Diego López V d'Haro
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1250  | ||
| Mort | gener 1310 (59/60 anys) Algesires (província de Cadis) | ||
| Sepultura | Monastery of San Francisco (en)  | ||
| Majordom major del rei de Castella | |||
| Alferes del rei de Castella | |||
| Adelantado mayor of Castile (en) | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata, militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Senyor de Biscaia | ||
| Família | Família Haro | ||
| Cònjuge | Violant de Castella | ||
| Fills | Fernando Díaz de Haro, Lope Díaz de Haro | ||
| Pares | Diego López III d'Haro i Constança de Bearn | ||
| Germans | Lope Díaz III d'Haro Teresa Díaz de Haro | ||
Diego López V d'Haro (mort en 1310) conegut com l'Intrús, era fill de Diego López III d'Haro i Constança de Bearn, i germà de Lope Díaz III d'Haro. Va ser senyor de Biscaia entre els anys 1295 i 1310.
En 25 d'abril de 1295, morí Sanç el Brau i aprofitant els disturbis de la Cort en la minoria de Ferran IV, va entrar a Biscaia i la va ocupar sense resistència i sense que se li pogués oposar la legítima senyora de Biscaia María Díaz I d'Haro, perquè el seu marit l'infant Joan es trobava encara a la presó des de la catàstrofe d'Alfaro (on morí Lope Díaz III d'Haro). En quedar lliure l'infant Joan, va intentar aconseguir que li retornessin el Senyoriu i al no aconseguir-lo, es va unir a altres descontents, per a lluitar contra la reina regent María de Molina, que va ser defensada per Diego López V d'Haro. Va convertir el llogaret marítim de Bilbao en vila el 15 de juny de 1300 i li va atorgar el Fur de Logronyo per donar sortida al comerç marítim a la Corona de Castella, estalviant d'un dia de camí respecte al port de Bermeo.[1] Al març de 1307 arriba a un acord amb María Díaz d'Haro perquè aquesta fos la seva successora a la seva mort.
Com que continuava la guerra contra els sarraïns, Diego López V d'Haro acompanyava el rei Ferran IV, durant el setge d'Algesires, on Diego va morir els primers dies de gener de 1310. Com a descendència va tenir a Lópe Díaz, qui després de la mort del seu pare intentaria accedir al Senyoriu.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Ana Isabel Álvarez Casanueva / Pedro Simón Guerrero. El monasterio de Burceña. Orígenes, fundación y desarrollo (en castellà). Ezagutu Barakaldo [Consulta: 16 abril 2022].
- ↑ Llorente, Juan Antonio (1808), Noticias históricas de las tres provincias vascongadas
| Precedit per: Diego López IV d'Haro |
Senyor de Biscaia 1295-1310 |
Succeït per: María Díaz I d'Haro |