Croca de llevant

Infotaula d'ésser viuCroca de llevant
Anamirta cocculus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaMenispermaceae
TribuCoscinieae
GènereAnamirta
EspècieAnamirta cocculus Modifica el valor a Wikidata
Wight i Arn., 1834
Nomenclatura
BasiònimMenispermum cocculus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Cocculus populifolius
Menispermum cocculus Modifica el valor a Wikidata

La croca de llevant (Anamirta cocculus),[1] és una planta amb flors enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit, que pot ser anomenat croca o també croca de llevant,[1] és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.

Addicionalment pot rebre el nom d'anamirta.[1]

Descripció

[modifica]

Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".[2]

Substàncies químiques

[modifica]
Fruits secs
Fruit sec: secció longitudinal

La tija i arrel contenen alcaloides quaternaris com la berberina, palmatina, magnoflorina i la columbamina.[3] Les llavors proporcionen picrotoxina, un sesquiterpè, mentre que la closca de la llavor contenen alcaloides terciaris.[4][3]

Usos

[modifica]

Les seves llavors matxucades són un pediculicida efectiu i tradicionalment també es fan servir per atordir els peixos per a pescar-los o com a plaguicida.[5][2] En la farmacologia, rep el nom de Cocculus indicus.

Encara que siguin verinosos s'havia fet servir en begudes com la cervesa durant el segle xix[6] Charles Dickens havia comentat aquesta pràctica[7]

La fusta d'aquesta planta es fa servir com a combustible i per esculpir.[2]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croca de llevant
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Anamirta cocculus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 abril 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Research Information Series On Ecosystems - Volume 12 No.2». Useful Plant Species with Toxic Substance. DENR, May-agost 2000. [Consulta: 9 juny 2012].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 R.Verpoorte, et.al. «Studies on Indonesian Medicinal Plants V. The Alkaloids of Anamirta cocculus». Journal of Natural Products. Societat Química Americana, 3-1981, pàg. 221-224. DOI: 10.1021/np50014a013 [Consulta: 9 juny 2012].
  4. ↑ Alfred H. Allen, F.I.C., F.C.S.. «Bitters of Cocculus Indicus». A: Commercial Organic Analysis - Vol.III Part III. 2a edició. Philadelphia: P.Blakiston, Son & Co, 1896, p. 167. OCLC 64367571 [Consulta: 9 juny 2012]. 
  5. ↑ James A. Duke, Ph.D. «Ethnobotanical uses». Germplasm Resources Information Network: Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. USDA, 26-09-1995. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 9 juny 2012].
  6. ↑ E. Harris Ruddock, MD. Text Book of Modern Medicine and Surgery on Homœopathic Principles. Londres: Homœopathic Publishing Company, 1874, p. 833. OCLC 14853471 [Consulta: 9 juny 2012]. 
  7. ↑ Charles Dickens. «Constitutional Trials». A: Household Words - Volume XIV. Leipzig: Bernhard Tauchnitz Jun, 1852, p. 299. OCLC 634265325 [Consulta: 9 juny 2012].