![]() ![]() | |
Planta | |
---|---|
Color de les flors | light orange (en) ![]() ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 33199 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Boraginales |
Família | Boraginaceae |
Gènere | Cordia |
Espècie | Cordia subcordata ![]() Lam., 1792 |
Cordia subcordata és una espècie d'arbre que pertany a la família Boraginaceae, i és oriünd de l'est d'Àfrica, sud i sud-est d'Àsia, nord d'Austràlia i les illes del Pacífic.
C. subcordata assoleix una grandària de 7-10 m d'alçària en la maduresa, i pot arribar als 15 m. Té fulles ovalades que fan 8-20 cm de llarg per 5-13 cm d'ample.[1] Les flors són tubulars de 2,5-4 cm de diàmetre i formen cims o panícules.[1] Els pètals són de color taronja i els sèpals verd pàl·lids. La floració es produeix al llarg de l'any, però la majoria de les flors surten a la primavera.[2] Té fruita tot l'any: és esfèrica, de 2-3 cm de llarg i, quan madura, llenyosa. Cada fruita conté quatre o menys llavors que fan 10-13 mm de llarg: són flotants i poden ser portades a llarga distància pels corrents oceànics.[1]
C. subcordata és un arbre de les costes; es troba en altituds des del nivell del mar fins als 30 m d'altitud; pot arribar, però, fins als 150 m. Creix en zones que reben 1.000-4.000 mm de precipitació anual. C. subcordata prefereix sòls neutres a alcalins (pH de 6/1 a 7/4), com els procedents de basalt, pedra calcària, argila o sorra.[1]
Les llavors són comestibles i s'han menjat durant les fams. C. subcordata crema fàcilment, i això li ha reportat el sobrenom d'arbre querosé a Papua Nova Guinea.[1] La fusta de l'arbre té una gravetat específica de 0,45: és suau, duradora, fàcil de treballar, i resistent als tèrmits.[2] En l'antiga Hawái la fusta s'utilitzava per fer bols, utensilis i grans carabasses, ja que no dona mal sabor als aliments. Aquests bols eren de 8-16 litres i s'empraven per a emmagatzemar i fermentar el poi. Les flors s'utilitzaven per a fer lei, i de les fulles s'extreia un tint.[1]
Cordia subcordata fou descrita per Jean-Baptiste Lamarck en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 1: 421. 1792.[3]