Comissió Von der Leyen

Comissió Von der Leyen

Retrat oficial de la Comissió el 2021
Dades
Tipus	Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (2019–)
Història
Reemplaça	Comissió Juncker
Creació	1r desembre 2019
Reemplaçat per	Comissió Von der Leyen II
Comissió
Seu	Edifici Berlaymont Rue de la Loi - Wetstraat, 200 Brussel·les
Presidència	Ursula von der Leyen (2019–)

La Comissió Von der Leyen és l'actual Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, en funcions des de l'1 de desembre de 2019 i que durarà fins a les eleccions europees de 2024, durant la IX Legislatura del Parlament Europeu. Té a l'alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta i a més està formada per un comissionat de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (excepte l'estat de la presidenta, Alemanya).

La Comissió que havia de sortir de les eleccions al Parlament Europeu de 2019, tenia programada la seva constitució per l'1 de novembre de 2019;^[1] tanmateix, els candidats a comissaris de França, Hongria i Romania no van obtenir la confirmació del Parlament Europeu, de manera que els nous comissaris d'aquests tres països van haver de realitzar un nou procediment de confirmació, el que va retardar a l'1 de desembre de 2019 l'inici de la nova Comissió.^[2]

Elecció

Els eurodiputats exerceixen el vot a favor o en contra de la investidura de von der Leyen el 16 de juliol

Edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea.

Article principal: IX Legislatura del Parlament Europeu § Elecció de la Comissió Europea

Una vegada finalitzades les eleccions al Parlament Europeu de 2019, on el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 173 diputats al Parlament Europeu enfront dels 147 del Partit dels Socialistes Europeus i dels 76 del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Spitzenkandidaten del PPE, Manfred Weber, no va rebre el suport de tots els països del Consell Europeu i finalment van decidir nominar, després de tres dies de debats, a l'alemanya Ursula von der Leyen, també membre dels populars.^[3]

Després d'aquest acord del Consell, el 16 de juliol de 2019 el Parlament Europeu va celebrar el debat d'investidura. La intervenció de la candidata va intentar acontentar els grups socialista i liberal per a poder sumar els vots suficients. Al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates li va oferir una aposta per un pacte verd europeu, una Europa Social, garantia juvenil i infantil i un acord d'asil per als migrants de la frontera mediterrània, mentre que a Renovar Europa li va oferir una millora de la participació ciutadana, una unió de capitals europea i la possibilitat de llistes transnacionals per a les pròximes eleccions europees. Per a tots dos partits, es va comprometre a reforçar la figura del Spitzenkandidaten per a les eleccions de 2024.^[4]

El mateix dia del nomenament d'Ursula com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'espanyol Josep Borrell, fins a aquest moment ministre d'Afers exteriors del Govern d'Espanya de Pedro Sánchez, com a nou Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de la italiana Federica Mogherini.^[5][6] Després d'aquesta proposta, i l'acceptació per part de la presidenta von der Leyen, una nova cimera europea el 5 d'agost de 2019, va nomenar oficialment com a candidat al polític espanyol,^[7] i el Parlament Europeu el va ratificar amb el suport de tots els grups, excepte Identitat i Democràcia.^[8][9][10]

Posteriorment, els estats membres de la Unió Europea van nomenar als seus proposats per la Comissió Europea, amb el suport de la nova presidenta,^[11] i tots van ser ratificats exceptuant la francesa Sylvie Goulard (Mercat Interior), rebutjada per la comissió amb 82 vots en contra, 29 a favor i 1 abstenció, i la romanesa Rovana Plumb (Transport) i l'hongarès László Trócsányi (Veïnatge i ampliació) per incompatibilitats detectades per la Comissió d'Assumptes Jurídics.^[12] Finalment, França va proposar l'independent Thierry Breton per a Mercat Interior, Hongria a Olivér Várhelyi per a Veïnatge i ampliació i Romania a Adina-Ioana Vălean per a Transport, que sí que van ser aprovats per les comissions.^[13]

