Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 maig 1939 (85 anys) Montalbán (Veneçuela) (en) |
Arquebisbe catòlic | |
27 març 2002 – 24 maig 2018 ← Alfredo José Rodríguez Figueroa – Jesús González de Zárate Salas → Diòcesi: arquebisbat de Cumaná | |
2n Bisbe diocesà | |
7 maig 1994 – 27 març 2002 ← Antonio José Ramírez Salaverría – Enrique Pérez Lavado → Diòcesi: bisbat de Maturín | |
Bisbe titular | |
4 abril 1990 – 7 maig 1994 ← Paul Nguyen-Ðình Nhiên (en) – Gerald Barbarito → Diòcesi: bisbat de Gisipa | |
Bisbe auxiliar | |
4 abril 1990 – 7 maig 1994 Diòcesi: arquebisbat de Caracas | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | seminari Santa Rosa de Lima de Caracas |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1990–), sacerdot catòlic (1963–) |
Consagració | José Lebrún Moratinos |
Diego Rafael Padrón Sánchez (nascut el 17 de maig de 1939) és un prelat veneçolà de l'Església catòlica que va exercir com a arquebisbe de Cumaná del 2002 al 2018. Padrón va ser president de la Conferència Episcopal Veneçolana del 2012 al 2018.
El papa Francesc el va nomenar cardenal el 30 de setembre de 2023.
Diego Rafael Padrón Sánchez va néixer a Montalbán el 17 de maig de 1939. Va fer els estudis de batxillerat al seminari menor de València i la seva tasca de filosofia i teologia al seminari major interdiocesà de Caracas. Va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de València el 4 d'agost de 1963.[1]
Va treballar com a vicedirector d'un institut i després com a prefecte de disciplina, prefecte d'estudis i professor del Seminari Arxidiocesà de València, seguit de set anys de missions pastorals. Va obtenir el títol de professor a l'Institut Pedagògic Nacional l'any 1974. Va passar els anys de 1979 a 1983 a Roma i Jerusalem, obtenint la llicenciatura en Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma. Tornat a Veneçuela, va ser rector de San Diego di Alcalá prop de València mentre ensenyava al Seminari de València i al Seminari Interdiocesà de Caracas.[1]
El papa Joan Pau II el va nomenar bisbe titular de Gisipa i bisbe auxiliar de Caracas el 4 d'abril de 1990.[2] Va rebre la seva consagració episcopal el 27 de maig de 1990[1] de mans del cardenal José Alí Lebrún Moratinos, arquebisbe de Caracas.
El 7 de maig de 1994 va ser promogut a bisbe de Maturín.[3] Hi va ser instal•lat el 23 de juliol.
El papa Joan Pau el va nomenar arquebisbe de Cumaná el 27 de març de 2002.[1]
Padrón va exercir dos mandats de tres anys com a president de la Conferència Episcopal Veneçolana del 2012 al 2018.[4][5] Anteriorment havia servit a la Conferència com a president de la Comissió per a Laics i Joventuts de 1990 a 1996 i president de la Comissió Catequesi i ministeri bíblic del 1996 al 2003.[4]
El 7 de juliol de 2017, va condemnar el que diu els brutals atacs contra diputats de l'oposició a l'Assemblea Nacional Veneçolana uns dies abans.[6]
El papa Francesc va acceptar la seva dimissió com a arquebisbe el 24 de maig de 2018.[7]
El 9 de juliol de 2023, el papa Francesc va anunciar que tenia previst nomenar-lo cardenal en un consistori previst per al 30 de setembre.[8] En aquest consistori va ser nomenat cardenal prevere de San Gaetano.[9]
Precedit per: Paul Nguyen-Ðình Nhiên |
Bisbe titular de Gisipa 4 d'abril de 1990 – 7 de maig de 1994 |
Succeït per: Gerald Michael Barbarito |
Precedit per: Antonio José Ramírez Salaverría |
Bisbe de Maturín 7 de maig de 1994 – 27 de març de 2002 |
Succeït per: Enrique Pérez Lavado |
Precedit per: Alfredo José Rodríguez Figueroa |
Arquebisbe metropolità de Cumaná 27 de març de 2002 – 24 de maig de 2018 |
Succeït per: Jesús González de Zárate Salas |
Precedit per: Ubaldo Ramón Santana Sequera, F.M.I. |
President de la Conferencia episcopal veneçolana 12 de gener de 2012 – 9 de gener de 2018 |
Succeït per: José Luis Azuaje Ayala |
Precedit per: - |
Cardenal prevere de San Gaetano des del 30 de setembre de 2023 |
Succeït per: al càrrec |