Collonges-la-Rouge | |||||
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Nova Aquitània | ||||
Departament | Corresa | ||||
Districte | Districte de Briva la Galharda | ||||
Cantó | Cantó de Maiçac | ||||
Població humana | |||||
Població | 478 (2022) (33,4 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Briva | ||||
Superfície | 14,31 km² | ||||
Altitud | 144 m-493 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 19500 | ||||
Lloc web | collonges-la-rouge.fr |
Colonjas[1] (en francès Collonges-la-Rouge) és un municipi francès situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
La vila està situada a 19 quilòmetres al sud-est de Brive, a la vora dels altiplans llemosins al nord, sobre un altiplà calcari 500 m més avall, davant del Quercy distant 4 km al sud. És situat al Causse corrèzien, a l'extremitat septentrional del Causse de Martel[2][3]
Colongiam 1067.
Les formes antigues dels nombrosos Collonges, Coulonges i Collanges de França són del tipus Colonicas, Colonicae.
Tots aquests topònims tenen com a ètim el baix llatí colonicas que designava en el seu origen una «terra cultivada per un colon», terme del dret feudal,[4] i, a continuació, una «explotació agrícola». El pagès esdevenia lliure i obtenia el dret d'establir-se a una colonica de la qual era el colon.
Segons Albert Dauzat i Charles Rostaing, no cal confondre aquest tipus de topònim amb els que provenen del terme llatí Colonia que designa una colònia romana. Aquest segon és un terme més antic, que trobem en casos com el de Colònia (Alemanya).
Els monjos de l'abadia de Charroux en Poitou funden l'any 782 un priorat després d'una donació del comte Roger de Llemotges.[5] El priorat és integrat al Vescomtat de Turena l'any 844 i atreu, sota la seva protecció, una població de pagesos, d'artesans i de comerciants.[6] Al voltant dels seus edificis protegits per baluards perforats de quatre portes (dues de les quals encara subsisteixen), la vila esdevé una escala per als pelegrins a Compostelle via Ròcamador. L'any 1308, el vescomte de Turena concedeix a la ciutat una carta de franquícia. El dret de jurisdicció alta, mitjana i baixa li és concedit. Van néixer llavors els barris: el barri de la Veyrie a l'est, el de Hautefort, del Faure, la Guitardie. La producció vitícola a aquesta època, venuda sobretot localment i a prop de les abadies, contribueix a la prosperitat del comerç de Colonjas. La tradició local vol que aquesta producció formi part dels vins dels papes d'Avinyó.[7]
Colonjas travessa les guerres de Religió, de manera relativament pacífica, ja que les dues naus de l'església són utilitzades alternativament per al culte catòlic i el culte protestant.[8] Després de les Guerres de religió a França, la reconstrucció del patrimoni de la burgesia enriquida i de la petita noblesa coincideix amb la pujada en potència del vescomtat del qual diversos membres fan de Colonjas la capital residencial de la regió. Al segle XVI, el « gran de Collonges » s'aixequen els nobles habitatges dels oficials del vescomtat, que els del poble anomenen avui castels.[9] Aquests habitatges es distingeixen de les cases per la presència de torres d'escala però també molt sovint de torretes i de torres de vigilància, i per més riques decoracions arquitectòniques[10] Després de la venda del vescomtat a la Corona de França l'any 1738 — que suposa la fi dels seus privilegis fiscals — i a continuació la Revolució, que destruït els edificis del priorat, molts habitants abandonen el poble, i Colonjas esdevé una pedrera. La vila no retroba una prosperitat efímera fins al començament del segle XIX. Aquesta fràgil prosperitat és aniquilada per la fil·loxera que delma les vinyes als anys 1880 i per l'èxode rural, de manera que Colonjas perd una gran part de la seva població.[11] Serrals sencers de ceps malalts són arrencats i reemplaçats per nogueres, avui cultura emblemàtica d'aquest territori[12] La regió és gira llavors cap a la policultura aquitana (cereals, blat de moro, tabac), la ramaderia i l'engreix d'oques sobre l'altiplà calcari o la ramaderia bovina sobre l'altiplà llemosí més humit.[5]
Per tal d'aturar aquest ocàs, la municipalitat de Collonges emprèn tasques de conservació des de 1905, permetent classificar diversos monuments. Algunes colongesos tenen la idea de crear una organització que tingui com a objectiut, amb el concurs dels poders públics i l'ajuntament de Collonges, de posar en valor el patrimoni del poble, i així l'associació « La Societat dels Amics de Collonges » neix el 20 de setembre de 1927.[13][14]
El 4 de setembre de 1969, Charles Ceyrac, home de comunicació i alcalde de Collonges que vol obrir progressivament al turisme, obté que el seu municipi esdevingui oficialment Collonges-la-Rouge.[15][16] L'alcalde continua els seus esforços en aquest sentit « amb la supressió de tots els fils elèctrics i telefònics, el pavimentat dels carrers, la disposició d'àrees d'aparcament a les seves entrades prohibint a partir de 1970 l'accés als cotxes d'abril a setembre »[17]
Collonges i els seus voltants, incloent els serrals amb vistes al poble al nord, són inscrits entre els llocs classificats des de l'1 de juliol de 1996.[14]
Poble turístic i pintoresc, és afectat al començament del segle XXI pel fenomen de la gentrificació: persones econòmicament amb possibles compren segones residències (a prop de 140 de 315) al cor de Collonges-la-Rouge per instal·lar-se o llogar-ho, enviant els colongesos de « naixement » a la perifèria del poble.