Una vegada ratificats els diferents Comissaris proposats pels estats membres de la Unió Europea, el Parlament Europeu va votar el 27 de novembre de 2023 la ratificació completa de la Comissió Von der Leyen amb 461 vots a favor, 157 en contra i 89 en blanc.^[14]

Col·legi de Comissaris

La Comissió Europea és dirigida pels 27 membres del Col·legi de Comissaris, que tindran el mandat per la legislatura 2019-2014. És aquest organisme el que decideix les prioritats polítiques i estratègiques de la Comissió Europea.^[15][16]

Comissió Von der Leyen
Acordat al Consell Europeu del 2 de juliol de 2019 • Aprovat pel Parlament Europeu el 27 de novembre de 2019
Designat		Cartera	Designat		Cartera	Designat		Cartera
	Ursula von der Leyen Alemanya (PPE - CDU)	Presidenta		Maroš Šefčovič Eslovàquia (PSE - SMER-SD)	Vicepresident executiu — Pacte Verd Europeu Relacions Interinstitucionals i Prospectiva		Margrethe Vestager Dinamarca (ALDE - B)	Vicepresidenta excecutiva — Una Europa Adaptada a l'Era Digital
		[17][18]			[17][18][19][20]			[17][18][21][22]
	Valdis Dombrovskis Letònia (PPE - JV)	Vicepresident executiu — Una economia al servei de les persones		Josep Borrell Espanya (PSE - PSOE)	Vicepresident i Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat — Una Europa més forta en el món		Věra Jourová Txèquia (ALDE - ANO)	Vicepresidenta — Un nou impuls per a la Democràcia Europea Valors i Transparència
		[17][18][23]			[17][18][24][25][26]			[18]
	Margaritis Schinas Grècia (PPE - ND)	Vicepresident — Protecció de l'estil de vida europeu Promoció del Mode de Vida Europeu		Dubravka Šuica Croàcia (PPE - HDZ)	Vicepresidenta — Democràcia i Demografia		Wopke Hoekstra Països Baixos (PPE - CDA)	Comissari — Acció pel Clima
		[18][27][28]			[18][29]			[30]
	Johannes Hahn Àustria (PPE - ÖVP)	Comissari — Pressupost i Administració		Mairead McGuinness Irlanda (PPE - FG)	Comissari — Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió dels Mercats de Capitals		Iliana Ivanova Bulgària (PPE - GERB)	Comissària — Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut
		[18][31][32]			[33][34]			[35]
	Nicolas Schmit Luxemburg (PSE - LSAP)	Comissari — Ocupació i Drets Socials		Paolo Gentiloni Itàlia (PSE - PD)	Comissari — Economia		Janusz Wojciechowski Polònia (CRE - PiS)	Comissari — Agricultura
		[17][18]			[18][36]			[18][37]
	Thierry Breton França (Independent)	Comissari — Mercat Interior		Elisa Ferreira Portugal (PSE - PS)	Comissària — Cohesió i Reformes		Stella Kyriakides Xipre (PPE - DISY)	Comissària — Salut i Seguretat Alimentària
		[18]			[18][38][39]			[17][18][40]
	Didier Reynders Bèlgica (ALDE - MR)	Comissari — Justícia		Helena Dalli Malta (PSE - PL)	Comissària — Igualtat		Ylva Johansson Suècia (PSE - S)	Comissària — Assumptes Interns
		[18][41]			[18][42]			[18][43]
	Janez Lenarčič Eslovènia (Independent)	Comissari — Gestió de Crisi		Adina-Ioana Vălean Romania (PPE - PNL)	Comissària — Transports		Olivér Várhelyi Hongria (PPE - Fidesz)	Comissari — Veïnatge i Ampliació
		[18][44][45]			[18][46]			[17][18]
	Jutta Urpilainen Finlàndia (PSE - SDP)	Comissària — Associacions Internacionals		Kadri Simson Estònia (ALDE - EK)	Comissària — Energia		Virginijus Sinkevičius Lituània (LVŽS)	Comissari — Medi Ambient, Oceans i Pesca
		[18][47][48]			[18][49][50]			[18][51]

