Nom original | (es) Diego Arias de Miranda |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r desembre 1845 Aranda de Duero (província de Burgos) |
Mort | 28 juny 1929 (83 anys) Madrid |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
12 març 1912 – 31 desembre 1912 ← José Canalejas – Antonio Barroso Castillo → | |
Ministre de Marina | |
9 febrer 1910 – 3 abril 1911 ← Víctor Maria Concas i Palau – José Pidal Rebollo → | |
Governador civil de Logronyo | |
1885 – | |
Governador civil de la província de Múrcia | |
20 desembre 1883 – | |
Governador civil de la província de Ciudad Real | |
1883 – | |
Senador al Senat espanyol | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Alcalde d'Aranda de Duero | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Membre de | |
Premis | |
Diego Arias de Miranda y Goytia (Aranda de Duero, Burgos, 1 de desembre de 1845 - Madrid, 28 de juny de 1929) va ser un polític espanyol, membre del Partit Liberal; ministre de Gracia i Justícia i ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XIII.
Va obtenir el grau de doctor en Dret amb la tesi Constitución política de España: carácter y elementos de esta constitución en la monarquía de Castilla y de León: modificaciones y carácter bajo la dinastía austríaca.[1]
La seva carrera política es va iniciar amb les eleccions de 1872 en les quals va resultar escollit per la circumscripció de Burgos. No obstant això, la proclamació de la I República va iniciar un parèntesi en la seva activitat política, ja que no va tornar a ser elegit diputat fins a les eleccions generals espanyoles de 1886[2] (resultant reelegit des de llavors en tots els processos electorals celebrats fins a 1903, passant en 1904 al Senat com a senador vitalici).[3]
Va ser ministre de Marina, entre 1910 i 1911, i ministre de Gracia i Justícia entre el 12 de març i el 31 de desembre de 1912, amb José Canalejas, García Prieto i el Comte de Romanones. També va ser governador civil, director general d'obres públiques i alcalde d'Aranda de Duero, ciutat en la qual se li va aixecar un monument en 1930. També compta amb carrers dedicats a la seva memòria en les localitats de Huerta de Rey (Burgos) i a Fuentecén, ambdues a la província de Burgos.
La seva filla, Josefina Arias de Miranda, es va casar amb José Martínez de Velasco (1875–1936), fundador i líder del Partit Agrari, ministre durant la Segona República Espanyola i alcalde de Madrid, que fou assassinat al començament de la guerra civil espanyola.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Víctor Maria Concas i Palau |
Ministre de Marina 1910-1911 |
Succeït per: José Pidal Rebollo |
Precedit per: José Canalejas y Méndez |
Ministre de Gràcia i Justícia (març-desembre) 1912 |
Succeït per: Antonio Barroso y Castillo |