateix temps, Zeeman va començar a desenvolupar un creixent interès per l'organització de la recerca i la docència.^[5] El 1964 el va contractar la universitat de Warwick amb la finalitat d'establir un potent departament de matemàtiques en aquesta universitat, cosa que va aconseguir en poc temps, convertint la universitat en un pol d'atracció de professors visitants en topologia, àlgebra i anàlisi.^[6]

Les seves investigacions, mentre era a Warwick, es van inclinar cap el camp de la biologia aplicant la dinàmica de sistemes. A partir dels anys 1970's, després d'haver treballat amb René Thom, va treballar per a introduir la teoria de les catàstrofes^[7] en la recerca en biologia.^[8]

El 1988 es va retirar i es va convertir en director del Hertford College de la universitat d'Oxford, càrrec que va mantenir fins al 1995.^[9] També va ser durant tota la seva vida un gran divulgador, fent classes de tots els nivells per engrescar la gent en les matemàtiques, fins i tot des de la ràdio o la televisió.^[10]

Referències

1. Rand, 2022, p. 524.
2. Chang, 2011, p. 218.
3. Rand, 2022, p. 525.
4. Stewart, 2016, p. 307.
5. Rand, 2022, p. 527.
6. Agar, 2021, p. 134.
7. Martín García, 2021, p. 40.
8. Stewart, 2016, p. 310-311.
9. Rand, 2022, p. 541.
10. Rand, 2022, p. 537.

Bibliografia

• Agar, Jon. «Science and the new universities». A: Jill Pellew, Miles Taylor (eds.). Utopian Universities (en anglès). Bloomsbury Academic, 2021, p. 121-140. ISBN 978-1-3501-3863-6. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Martín García, Juan. Ciencias de la complejidad (en castellà). Juan Martín García, 2021. ISBN 9788460924623. 
• Rand, David A. «Sir Erik Christopher Zeeman. 4 February 1925—13 February 2016» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 73, 2022, pàg. 521-547. DOI: 10.1098/rsbm.2022.0012. ISSN: 0080-4606.
• Stewart, Ian «Sir Erik Christopher Zeeman FRS 1925–2016» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 100, Num. 548, 2016, pàg. 307-313. DOI: 10.1017/mag.2016.68. ISSN: 0025-5572.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christopher Zeeman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Stewart, Ian. «Zeeman, Sir (Erik) Christopher» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2020. [Consulta: 30 juny 2023].