Claudio Arrau

Plantilla:Infotaula personaClaudio Arrau
Imatge
(1974) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Claudio Arrau León Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata
Chillán (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1991 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Mürzzuschlag (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementerio de Chillán (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaDouglaston (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatòlic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Arts de Berlín
Conservatori Stern Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMartin Krause Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErland von Koch i Edith Fischer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPhilips Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRuth Schneider (1937–1989)
Erika Burkewitch (1929–1933) Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos Arrau Ojeda Modifica el valor a Wikidata  i Lucrecia León y Bravo de Villalba Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarrauhouse.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0037173 Allmovie: p2429 TMDB.org: 2260371
Spotify: 5k15M5itLxlNtLk7BGpGa1 Musicbrainz: 3905011f-ac59-4d50-9095-1545a9944de8 Discogs: 836429 IMSLP: Category:Arrau,_Claudio Allmusic: mn0000065504 Find a Grave: 8937120 Modifica el valor a Wikidata

Claudio Arrau (castellà: Claudio Arrau León) (Chillán, 6 de febrer de 1903 - Mürzzuschlag, 9 de juny de 1991) va ser un pianista xilè, alumne del mestre Martin Krause. És considerat un dels principals intèrprets del segle xx.

Biografia

[modifica]

Arrau rep les primeres lliçons de piano de la seva mare i debuta als cinc anys. Gràcies a una beca concedida excepcionalment pel parlament xilè, pot viatjar a Europa per estudiar i perfeccionar. Des de 1912 es troba a Berlín on assisteix al conservatori Stern sota la direcció de Martin Krause (deixeble de Franz Liszt). Durant els seus anys de formació va tenir l'oportunitat d'escoltar nombrosos pianistes que vivien a Berlín en aquells anys: Busoni, Schnabel, Fischer, Josef Lhévinne, que van influir en la seva vena artística, i el contemporani Vladimir Horowitz, a qui Arrau va escoltar en un concert i de qui va quedar profundament impressionat.

El 1927 va guanyar el concurs internacional de Ginebra i va començar la seva carrera concertística. Fins al 1940 va acumular un repertori excepcionalment ampli que inclou tota l'obra per a teclat de Bach (interpretada entre 1935 i 1936 en una sèrie de 12 concerts al Meistersaal de Berlín) i grans parts de les obres de Ludwig van Beethoven, Schubert, Mozart, Chopin., Schumann, Brahms, Liszt, però sense excloure ni Busoni, Balakirev, Txaikovski, Debussy, Ravel, Albéniz, Granados i Stravinski. Aleshores, el seu repertori també incloïa una seixantena de concerts per a piano i orquestra.

Arrau, amb quaranta anys, va decidir centrar la seva atenció com a intèrpret de Beethoven, Schumann, Chopin, Liszt, Brahms. En aquesta llista destaquen les absències de Mozart, Schubert, Bach (Arrau creia que la seva música per a teclat es representava millor amb els instruments per als quals estava composta: clavicèmbal i orgue). Actiu fins al final de la seva vida a la segona meitat dels setanta va tornar inesperadament a Debussy i més tard a Mozart (enregistrament íntegre de les sonates) i a Schubert ("el problema suprem de la interpretació", com deia ell). En el moment de la seva mort estava treballant en una gravació integral de l'obra del teclat de Bach, cinquanta-cinc anys després de la històrica integral de Berlín.

Pianista amb total control tècnic de l'instrument, va tendir a ocultar el seu gran virtuosisme adoptant sovint tempos considerablement més lents del normal, per destacar la claredat del so i el contingut musical. Estudiant meticulós de la partitura, sempre va tenir un profund respecte per com va ser escrit pel compositor, i les seves interpretacions, analítiques, ho reflecteixen d'una manera exemplar. Això és especialment evident a les sonates de Beethoven. De gran va oferir una lectura purament dolça, apol·línia i tendrament límpida de les sonates de Mozart. Exemples del seu control virtuós infal·lible, però mesurat segueixen sent els seus enregistraments dels concerts de Brahms i de Liszt, en particular la Sonata en si menor, els 12 estudis transcendentals i algunes fantasies sobre passatges d'òpera.

Entre els nombrosos alumnes d'Arau, els pianistes Karlrobert Kreiten, Garrick Ohlsson, Roberto Szidon, Stephen Drury i Roberto Eyzaguirre.[1]

Discografia

[modifica]
  • Beethoven, Conc. Pf. n. 4, 5 - Arrau / Haitink / CGO, 1964 Philips
  • Beethoven, Concerts per a piano núm. 4 i 5 - Claudio Arrau / Sir Colin Davis / Staatskapelle Dresden, Philips
  • Beethoven, The 5 Piano Concertos - Claudio Arrau / Sir Colin Davis / Staatskapelle Dresden, 1988 Philips
  • Beethoven, fill. pf. n. 1-32 - Arrau, 1964 Decca
  • Beethoven, fill. pf. n. 8, 14, 23 - Arrau, 1962/1967 Decca
  • Beethoven: The Late Piano Sonates, Op. 101, 106, 109, 110 i 111 - Claudio Arrau, Philips
  • Beethoven: Sonates completes per a piano - Claudio Arrau, Decca
  • Chopin, Balades núm. 1-4 / Bromes n. 1-4 - Arrau, 1977/1984 Decca
  • Chopin, Claudio Arrau interpreta Chopin - Arrau / Inbal / LPO, Decca
  • Chopin, Conc. Pf. n. 1-2 / Krakowiak - Arrau / Inbal / LPO, 1970/1980 Philips
  • Chopin, Nocturns n. 1-21 / Improvisacions n. 1-4 - Arrau, 1978/1980 Philips
  • Chopin, Vals núm. 1-19 - Arrau, 1980 Decca
  • Chopin, 26 Preludis i 4 Impromptus - Claudio Arrau, Philips
  • Chopin: Estudis Op. 10 i Op. 25 - Claudio Arrau, 1957 EMI Great Recordings of the Century
  • Debussy: Preludes & Images & Estampes - Claudio Arrau, 1991 Philips
  • Liszt, 12 transcendent Etudes d'exécution - Claudio Arrau, 1977 Philips
  • Liszt: Sonata in B Minor, 2 Estudis de concert - Claudio Arrau, Philips
  • Mozart, Son. pf. n. 1-18 / Fant. / Rondò - Arrau, 1973/1987 Decca
  • Schubert: Sonates tardanes per a piano - Claudio Arrau, Decca
  • Schumann: Carnaval; Kinderszenen; Waldszenen - Claudio Arrau, 1987 Philips
  • Arrau, Beethoven / Chopin / Liszt - Davis / LSO, 1976/1985 Decca
  • Arrau, El llegat - Bach / Beethoven / Schubert / Debussy, 1988/1991 Decca

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The teaching of Claudio Arrau and his pupils: Piano pedagogy as cultural work - ProQuest» (en italià). [Consulta: 20 juny 2021].