Canvis al Col·legi de Comissaris durant la IX Legislatura del Parlament Europeu:

• 26 d'agost de 2020: Després del Golfgate i una controvèrsia sobre els seus viatges a Irlanda en les setmanes anteriors, que entraven en conflicte amb les directrius irlandeses de la COVID-19, el Comissari de Comerç Phil Hogan, nomenat a l'inici de la legislatura,^[17][18][52] va dimitir.^[53]
• 12 d'octubre de 2020: Mairead McGuinness, candidata d'Irlanda a substituir Phil Hogan, és confirmada pel Parlament Europeu i nomenada com a Comissària Europea.^[34]
• 15 de maig de 2023: Mariya Gabriel, nomenada a l'inici de la legislatura,^[17][18][54] dimiteix com a Comissària després de rebre l'encàrrec de formar govern a Bulgària.^[55]
• 22 d'agost de 2023: Frans Timmermans dimiteix com a Vicepresident executiu del Pacte Verd Europeu,^[17][18] després de la seva selecció com a candidat a primer ministre dels Països Baixos a les eleccions generals neerlandeses de 2023.^[20]
• 19 de setembre de 2023: Iliana Ivanova, candidata de Bulgària per a substituir a Mariya Gabriel, és confirmada pel Parlament Europeu i nomenada com a Comissària Europea.^[35]
• 9 d'octubre de 2023: Wopke Hoekstra, candidat dels Països Baixos per reemplaçar Frans Timmermans, és confirmat pel Parlament Europeu i nomenat com a Comissari Europeu.^[30]

Departaments, agències executives i serveis

La Comissió Europea es divideix en departaments, coneguts com a direccions generals i que són els responsables de les decisions polítiques dins el seu àmbit, desenvolupant, aplicant i gestionant les polítiques, legislacions i programes de finançament de la Unió, així com les agències executives, que gestionen els programes creats per la Comissió, i diferents serveis.^[16][56]

Departaments

Direcció general		Comissari/s responsable/s	Direcció general
Acció pel Clima	CLIMA	Wopke Hoekstra	Kurt Vandenberghe
Afers Econòmics i Financers	ECFIN	Paolo Gentiloni	Maarten Verwey
Agricultura i Desenvolupament Rural	AGRI	Janusz Wojciechowski	Wolfgang Burtscher
Assumptes Marítims i Pesca	MARE	Virginijus Sinkevičius	Charlina Vitcheva
Associacions Internacionals	INTPA	Margaritis Schinas Jutta Urpilainen	Koen Doens
Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries	HERA	Stella Kyriakides	Laurent Muschel
Centre Comú de Recerca	JRC	Iliana Ivanova	Stephen Quest
Comerç	TRADE	Valdis Dombrovskis	Sabine Weyand
Competència	COMP	Margrethe Vestager	Olivier Guersent
Comunicació	COMM	Ursula von der Leyen	Dana Spinant
Educació, Joventut, Esport i Cultura	EAC	Iliana Ivanova	Pia Ahrenkilde Hansen
Energia	ENER	Kadri Simson	Ditte Juul Jørgensen
Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió dels Mercats de Capital	FISMA	Mairead McGuinness	John Berrigan
Eurostat: estadístiques europees	Eurostat	Paolo Gentiloni	Mariana Kotzeva
Fiscalitat i Unió Duanera	TAXUD	Paolo Gentiloni	Gerassimos Thomas
Indústria de Defensa i Espai	DEFIS	Thierry Breton	Timo Pesonen
Interpretació	SCIC	Johannes Hahn	Genoveva Ruiz Calavera
Justícia i Consumidors	JUST	Didier Reynders Helena Dalli	Ana Gallego Torres
Medi Ambient	ENV	Virginijus Sinkevičius	Florika Fink-Hooijer
Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i PIME	GROW	Thierry Breton	Kerstin Jorna
Migració i Afers d'Interior	HOME	Ylva Johansson	Monique Pariat
Mobilitat i Transports	MOVE	Adina Vălean	Magda Kopczyńska
Ocupació, Afers Socials i Inclusió	EMPL	Nicolas Schmit Helena Dalli	Joost Korte
Política Europea de Veïnatge i Negociacions d'Ampliació	NEAR	Olivér Várhelyi	Gert Jan Koopman
Política Regional i Urbana	REGIO	Elisa Ferreira	Themis Christophidou
Pressupost	BUDG	Johannes Hahn	Stéphanie Riso
Protecció Civil i Operacions d'Ajuda Humanitària Europees	ECHO	Janez Lenarčič	Maciej Popowski
Recerca i Innovació	RTD	Iliana Ivanova	Marc Lemaître
Recursos Humans i Seguretat	HR	Johannes Hahn	Gertrud Ingestad
Salut i Seguretat Alimentària	SANTE	Stella Kyriakides	Sandra Gallina
Secretaria General	SG	Ursula von der Leyen	Ilze Juhansone
Servei d'Auditoria Interna	SAI	Didier Reynders	Agnieszka Kaźmierczak
Servei Jurídic	SJ	Ursula von der Leyen	Daniel Calleja Crespo
Serveis Digitals	DIGIT	Johannes Hahn	Veronica Gaffey
Suport per a la Reforma Estructural	REFORM	Elisa Ferreira	Mario Nava
Traducció	DGT	Johannes Hahn	Christos Ellinides
Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies	Connect	Thierry Breton	Roberto Viola

