Cisplatí

Cisplatí

Malaltia objecte	lung oat cell carcinoma ^(en) , càncer de cap i coll, càncer de mama, càncer d'esòfag, limfoma de Hodgkin amb cel·lularitat mixta, osteosarcoma, amelanotic melanoma ^(en) , neoplàsia pulmonar benigna, mieloma múltiple, sarcoma de cèl·lules fusiformes, càncer de pròstata, limfosarcoma, càncer d'ovari, càncer d'estómac, càncer de testicle, càncer de bufeta urinària, subependymal giant cell astrocytoma ^(en) , neuroblastoma, càncer de cèl·lules germinals, transitional cell carcinoma ^(en) , tongue squamous cell carcinoma ^(en) , hepatoblastoma ^(en) , head and neck squamous cell carcinoma ^(en) , càncer de laringe, carcinoma pulmonar no-microcític, gastric adenocarcinoma ^(en) , sarcoma ossi, neuroblastoma, susceptibility to ^(en) , càncer de bufeta urinària, càncer d'ovari i càncer de testicle
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria D per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	compost químic
Codi ATC	L01XA01
Dades químiques i físiques
Fórmula	Cl2H6N2Pt
Massa molecular	298,955595 Da
SMILES
Identificadors
Número CAS	15663-27-1
PubChem (SID)	5702198, 84691 i 5460033
IUPHAR/BPS	5343
DrugBank	DB00515
ChemSpider	76401
UNII	Q20Q21Q62J i BW0OY6ZTD4
KEGG	D00275
ChEBI	27899 i 35852
ChEMBL	CHEMBL11359
PDB ligand ID	CPT
AEPQ	100.036.106

El cisplatí o cis-diaminodicloroplatí(II) (CDDP) i nom IUPAC = (SP-4-2)-diaminodicloroplatí, amb la fórmula química H₆Cl₂N₂Pt, és un compost de coordinació, un medicament basat en el platí usat en quimioteràpia per al tractament de diversos tipus de càncer, entre els quals s'inclouen sarcomes, alguns carcinomes (p. ex. càncer de pulmó de cèl·lules petites, càncer d'ovari), linfomes i tumor de cèl·lules germinals. Va ser el primer membre d'una família de medicaments contra el càncer que actualment inclouen el carboplatí i oxaliplatí. Aquests complexos basats en el platí reaccionen in vivo, unint-se a l'ADN cel·lular i causant l'apoptosi de la cèl·lula (mort cel·lular programada).

S'administra per via intravenosa.

Efectes secundaris

El cisplatí té una sèrie d'efectes secundaris que poden limitar el seu ús:

• Nefrotoxicitat (dany al ronyó)
• Neurotoxicitat (dany a les neurones)
• Nàusea i vòmits
• Ototoxicitat (pèrdua de l'oïda)
• Alopècia (caiguda del cabell): però no és freqüent amb el cisplatí.
• Desequilibris electrolítics: El cisplatí pot causar hipomagnesèmia, hipopotasèmia i hipocalcèmia.

Història

El compost cis-PtCl₂(NH₃)₂ va ser descrit per primera M. Peyrone en 1845, i conegut com a sal de Peyrone.^[1] L'estructura va ser descoberta per Alfred Werner el 1893.^[2]

Síntesi

Referències

1. Peyrone M. Ann Chemie Pharm, 51, 1845, pàg. 129.
2. Stephen Trzaska «Cisplatin». C&EN News, 83, 25, 20-06-2005.

Enllaços externs

• Cisplatin: The Invention of an Anticancer Drug Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine. by Andri Smith
• Anti-cancer Agents: A treatment of Cisplatin and their analogues by Sia M. Liu (excellent detailed overview)
• MedlinePlus page on cisplatin
• IARC Monograph: "Cisplatin"