Cryptocarya alba

Cryptocarya alba

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	131396991
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Laurales
Família	Lauraceae
Gènere	Cryptocarya
Espècie	Cryptocarya alba Looser, 1950
Nomenclatura
Sinònims	Cryptocarya laxiflora (Phil. ex Mez) Phil. Cryptocarya mammosa (Molina) Kosterm. Cryptocarya peumo (Dombey ex Lam.) Kosterm. Cryptocarya peumus (Molina) Nees Cryptocarya peumus var. laxiflora Phil. ex Mez Cryptocarya peumus var. stenantha (Phil.) Cryptocarya rubra (Molina) Skeels Cryptocarya stenantha Phil. Icosandra rufescens Phil. Laurus peumo Dombey ex Lam. Laurus peumus Molina Peumus alba Molina Peumus mammosa Molina Peumus rubra Molina[1]

Cryptocarya alba, el Peumo, és un arbre de fulla persistent^[2] que creix a Xile dels 33 a 40° de latitud sud. Pot arribar a viure a 1.500 m d'altitud, a les zones humides dels boscos. Es distribueix des de la serralada de la costa fins als Andes, principalment formant boscos de tipus mediterrani-esclerofil·le, amb una àmplia presència d'arbustos espinosos i fulles especialment condicionades per evitar la pèrdua humitat a través de la transpiració.

Descripció

Inflorescència

Fa 20 m d'alt, però pot créixer en forma d'arbust en funció del clima. Viu associat amb la palmera Jubaea chilensis.^[3]

Les fulles són aromàtiques, alternades i oposades, de 2,5 a 8 cm de llarg per 1 a 4 d'ample. Les flors es troben agrupades en raïms densos, de color groc verdós i de 3 a 4 mm de longitud; hermafrodites, amb 6 pètals carnosos desiguals i pilosos. Els fruits són de color vermell i comestibles, amb grans i pesades llavors de fàcil germinació. Aquests fruits s'anomenen "peumo", i són aprofitables, per exemple, per a fer olis essencials. És un arbre que produeix una fusta caracteritzada per ser dura i resistent, juntament amb una escorça grisenca i esquerdada, rica en tanins, que tradicionalment s'ha usat per tenyir de color taronja.

Referències

1. «Cryptocarya alba» a The Plant List. Data consulta: 04 de desembre de 2013.
2. Adriana Hoffman. 1998. Flora Silvestre de Chile, Zona Central. Edición 4. Fundación Claudio Gay, Santiago. 254p.
3. C. Michael Hogan (2008) Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine., GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg

Bibliografia

• C. Donoso. 2005. Árboles nativos de Chile. Guía de reconocimiento. Edición 4. Marisa Cuneo Ediciones, Valdivia, Chile. 136p.
• R. Rodríguez and M. Quezada. 2001. Laurales. En C. Marticorena and R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2, pp 10-19. Universidad de Concepción, Concepción.

Enllaços externs

• «Cryptocarya alba». Encyclopedia of Chilean Flora. [Consulta: 27 juny 2009].
• «Cryptocarya alba». Chilebosque. [Consulta: 27 juny 2009].
• «Cryptocarya alba in the city of Fremont, California». Fremontica. [Consulta: 27 juny 2009].
• «Cryptocarya alba in Barcelona, Catalonya, Spain». Jardí Botànic de Barcelona. Arxivat de l'original el 2009-06-07. [Consulta: 27 juny 2009].