Agències executives

Agència Executiva		Direcció
Agència Executiva del Consell Europeu de Recerca	ERCEA	Laurence Moreau
Agència Executiva Europea d'Educació i Cultura	EACEA	Sophie Beernaerts (en funcions)
Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient	CINEA	Paloma Aba Garrote
Agència Executiva Europea de Recerca	REA	Marc Tachelet
Agència Executiva Europea en els àmbits de la Salut i Digital	HaDEA	Marina Zanchi
Agència Executiva per al Consell Europeu d'Innovació i les PIME	Eismea	Jean-David Malo

Serveis

Servei		Comissari/s responsable/s	Direcció
Biblioteca de la Comissió Europea		Johannes Hahn
Delegat de Protecció de Dades	DPO	Ursula von der Leyen	Michelle Sutton
Gestió i Liquidació dels Drets Individuals	PMO	Johannes Hahn	Alexander Gemberg-Wiesike
Grup de Treball de Recuperació i Resiliència			Céline Gauer
Infraestructura i Logística a Brussel·les	OIB	Johannes Hahn	Marc Becquet
Infraestructura i Logística a Luxemburg	OIL	Johannes Hahn	Marc Becquet
Inspirar, Debatre, Involucrar i Accelerar l'Acció	IDEA
Instruments de Política Exterior	FPI	Josep Borrell	Peter Wagner
Oficina Europea de Lluita contra el Frau	OLAF	Johannes Hahn	Ville Itälä
Servei d'Arxius Històrics		Johannes Hahn	Marc Becquet

Serveis interinstitucionals

Servei		Comissari/s responsable/s	Direcció
Escola Europea d'Administració	EUSA	Johannes Hahn	Minna Vuorio
Oficina de Publicacions	OP		Hilde Hardeman
Oficina Europea de Selecció de Personal	EPSO		Minna Vuorio

Els primers passos de la Comissió

La denominada comissió geoestratègica va néixer a finals del 2019 amb la voluntat de presentar un green deal i una aproximació a la intel·ligència artificial. A part d'aquestes prioritats, la migració, la potenciació del paper d'Europa al món, i el desenvolupament de la indústria. A més de garantir un Brexit ordenat. Ursula von der Leyen va estrenar la seva presidència en la COP25 de Madrid, i el dia 11 de desembre del 2019, va presentar un pla detallat, amb unes línies mestres focalitzades en aconseguir que Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutral l'any 2050.

