Circuit (divisió administrativa)

Plantilla:Infotaula esdevenimentCircuit
Tipustipus de divisió administrativa Modifica el valor a Wikidata
EstatXina, Corea, Japó i Vietnam Modifica el valor a Wikidata

Un circuit va ser una divisió administrativa i política històrica de la Xina, i és una unitat administrativa històrica i moderna al Japó. El primer nivell de divisió administrativa de Corea sota la dinastia Joseon i en el Nord modern; Corea del Sud empra el mateix caràcter xinès que les divisions xineses i japoneses, però, a causa de la seva relativa importància més gran, per regla general es tradueix com a província.

la Xina

[modifica]
El territori i els circuits de la dinastia Tang el 742, segons Cambridge History of China.

Els circuits es van originar a la Xina durant la dinastia Han, i es van utilitzar com una divisió administrativa de nivell comparable a la del comtat - 縣/县, també traduït com «districtes» -, però solament per ser utilitzat en àrees de les franges de l'Imperi, que estaven habitades en general per pobles no xinesos i no pertanyents a la dinastia Han, o massa aïllats geogràficament de la resta dels centres de poder del govern Han. El sistema va caure en desús després de la caiguda de la dinastia Jin Occidental.[1]

La divisió administrativa va ser restablerta el 627 quan l'emperador Taizong de Tang va fer la divisió administrativa de més alt nivell, i es va subdividir en deu circuits de la Xina. Aquests van ser inicialment destinats a ser sols geogràfics i no administratius. L'emperador Xuanzong va afegir cinc més i a poc a poc, els circuits van anar guanyant el seu propi poder, fins que es van convertir en poderoses forces regionals del període de les Cinc dinasties i Deu regnes.

Els circuits van ser degradats a segon nivell després que la dinastia Yuan va establir províncies en un nivell superior, i van romandre així durant els propers segles. Sota la dinastia Qing, van ser supervisats com a circuit intendent o Tao-Tai (en xinès: 道臺; en pinyin: Daotai). El circuit intendent de Shanghai va ser particularment influent.[1]

Durant la República Popular de la Xina, encara existien els circuits com a divisions administratives d'alt nivell, encara que no de nivell superior, com les del Circuit Qiongya -ara província d'Hainan-. El 1928, tots els circuits van ser reemplaçats per comitès o simplement abandonats.[1]

Japó

[modifica]
Els Gokishichidō sobreposats a les prefectures modernes
Kinai Tōkaidō Tōsandō
Hokurikudō San'indō San'yōdō
Nankaidō Saikaidō

Durant el període Asuka (538-710), Japó va ser organitzat partint des d'Asuka (Nara) en cinc províncies i set circuits, coneguts com el Gokishichidō; (5 ki 7 dō), com a part d'un sistema legal i governamental copiat dels xinesos.[2][3] Encara que aquestes unitats no van sobreviure com a estructures administratives més enllà del període Muromachi (1336-1573), van continuar sent entitats geogràfiques importants fins al segle xix. Els set circuits es van estendre en les illes d'Honshu, Shikoku i Kyushu :

  • Tōkaidō (東海道) "Circuit mar de l'Est": 15 províncies (kuni)
  • Nankaidō (南海道) "Circuit mar del Sud": 6 províncies
  • Saikaidō (西海道) "Circuit mar de l'Oest": 8 províncies
  • Hokurikudō (北陸道) "Circuit terra del Nord": 7 províncies
  • San'indō (山陰道) "Circuit costat sombra": 8 províncies
  • San'yōdō (山陽道) "Circuit costat sol": 8 províncies
  • Tōsandō (東山道) "Circuit muntanya est": 13 províncies
  • A la meitat del segle xix, l'illa septentrional d'Ezo es va colonitzar, i va rebre el nom de Hokkaido: "Circuit mar del Nord".

Al centre hi havia la regió de la capital, Kinai, dividida en cinc províncies.

Corea

[modifica]

Des de finals del segle x, el Do ("província") ha estat la principal circumscripció territorial a Corea.

Referèncides

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Край (Східна Азія) // Енциклопедія Ніппоніка: в 26 т. 2-е видання. — Токіо: Сьоґаккан, 1994—1997.
  2. ↑ Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Goki-shichidō" in Japan Encyclopedia, p. 255, p. 255, a Google Books
  3. ↑ Louis-Frédéric is pseudonym of Louis-Frédéric Nussbaum, see Deutsche Nationalbibliothek Authority File.