Consell de Dones Líders Mundials

Consell de Dones Líders Mundials
Dades
Tipus	organització internacional
Història
Creació	1996

El Consell de Dones Líders Mundials és una xarxa de dones presidentes i primeres ministres establerta al 1996 per Vigdís Finnbogadóttir, presidenta d'Islàndia entre 1980 i 1996 i primera dona al món en ser escollida presidenta d'un país de forma democràtica, Mary Robinson, presidenta d'Irlanda entre 1990 i 1997, i Laura Liswood, la seva actual secretària general.^[1]^[2]

La missió del Consell és mobilitzar a les dones dirigents de més alt rang a nivell global per a l'acció col·lectiva en assumptes d'importància crítica per a les dones.^[3]^[4]

El Consell té la seu a la Fundació de les Nacions Unides, a Washington DC, de la qual n'és afiliada.^[1]

Consell directiu

Katrín Jakobsdóttir: Presidenta d'Islàndia (2017 - actualitat); Presidenta del Consell des del 2020.^[1]
Dalia Grybauskaitė: Presidenta de Lituània (2009 –2019); Presidenta del Consell des del 2014.
Tarja Halonen: Presidenta de Finlàndia (2000 - 2012); Presidenta del Consell entre 2009 i 2014.
Mary Robinson: Presidenta d'Irlanda (1990 - 1997); Presidenta del Consell entre 2003 i 2009.
Kim Campbell: Primera ministra del Canadà (1993); Presidenta del Consell entre 1999 i 2003.
Vigdís Finnbogadóttir: Presidenta d'Islàndia (1980 - 1996); Presidenta del Consell entre 1996 i 1999.

Secretaria

Madeleine Albright: Presidenta fundadora de la Iniciativa Ministerial (1996 - 2007); Secretària d'Estat dels Estats Units entre 1997 i 2001.^[5]
Kathy Calvin: CEO (2009 - actualitat); Presidenta de la Fundació de les Nacions Unides des de 2013.
Laura Liswood: Secretària General des de 1996.
Margot Wallström: Presidenta fundadora de la Iniciativa Ministerial (2007 - actualitat); Vicepresidenta Primera de la Comissió Europea (2004 - 2010); Ministra d'Afers exteriors de Suècia (2014 - actualitat).^[6]

Afiliació

Membres actuals del Consell^[7]^[8]