Prospectivament, segons l'esborrany del pla, el maig del 2020 es presentarà la llei del clima que fixarà l'objectiu i els mitjans per arribar a la neutralitat climàtica. El juny del 2019, Polònia, Hongria i la República Txeca van evitar que s'adoptés l'objectiu fixat el 2050. Previsiblement l'octubre del 2020 es presentarà el projecte per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2030.

El segon gran repte d'aquesta Comissió és l'agenda digital que s'encarregarà de controlar la política de la competència i de garantir que Europa no perdi definitivament el tren industrial de la nova era, i no quedar superats per la Xina i els Estats Units, aquests objectius aniran dirigits per la vicepresidenta Margrethe Vestager. En el terreny de les bateries de cotxes elèctrics, Europa arrenca amb gran retard, el 4% de les bateries davant el 69% de la Xina.^[57]

Referències

1. Amaro, Silvia. «El nou lideratge de la UE està en llimbs després que els legisladors rebutgin tres nous membres» (en anglès). CNBC, 01-11-2019. [Consulta: 26 desembre 2023].
2. Herszenhorn, David M.; de La Baume, Maïa. «Von der Leyen és a dins - ara comença el treball dur» (en anglès). Politico, 27-11-2019. [Consulta: 26 desembre 2023].
3. «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
4. Cabral, Ivo Alho. «Les concessions a socialistes i liberals confirmen a Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea» (en castellà). Público, 16-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
5. «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
6. 324cat. «Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE». 324.cat, 02-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
7. «Borrell, nomenat formalment Alt Representant de Política Exterior de la Unió Europea» (en castellà). infoLibre, 05-08-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
8. Masdeu, Jaume. «Borrell passa l'examen del Parlament Europeu» (en castellà). La Vanguardia, 07-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
9. Sanhermelando, Juan. «Borrell supera folgadament l'examen de l'Eurocambra per a ser cap de la diplomàcia» (en castellà). El Español, 08-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
10. Suanzes, Pablo R. «Josep Borrell aprova amb bona nota l'examen del Parlament Europeu» (en castellà). El Mundo, 08-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
11. «Com es nomena el president de la Comissió i als comissaris?» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 27 desembre 2023].
12. de La Baume, Maïa; Kayali, Laura. «La proposada Comissària francesa Sylvie Goulard, rebutjada pel Parlament» (en anglès). Politico, 10-10-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
13. Masdeu, Jaume. «Brussel·les expedienta al Regne Unit per no proposar a un comissari» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
14. «El Parlament Europeu ratifica la Comissió de Von der Leyen» (en castellà). Cinco Días, 27-11-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
15. «Els Comissaris» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 28 desembre 2023].
16. «Com s'organitza la Comissió» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 29 desembre 2023].
17. Bayer, Lili. «El Parlament Europeu ratifica la Comissió de Von der Leyen» (en anglès). Politico, 11-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
18. «Els Comissaris» (en anglès). Comissió Europea, 08-04-2020. Arxivat de l'original el 1 de desembre de 2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
19. «Nominació del Sr. Maroš ŠEFČOVIČ com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
20. «El Vicepresident Executiu Timmermans dimiteix; el Vicepresident Šefčovič assumirà les seves funcions» (en anglès). Comissió Europea, 22-08-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
21. «Nominació de la Sra. Margrethe VESTAGER com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 06-12-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
22. Danielsen, Mikkel; Aagaard, Thomas. «La presidenta de la Comissió entrant aixeca el vel: aquí teniu el nou treball de Vestager» (en danès). Berlingske, 10-09-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
23. «Nominació del Sr. Valdis DOMBROVSKIS com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
24. «Decisions del Consell Europeu del 5 d'agost de 2019» (en anglès). Eurolex, 07-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
25. «Carta del President Tusk a la Presidenta electa von der Leyen sobre el nomenament de l'Alt Representant» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
26. «Carta de la presidenta electe von der Leyen al president Tusk sobre el nomenament de l'Alt Representant» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