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|
401 | 375 | 360 | 379 | 381 | 415 | 455 |
Des de 1962: població sense dobles comptes |
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1977-1998 | Charles Ceyrac | |
1998-2001 | Simone Laurent | |
2001-2008 | Henri Bassaler | PS |
2008- | Paulette Fender |
El poble de Collonges és construït essencialment amb gres vermell (que dona una part del seu nom) contrastant amb el verd dels castanyers i de les vinyes circumdants. Aquesta terra vermella, anomenada « terra de Collonges », que pren una color salmonat l'estiu quan és sec, i una color de sang assecada en període humit, es presta al treball de la terrisseria artesanal, d'aquí els tallers de terrisseria al territori[18]
Té molts edificis protegits amb el títol dels Monuments Històrics entre 1905 i 1987 (8 monuments històrics classificats i 20 monuments històrics inscrits.[19]
El marès vermell de Maiçac ha estat utilitzat per a la seva resistència i la seva facilitat per treballar. Els paletes van fer servir igualment marès beix de Grammont i calcària litogràfica « que permeten crear efectes de policromia. A part de la vila aquests materials es fan servir d'altra banda sobre el marès vermell, que només s'utilitza com a complement. Originalment, el marès vermella utilitzada era recoberta. Només eren visibles les pedres tallades reservades a l'encadenament d'angles i l'enquadrament de les obertures. No va ser fins al 1930, quan es van fer les primeres reformes de cases, que les parets d'obra es van deixar nues »[20]
Batejat amb el nom de
« | ciutat de les vint-i-cinc torres | » |
, la ciutat es distingeix per les seves nombroses torres, sovint situades a la cantonada de cases adossades o dels casals rurals tancats per muralles. Aquests habitatges, donant l'esquena al carrer (castells de Vassinhac, de Benge, de Beauvirie), tenen la seva distribució per escales de cargol en torres fora d'obra, circulars o poligonals, algunes de les quals han conservat la seva coberta de llosa de gres vermell (el color vermell que s'ha tornat gris amb el pas del temps)[21] suportada per una volta de totxo, o per un marc de fusta. Més enllà de les seves funcions pràctiques, les torres també eren signes ostentosos de riquesa i, de vegades, el seu pis superior servia de colomar.[22]
El seu nom de ciutat de les vint-i-cinc torres prové del fet que el municipi podria havia tingut aquest nombre en el temps del seu esplendor entre els segles xvi i xviii. L'impost sobre portes i finestres introduït per la llei del 4 de febrer de l'any VII (24 de novembre de 1798) té com a conseqüència que els propietaris, poc inclinats a pagar impostos per les torres amb finestres, es resisteixen a mantenir aquest testimoni del seu poder econòmic. "Algunes són enderrocades, altres simplement rebaixades una o dues plantes. Les torres d'escala es desacoblen i s'integren en la casa per convertir-se completament en invisibles des de l'exterior".[22] És així com moltes torres van desaparèixer a la ciutat que, el 2025, té 17 torres visibles.[23]
El poble forma part de l'associació dels pobles més bonics de França (Charles Ceyrac, alcalde de Colonjas de 1965 a 1996 va crear l'associació l'any 1982, i és el primer de la Llista de les Les Plus Beaux Villages de France), i el lloc més visitat del Llemosí.
La llotja Enric IV és una llotja de grans i de vins que data de finals del XVI o començaments del segle xvii.[24] Evoca l'activitat comerciant del poble en les seves hores pròsperes i protegeix sempre el forn banal que era encara utilitzat l'any 1968 (avui només s'encén el primer diumenge d'agost, per a la festa anual del pa).[6] El pas cobert està inscrit en els monuments històrics.
Rue de la Barrière:
La casa Poignet té una finestra del segle XVII, classificada monument històric.[34]
La casa Salvant et Vallat és igualment inscrita com a monument històric.[35]
El recinte fortificat data del segle XIV: la Porta del Priorat i la Porta Plana (així anomenada perquè no proveïda de torre, tancava l'accés a l'oest d'aquesta pleta prioral) són respectivament inscrites i classificades monuments històrics.[45]
L'església Sant-Pere, construïda en arenisca vermella a l'XI i XII segles, ha estat engrandida i fortificada al final de l'Edat mitjana. Es distingeix pel seu campanar romànic amb gablets. Aquesta estructura escassa i particularment elaborada, representa el tipus més arcaic del campanar llemosí.
La capella dels Penitents negres dataria del segle XIV i hauria pertangut al priorat de Colonjas. Originàriament, és utilitzada per la sepultura d'algunes famílies notables locals, sobretot els Maussac, els escuts de les quals són visibles a sobre d'una porta paredada i sobre una clau de volta de la capella. A partir de mig segle XVII i fins a la fi del XIX , és la capella dels Penitents negres. Després de la desaparició de la confraria, la capella cau en ruïnes. La Societat dels Amics de Collonges inicia treballs de restauració a partir de 1927[46]