El Codex Sinaiticus[1] és un manuscrituncial del segle iv de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del Pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).
L'any 1844 l'investigador bíblic Konstantin von Tischendorf, viatjà al Monestir de Santa Caterina, al peu del Mont Sinaí a Egipte.
Dins d'un cistell descobrí 43 fulls de pergamí amb textos de Jeremies, Nehemies, Cròniques i Ester, amb altres fragments de manuscrits que, segons explicà Tischendorf, el bibliotecari li indicà que «eren escombraries que havien de ser destruïdes cremant-les als forns del monestir».[2]
Tischendorf realitzà una segona expedició l'any 1853, i aconseguí recuperar dos fragments del llibre del Gènesi.
En una tercera visita al monestir el 1859, i enviat expressament pel tsarAlexandre II de Rússia, Tischendorf descobrí el còdex quasi sencer. Posteriorment en unes tasques de restauració, els monjos del Monestir de Santa Caterina van descobrir, el maig de 1875, sota de la capella de Sant Jordi, nombrosos trossos de pergamí. Entre aquests s'hi trobaven dotze pàgines que faltaven de l'Antic Testament.
Evangeli segons Lluc 17,36 (probablement omés degut a una haplografia resultant d'un homeoteleuton; el vers va ser afegit per un corrector al marge inferior de manera posterior.), 17:36
Evangeli segons Joan 5,4; 7,53-8,11; (cf. Imatge "Joan 7,52-8,12"); 16,15; 20,5b-6; 21,25;
Mateu 5,44 εὐλογεῖτε τοὺς καταρωμένους ὑμᾶς, καλῶς ποιεῖτε τοῖς μισοῦσιν ὑμᾶς (beneeix els que et maleeixen, fes bé als que t'odien);[7]
Mateu 6,13 – ὅτι σοῦ ἐστιν ἡ βασιλεία καὶ ἡ δύναμις καὶ ἡ δόξα εἰς τοὺς αἰῶνας. ἀμήν (Perquè teu és el regne, el poder i la glòria, pels segles. Amen.) omesa.[8]
Mateu 10,39a – ο ευρων την ψυχην αυτου απολεσει αυτην, και (Aquell que trobe la seua vida la perdrà, i);[9]
Mateu 15,6 – η την μητερα (αυτου) (o (sa) mare);[10]
Mateu 20,23 και το βαπτισμα ο εγω βαπτιζομαι βαπτισθησεσθε (i sigues batejat amb el baptisme amb què estic batejat)[11]
Mateu 23,35 – υιου βαραχιου (fill de Barachi'ah) omesa; esta omissió és sostinguda només pel còdex 59 (per la primera part), tres Evangelistàries (ℓ6, ℓ13, i ℓ185), i Eusebi.[12]
Lluc 9,55b-56a – καὶ εἶπεν, Οὐκ οἴδατε ποίου πνεύματος ἐστὲ ὑμεῖς; ὁ γὰρ υἱὸς τοῦ ἀνθρώπου οὐκ ἦλθεν ψυχὰς ἀνθρώπων ἀπολέσαι ἀλλὰ σῶσαι (i Ell va dir: "No saps de quina forma d'esperit estàs fet; perquè el Fill de l'home va vindre no a destruir la vida dels homes sinó a salvar-los) omesa en els còdexs: P45, P75, B, C, L, Θ, Ξ, 33, 700, 892, 1241, syr, copbo;[15]
Joan 4,9 – ου γαρ συνχρωνται Ιουδαιοι Σαμαριταις (els jueus no tenen tracte algú amb els samaritans), és una de les anomenades No interpolacions occidentals; l'omissió és sostinguda per D, a, b, d, e, j, copfay, es va complementar pel primer corrector (abans d'abandonar el scriptorium);[16]
El mes de juny del 2005, i amb la col·laboració de la Biblioteca Britànica de Londres, es va signar a Londres un document de re-unificació dels textos, procés que es feu amb tecnologia digital que permet veure possible textos ocults en els pergamins. Aquesta digitalització fou presentada durant un congrés sobre el còdex realitzat a la Biblioteca Britànica el juliol de 2009.[17]
↑Skeat, T. C. "The Last Chapter in the History of the Codex Sinaiticus." Novum Testamentum. Vol. 42, Fasc. 3, Jul., 2000. p. 313
↑Würthwein Ernst (1987). Der Text des Alten Testaments, Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, p. 85.
↑Henry Barclay Swete, An Introduction to the Old Testament in Grek (Cambridge 1902), p. 129-130.
↑Bruce M. Metzger. A Textual Commentary on the Greek New Testament. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft. United Bible Societies, 2001.
↑Bruce M. Metzger, A Textual Commentary on the Greek New Testament (Deutsche Bibelgesellschaft: Stuttgart 2001), p. 315, 388, 434, 444.
↑The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, in cooperation with INTF, United Bible Societies, 3a edició, (Stuttgart 1983), p. 16 [UBS3]
↑The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 18.
↑The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 118.
↑The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, i A. Wikgren, en cooperació amb l'INTF, United Bible Societies, 3a edició, (United Bible Societies, Stuttgart 1983), p. 164.
↑NA26, p. 256; The Greek New Testament, ed. K. Aland, A. Black, C. M. Martini, B. M. Metzger, and A. Wikgren, in cooperation with INTF, United Bible Societies, 3a edició, (Stuttgart 1983), p. 333