27. Bayer, Lili. «El portaveu de la Comissió designat com a pròxim comissari europeu grec» (en anglès). Politico, 18-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
28. «Nominació de la Sra. Margaritis SCHINAS com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 13-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
29. «Plenković nomina Sanadera com a secretari de HDZ, Šuicu per a la CE» (en croat). HRT, 20-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
30. «Wopke Hoekstra nomenat Comissari Europeu» (en anglès). Consell Europeu, 09-10-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
31. «El canceller Bierlein sobre el nomenament de Johannes Hahn com a comissari de la UE» (en alemany). Bundeskanzleramt, 18-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
32. «Nominació del Sr. Johannes HAHN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 06-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
33. «Mairead McGuinness nomenada Comissària Europea d'Irlanda» (en anglès). RTE, 08-09-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].
34. «El Consell nomena Mairead McGuinness com a nou membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 12-10-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].
35. «El Consell nomena Iliana Ivanova com a nova Comissària Europea» (en anglès). Consell Europeu, 19-09-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
36. Cannavò, Salvatore. «Dia de Gentiloni, el paper de la UE en mans del Partit Demòcrata» (en italià). il Fatto Quotidiano, 05-09-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
37. «El seient de la comissió d'agricultura gairebé segur per a Polònia» (en anglès). The First News, 27-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
38. Siza, Rita. «Costa proposa Pedro Marques o Elisa Ferreira com a comissari europeu» (en portuguès). Público, 08-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
39. «Costa tria Elisa Ferreira com a comissària europea» (en portuguès). Expresso, 27-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
40. «Nominació de la Sra. Stella KYRIAKIDES com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
41. Coppi, David. «Comissari Europeu: anunciat Didier Reynders» (en francès). Le Soir, 19-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
42. «Declaració del Govern de Malta: El primer ministre nomena la doctora Helena Dalli com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Govern de Malta, 24-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
43. «Es proposa Ylva Johansson per ser la nova comissària de la UE» (en suec). SVT Nyheter, 08-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
44. «Govern proposa un candidat a membre de la Comissió Europea i l'establiment de la Casa Eslovena a Brussel·les» (en eslovè). Govern de la República d'Eslovènia, 26-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
45. «Nominació del Sr. Janez LENARČIČ com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
46. «L'eurodiputada Adina Valean ha aprovat com a comissària europea de Romania» (en anglès). Euronews, 06-11-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
47. «El govern finlandès ha nomenat Jutta Urpilainen com a candidata a comissària de la UE» (en anglès). Govern de Finlàndia, 13-06-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
48. «Nominació de la Sra. Jutta URPILAINEN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
49. «El Govern va aprovar la proposta de presentar Kadri Simson com a candidata a comissària europea» (en anglès). Govern de la República d'Estònia, 06-06-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
50. «Nominació de la Sra. Kadri SIMSON com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
51. Herszenhorn, David M. «Lituània presenta el ministre d'Economia de la Comissió Europea» (en anglès). Politico, 07-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
52. «Nominació del Sr. Phil HOGAN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 05-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
53. Hanke Vela, Jakob; Brown, Stephen. «La dimissió del Comissari de Comerç Phil Hogan fa gran el forat a la Comissió Europea» (en anglès). Politico, 26-08-2020. [Consulta: 28 desembre 2023].
54. «Nominació de la Sra. Mariya GABRIEL com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
55. Roussi, Antoaneta. «La Comissionada de Recerca de la UE, Mariya Gabriel, renuncia» (en anglès). Politico, 15-05-2023. [Consulta: 28 desembre 2023].
56. «Departaments i agències executives» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 29 desembre 2023].
57. Masdeu, Jaume «Cap a una Europa verda i digital». La Vanguardia, 03-12-2019, pàg. 3.

Enllaços externs

• Web oficial de la Comissió Europea