Mercedes Aráoz: Primera ministra del Perú entre 2017 i 2018.
Jacinda Arden: Primera ministra de Nova Zelanda (2017 - actualitat).
Michelle Bachelet: Presidenta de Xile entre 2006 i 2010 i des de 2014.
Joyce Banda: Presidenta de Malawi entre 2012 i 2014.
Violeta Barrios de Chamorro: Presidenta de Nicaragua entre 1990 i 1997.
Najla Bouden: Primera ministra de Tunísia (2021 - actualitat).
Ana Brnabić: Primera ministra de Sèrbia (2017 - actualitat).
Gro Harlem Brundtland: Primera ministra de Noruega al 1981, entre 1986 i 1989; i entre 1990 i 1996.
Micheline Calmy-Rey: Membre del Consell Federal de Suïssa en 2007 i 2011.
Susanne Camelia-Römer: Primera ministra de les Antilles Neerlandeses en 1993, i entre 1998 i 1999.
Zuzana Čaputová: Presidenta d'Eslovàquia (2019 - actualitat).
Tansu Çiller: Primera ministre de Turquia entre 1993 i 1996.
Helen Clark: Primera ministra de Nova Zelanda entre 1999 i 2008.
Marie-Louise Coleiro Preca: Presidenta de Malta entre 2014 i 2019.
Paula Cox: Premier de Bermudes entre 2010 i 2012.
Édith Cresson: Primera ministra de França entre 1991 i 1992.
Viorica Dăncilă: Primera ministra de Romania entre 2018 i 2019.
Luísa Dias Diogo: Primera ministra de Moçambic entre 2004 i 2010.
Ruth Dreifuss: Presidenta del Consell Federal de Suïssa en 1999.
Cristina Fernández de Kirchner: Presidenta d'Argentina entre 2011 i 2015.
Vigdís Finnbogadóttir: Presidenta d'Islàndia entre 1980 i 1996.
Mette Frederiksen: Primera ministra de Dinamarca (2019 - actualitat).
Natalia Gavrilița: Primera ministra de Moldàvia (2021 - actualitat).
Park Geun-hye: Presidenta de Corea del Sud entre 2013 i 2017.
Julia Gillard: Primera ministra d'Austràlia entre 2010 i 2013.
Pamela F. Gordon-Banks: Premier de Bermudes entre 1997 i 1998.
Ameenah Gurib-Fakim: Presidenta de Maurici des de 2015.
Sheikh Hasina: Primera ministra de Bangladesh entre 1996 i 2001 i des de 2009.
Hilda Heine: Presidenta de les Illes Marshall entre 2016 i 2020.
Atifete Jahjaga: Presidenta de Kosovo entre 2011 i 2016.
Emily de Jongh-Elhage: Primera ministra de les Antilles Neerlandeses entre 2006 i 2010.
Kersti Kaljulaid: Presidenta d'Estònia des de 2016.
Kaja Kallas: Primera ministra d'Estònia (2021 - actualitat).
Mari Kiviniemi: Primera ministra de Finlàndia entre 2010 i 2011.
Jadranka Kosor: Primera ministra de Croàcia entre 2009 i 2011.
Chandrika Kumaratunga: Presidenta de Sri Lanka entre 1994 i 2005.
Saara Kuugongelwa: Primera ministra de Namíbia des de 2015.
Doris Leuthard: Presidenta del Consell Federal de Suïssa en 2010.
Maria Libèria Peters: Primera ministra de les Antilles Neerlandeses entre 1984 i 1986 i entre 1988 i 1994.
Sanna Marin: Primera ministra de Finlàndia (2019 - actualitat).
Theresa May: Primera ministra del Regne Unit des de 2016 fins a 2019.
Mary McAleese: Presidenta d'Irlanda entre 1997 i 2011.
Beatriz Merino: Primera ministra de Perú al 2003.
Angela Merkel: Canceller d'Alemanya des de 2005.
Mireya Moscoso: Presidenta de Panamà entre 1999 i 2004.
Maria das Neves: Primera ministra de Sao Tomé i Príncipe entre 2002 i 2004.
Roza Otunbàieva: Presidenta del Kirguizstan entre 2010 i 2011.
Pratibha Patil: Presidenta d'Índia entre 2007 i 2012.
Kamla Persad-Bissessar: Primera ministra de Trinidad i Tobago entre 2010 i 2015.
Michèle Pierre-Louis: Primera ministra d'Haití entre 2008 i 2009.
Kazimira Prunskienė: Primera ministra de Lituània entre 1990 i 1991.
Iveta Radičová: Primera ministra d'Eslovàquia entre 2010 i 2012.
Dilma Rousseff: Presidenta de Brasil entre 2011 i 2016.
Katerina Sakellaropoulou: Presidenta de Grècia (2020 - actualitat).
Maia Sandu: Presidenta de Moldàvia (2020 - actualitat).
Jenny Shipley: Primera ministra de Nova Zelanda entre 1997 i 1999.
Jóhanna Sigurðardóttir: Primera ministra d'Islàndia entre 2009 i 2013.
Maria do Carmo Silveira: Primera ministra de São Tomé i Príncipe entre 2005 i 2006.
Ingrida Šimonytė: Primera ministra de Lituània (2020 - actualitat).
Portia Simpson-Miller: Primera ministra de Jamaica entre 2006 i 2007, i entre 2012 i 2016.
Ellen Johnson Sirleaf: Presidenta de Libèria entre 2006 i 2018.
Jennifer M. Smith: Premier de Bermudes entre 1998 i 2003.
Erna Solberg: Primera ministra de Noruega des de 2013.
Hanna Suchocka: Primera ministra de Polònia entre 1992 i 1993.
Simonetta Sommaruga: Presidenta del Consell Federal de Suïssa al 2015.
Laimdota Straujuma: Primera ministra de Letònia entre 2014 i 2016.
Megawati Sukarnoputri: Presidenta d'Indonèsia entre 2001 i 2004.
Helle Thorning-Schmidt: Primera ministra de Dinamarca entre 2011 i 2015.
Iúlia Timoixenko: Primera ministra d'Ucraïna al 2005 i entre 2007 i 2010.
Aminata Touré: Primera ministra de Senegal entre 2013 i 2014.
Mirtha Vásquez: Primera ministra de Perú (2021 - actualitat).
Vaira Vīķe-Freiberga: Presidenta de Letònia entre 1999 i 2007.
Paula-Mae Weekes: Presidenta de Trinitat i Tobago (2018 - actualitat).
Eveline Widmer-Schlumpf: Presidenta del Consell Federal de Suïssa al 2012.
Sophie Wilmès: Primera ministra de Bèlgica entre 2019 i 2020.
Sahle-Work Zewde: Presidenta d'Etiòpia (2018 - actualitat).
Khaleda Zia: Primera ministra de Bangladesh entre 1991 i 1996, i entre 2001 i 2006.
Salomé Zourabichvili: Presidenta de Geòrgia (2018 - actualitat).

Membres anteriors

Laura Chinchilla: Presidenta de Costa Rica entre 2010 i 2014.
Kolinda Grabar-Kitarović: Presidenta de Croàcia des de 2015.
Dalia Grybauskaitė: Presidenta de Lituània des de 2009.
Gloria Macapagal-Arroyo: Presidenta de les Filipines entre 2001 i 2010.

Membres anteriors difuntes

Corazón Aquino: Presidenta de les Filipines entre 1986 i 1992.
Sirimavo Bandaranaike: Primera ministra de Sri Lanka entre 1960 i 1965, 1970 i 1977, i entre 1994 i 2000.
Benazir Bhutto: Primera ministra de Pakistan entre 1988 i 1990, i entre 1993 i 1996.
Eugenia Charles: Primera ministra de Dominica entre 1980 i 1995.
Janet Jagan: Presidenta de Guyana entre 1997 i 1999.
Maria de Lourdes Pintasilgo: Primera ministra de Portugal entre 1979 i 1980.
Margaret Thatcher: Primera ministra del Regne Unit entre 1979 i 1990.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Chairmanship in the Council of Women World Leaders» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 4 agost 2022].
↑ «Laura Liswood» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2022].
↑ «About» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ «Council of Women World Leaders» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ «The Council of Women World Leaders Kicks Off the Albright Women's Voice Series» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2022].
↑ «Margot Wallström |». [Consulta: 8 agost 2022].
↑ «Members» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ «Council of Women World Leaders Biographies» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 5 agost 2019].

Enllaços externs

Pàgina oficial

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Chairmanship in the Council of Women World Leaders» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 4 agost 2022].

[2] «Laura Liswood» (en anglès). [Consulta: 8 agost 2022].

[3] «About» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].

[4] «Council of Women World Leaders» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].

[5] «The Council of Women World Leaders Kicks Off the Albright Women's Voice Series» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2022].

[6] «Margot Wallström |». [Consulta: 8 agost 2022].

[7] «Members» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].

[8] «Council of Women World Leaders Biographies» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 5 agost 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]