Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Jacoba Wilhelmina Hendrika van Bruggen 6 juny 1942 Groningen (Països Baixos) |
Mort | 10 gener 2009 (66 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Causa de mort | càncer de mama |
Formació | Universitat de Groningen - estudi de la història de l'art |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura |
Lloc de treball | Nova York (1978–) Enschede (1971–1976) Amsterdam (1967–1971) |
Ocupació | conservadora, historiadora de l'art, escultora, crítica d'art |
Ocupador | ArtEZ Art & Design Enschede (en) , professora (1971–1976) |
Membre de | |
Moviment | Art pop |
Company professional | Claes Oldenburg: Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen (en) |
Família | |
Cònjuge | Claes Oldenburg (1977–2009) |
Premis | |
| |
Lloc web | oldenburgvanbruggen.com |
Coosje van Bruggen (Groningen, 6 de juny de 1942 - Los Angeles, 10 de gener de 2009) va ser una escultora, historiadora de l'art i crítica neerlandesa estatunidenca coneguda per les escultures públiques de colors que va crear a tot el món amb el seu marit, l'artista pop Claes Oldenburg. Amb ell, va afaiçonar escultures monumentals als EUA, Europa i Àsia.[1]
Va fer la seva primera escultura pública, junt amb Oldenburg, amb la realització de «Flashlight» (1978-81), una reproducció ampliada d'una llanterna negra d'11,73 metres d'alçada (38 peus i 6 polzades) i un pes de 33,56 tones emplaçada al campus de la Universitat de Nevada a Las Vegas.[2]
Entre les escultures produïdes als Estats Units, es pot assenyalar «Free Stamp» (1982-91), un segell de goma gegant muntada a la ciutat de Cleveland[3] i els «Shuttlecocks» ("«Volants de bàdminton», 1992-94) realitzat pel Nelson-Atkins Museum of Art a la Ciutat de Kansas.[4] A Friburg de Brisgòvia, Alemanya, va crear l'escultura «Gartenschlauch» («Mànega de regar», 1980-83) en honor de les hortes populars que hi havien hagut en aquell indret,[5] tot i que la idea inicial per a aquest emplaçament era posar un text mig colgat d'un escrit de Goethe, o d'Erasme de Rotterdam, que havia passat una estada a la ciutat,[6] i va haver-hi un intent de fer que la disposició de la mànega s'apropés a la paraula "Erasme".[7] L'obra, dinàmica i fluïda, s'ofereix com un grafit gegant en l'espai.[8][El text no es troba en l'article citat...]