Cogomina lila

Infotaula d'ésser viuCogomina lila
Lepiota lilacea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereLepiota
EspècieLepiota lilacea Modifica el valor a Wikidata
Bres., 1892

La cogomina lila[1] (Lepiota lilacea), es un bolet d'aspecte molt similar a la cogomina (Lepiota cristata), però disposa d'un anell el revers del qual és de color gris violaci.[2]

Taxonomia

[modifica]

Va ser descrita per Giacomo Bresadola l'any 1892, sobre un material collit a Itàlia.[3]

Iconografia

[modifica]
Detall del revers de l'anell de la cogomina lila (Lepiota lilacea)

Giacomo Bresadola (1927): Iconographia Mycologica[4]

Descripció

[modifica]

[2][5]Bolet més aviat menut; barret


Barret: de 2 a 3,5 cm de diàmetre. Convex en forma de campana i plana. Al principi és violeta-violet, després fuliginosa o dividida en escates de color gris-marró.

Fulles: dentades, força amples, denses, campaniformes, amb folíols. Blanc, amb una vora flocosa.

Pàgines d'escot: pàgines amb un escot petit just abans d'arribar al peu de pàgina.

Cama: de 2 a 4 cm d'alçada i de 0,2 a 0,3 cm de gruix. Lila o vermell vi, sobretot a la base. Anell membranós, en forma de collaret, erecte, blanc per sobre de l'anell i violeta-enfosquit per sota.

Carn: Blanca, amb taques liles is characterised by its small cap (up to 36 mm broad), with a dark purple disc, and its distinct annulus. Its spores do not turn reddish-brown under Melzer's reagent (are non-dextrinoid).

Hàbitat

[modifica]

[2][5]A l'estiu i a la tardor. En llocs herbats.

Distribució geogràfica

[modifica]

s'ha citat a Catalunya,[6] País Valencià i Mallorca.[7]

Espècies semblants

[modifica]

[2]Amb Lepiota cristata , el seu anell no té la cara fosca, és de mida més petita i no té cap casquet acampanat.

Comestibilitat

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  3. ↑ Bresadola, Giacomo «Lepiota lilacea». Fungi tridentini, 2(8-10), 1892, pàg. 3 (133 ).
  4. ↑ Bresadola, Giacomo «Lepiota lilacea». Iconographia Mycologica (Amanita, Lepiota, Schulzeria, Armillaria p. p.), 1, 1927, pàg. TAB XXXIX, 1.
  5. ↑ 5,0 5,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  6. ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
  7. ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.