Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1584 Múrcia |
Mort | 24 agost 1648 (64 anys) Madrid |
Sepultura | Catedral de Múrcia |
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |
1631 – 1631 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Camp de treball | Prosa i diplomàcia |
Ocupació | escriptor, diplomàtic, dramaturg |
Diego de Saavedra Fajardo (1584-1648) fou un escriptor i polític espanyol del Barroc. Destacà com a diplomàtic durant la Guerra dels Trenta Anys i com a pensador polític.
Va néixer a Algezares el 6 de maig de 1584. Va estudiar lleis a la Universitat de Salamanca.[1] Actiu a Itàlia des de 1610,[2] va ser secretari del cardenal Gaspar de Borja y Velasco, ambaixador d'Espanya i després virrei de Nàpols, primer a Roma i després a Nàpols.[3] Pel seu talent polític i diplomàtic, va influir notablement en les eleccions dels papes Gregori XV i Urbà VIII, el 1621 i 1623.[1]
Va ser nomenat ambaixador espanyol a Roma, en substitució del cardenal, i després, successivament, d'Àustria[1] i el 1633 a Baviera, a la cort de Maximilià I.[2] Quan va tornar a Espanya, va ser nomenat canonge de la catedral de Santiago de Compostel·la, tot i que no va arribar a ordenar-se sacerdot. Esdevingué secretari de Felip III i agent d'Espanya a Roma.[1]
Nomenat conseller d'Índies, va assistir el 1643 com plenipotenciari durant els consells de Munster i Osnabruck, durant la qual es va pactar la pau de Westfàlia.[1]
També va ser escriptor, amb un estil concís, mesurat i sentenciós. Va escriure obres de caràcter històric i polític, la més important Empresas política o Idea de un príncipe politico-cristiano representada en cien empresas (1640), que tracta sobre la formació dels prínceps cristians, rebatent les idees de Maquiavel.[3]
Al final de la seva vida, es va retirar al convent d'agustins descalços recol·lectes de Madrid, on va morir el 24 d'agost de 1648.[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diego de Saavedra Fajardo |