Cornelis de Wael

Plantilla:Infotaula personaCornelis de Wael
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1592 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1667 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma (1656–1667)
Gènova (1627–1656)
Roma (1625–1627)
Anvers (1615–1610)
Gènova (1613–1625) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dissenyador de segells, marxant d'art, gravador, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJan de Wael Modifica el valor a Wikidata  i Geertrude de Jode Modifica el valor a Wikidata
GermansLucas de Wael Modifica el valor a Wikidata
Combat naval entre espanyols i turcs, oli sobre llenç, 62 x 110 cm, Madrid, Museu del Prado.

Cornelis de Wael (Anvers, 1592 – Roma, 1667), va ser un marxant i pintor barroc flamenc.

Fill de Jan de Wael i germà menor de Lucas de Wael, va ser batejat a l'església de Sant Andreu d'Anvers el 7 de setembre de 1592.[1] Amb vint-i-un anys acabats de complir es va traslladar a Gènova amb el seu germà Lucas, on va exercir com a comerciant i col·leccionista d'art i com a pintor, a més d'oferir la seva hospitalitat a altres pintors flamencs en viatge per Itàlia, entre ells a Anton van Dyck, que va retratar als germans junts en un llenç del que després va obrir un gravat Václav Hollar, i l'itinerari del qual per Itàlia es coneix amb detall gràcia a la correspondència de Cornelis de Wael.[2] El 1627 va ingressar en el gremi de Sant Lluc de Roma, on viatjava amb freqüència i on es va instal·lar definitivament cap a 1656.

Tot i que encasellat a vegades com a pintor de batalles a la manera de Sebastian Vranckx i Pieter Meulener, del que són testimoniatge els seus nombrosos dibuixos i el Setge d'Oostende del Museu del Prado, amb un horitzó molt elevat i una visió panoràmica gairebé topogràfica del terreny, la veritat és que Waeel va conrear els més variats gèneres. Proper als bamboccianti, va pintar escenes camperoles i paisatges poblats sempre per un elevat nombre de figures component escenes de gènere o religioses, com la sèrie de les Obres de misericòrdia, de la qual algun exemplar es conserva al Palazzo Bianco de Gènova, o el Pas del mar Rojo (Viena, Kunsthistorisches Museum), a més de marines i escenes de port amb batalles navals, en les quals s'enfronten cristians i turcs, gènere del que el Museu del Prado conserva quatre exemplars d'acusat barroquisme i un clar predomini de les diagonals, procedents tots ells de la col·lecció real espanyola que, segons Arnold Houbraken, s'hauria explicat entre els patrons del pintor.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ RKD.
  2. ↑ Vlieghe, p. 107.
  3. ↑ Vlieghe, p. 269.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornelis de Wael
  • Vlieghe, Hans, Arte y arquitectura flamenca, 1585-1700, Madrid, Cátedra, 2000, ISBN 84-376-1842-8