Diego Bautista de Urbaneja
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Diego Bautista Urbaneja Sturdy 16 desembre 1782 Barcelona (Veneçuela) |
| Mort | 12 gener 1856 (73 anys) Caracas (Veneçuela) |
| Sepultura | Panteó Nacional de Veneçuela (1876–) |
| Ministre d'Afers Exteriors | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central de Veneçuela |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, militar, polític |
 | |
Diego Bautista de Urbaneja (Barcelona, Veneçuela, 1782 - Caracas, 1856) fou un polític veneçolà.[1]
De família il·lustre i advocat, el 1810 es va unir als independentistes i va combatre amb Francisco Miranda i Simón Bolívar. Fou diputat, ministre i membre del consell d'estat de la Gran Colòmbia, feu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern.
Ocupà breument la presidència de la república (1832 i 1848). Col·laborà en la política conservadora de Juan A.Páez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844. El govern filoliberal de José T. Moragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada.