Hamburg-Alststadt (de) Hamborg-Ooltstadt (nds) ![]() | |||||
Tipus | barri d'Hamburg i centre històric ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Hamburg | ||||
Bezirk | Hamburg-Mitte ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.257 (2016) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1,2 km² ![]() | ||||
Banyat per | Alster i Zollkanal ![]() | ||||
Altitud | 8 m-24 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 20095, 20099, 20457 i 20459 ![]() | ||||
Lloc web | hamburg.de… ![]() |
La Ciutat Vella, en alemany Hamburg-Altstadt i baix alemany Hamborg-Ooltstadt[1] és un barri d'Hamburg al districte Hamburg-Mitte de la mateixa ciutat a Alemanya. Es troba al lloc de la ciutat medieval intra muros desapareguda, que es va desenvolupar a l'entorn del burg carolíngia Hammaburg (primera meitat del segle ix). Avui és principalment un barri de botigues, serveis administratives i despatxos, amb pocs habitants (el 2016 eren 2257 sigui 0,1% de la població total de la ciutat) i poca vida fora de les hores feineres.
De cinc catàstrofes fetes per l'home resulta que no queden gaire edificis històrics a la ciutat vella: el gran incendi del 1842, l'urbanisme megalòman dels nazis (1933-1945), l'operació Gomorra durant la Segona Guerra Mundial el 1943, l'urbanisme funcionalista[2] amb prioritat absoluta per al cotxe del postguerra que va trencar la ciutat[3] i l'«arquitectura d'inversors»[4] des dels anys 1970[5] fins avui.[6] Durant l'època nazi, l'arquitecte Konstanty Gutschow (1902-1978) ja va dissenyar un pla megalòman per destruir el nucli històric i fer d'Hamburg una Führerstadt (ciutat del Führer) amb una llarga avinguda i edificis gigantescs.[7] Es va construir una bòbila a propòsit al Camp de concentració de Neuengamme on presoners havien de treballar en circumstàncies inhumanes per contribuir al megaprojecte hitlerià.[8] La ironia de la història vol que la destrucció massiva pels aliats va possibilitar el que el nazisme per manca de diners no va poder realitzar.[2] Tot i la planta històrica dels carrers va quasi desaparèixer i molts cursos d'aigua, que fan l'encant d'altres ciutats històriques, van ser terraplenats. La vida (habitació, lleure, restaurants, art i cultura alternatives, bars i cafés) es va desplaçar vers els barris perifèrics amb arquitectura més íntima de Sankt Pauli, Sankt Georg, Sternschanze, Ottensen, Winterhude, Eppendorf i d'altres.