Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 octubre 1918 Cuenca (Equador) |
Mort | 2 maig 1967 (48 anys) Caracas (Veneçuela) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, periodista, columnista, corrector de textos, poeta, actor |
Nom de ploma | Fakir. |
Obra | |
Obres destacables
| |
César Dávila Andrade (Cuenca, 2 de novembre de 1919 - Caracas, 23 d'abril de 1967) fou un escriptor, crític i poeta equatorià, figura fonamental del conte[1] i la poesia[2] al seu país.
De personalitat complexa, l'escriptor va deixar una obra que, prenent temes que apareixen repetidament a la narrativa latinoamericana, com l'opossició entre l'home i la naturalesa, els va tractar d'una forma molt més fosca, més metafísica, sense detenir-se en les reminicències socials o individuals d'aquest xoc.
Malgrat aquesta disposició vers la literatura més hermètica o metafòrica, Dávila Andrade tampoc no va deixar de tractar temes de contingut polític o reivindicatiu. A la revista editada pel Grupo Madrugada, que va fundar amb Galo René Pérez, a més a més de les seves poesies també hi va publicar "anatemes estremecedors contra els blancs que van esclavitzar als indis d'Atahualpa"[3]
Molt jove encara, abans de fer els 50 anys, es va suïcidar cruentment a la casa del poeta veneçolà Juan Liscano.