Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.
A diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, de les feines, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que posa en relleu el sindicat i l'economia planificada.
El terme ha de distingir-se del que s'usa pejorativament per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern creada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica (anglicisme) que es refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns.
Els primers conceptes de corporativisme han estat rastrejats fins a les idees trobades a l'antiga Grècia, l'antiga Roma i religions com ara el budisme, cristianisme, confucionisme, hinduisme i l'islam.[1]
El corporativisme de parentiu o corporativisme gregari és el basat en el parentiu o bé centrat en la identificació ètnica de grups, clans i famílies, que es protegeixen entre ells, ha estat un fenomen comú a Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i altres llocs.[1] Les societats confucionistess basades en grups, clans i famílies d'Àsia de l'Est i del Sud-est Asiàtic han estat considerades precursores del corporativisme modern.[1] Xina té forts elements de corporativisme de clan en la seva societat que involucren normes legals que regeixen les relacions familiars.[2] Les societats islàmiques sovint tenen forts clans o tribus que formen la base per a una societat corporativista basada en la comunitat.[1]