|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia | ||||
Història | |||||
Fundador | Ladislau II Jagelló | ||||
Data de dissolució o abolició | 1572 (Gregorià) | ||||
Governança corporativa | |||||
Part de | Gedimínides | ||||
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el segle xiv i el segle xviii.[1][2]
Els membres d'aquesta dinastia van ser grans ducs de Lituània de 1377 a 1392 i de 1440 a 1572, reis de Polònia de 1386 a 1572,[3] reis d'Hongria de 1440 a 1444 i de 1490 a 1526,[4] i reis de Bohèmia de 1471 a 1526.[5] Els Jagellons pertanyen també a una branca de la dinastia lituana dels Gediminaičių.
El nom prové de Ladislau II Jagelló (en polonès Jagiełło), el primer rei polonès d'aquesta dinastia. En polonès, també és coneguda com a Jagiellonowie (singular Jagiellon, adjectiu aplicat als membres de la dinastia, incloent el femení Jagiellończyk); en lituà s'anomena Jogailaičiai (sing.: Jogailaitis), en belarús Ягайлавічы (Jagajłavičy, sing.: Ягайлавіч, Jagajłavič), en hongarès Jagellók (sing.: Jagelló) i en txec Jagellonci (sing.: Jagellonec; adjectiu: Jagellonský), així com Jagello o Jagellon (fem. Jagellonica) en llatí.
La unió dinàstica entre Polònia i Lituània (convertits administrativament en una unió plena només el 1569) és la raó per a l'apel·lació comuna "Polònia-Lituània" d'aquesta àrea d'ençà de la darreria de l'edat mitjana. Un Jagelló va governar breument tant Polònia com Hongria (1440-1444), i dos altres governaren tant Bohèmia (des de 1471) com Hongria (1490-1526) i llavors continuaren com la branca oriental de la Casa d'Habsburg.[6]
Els Gedimínides, els predecessors immediats del primer Jagelló, eren monarques de la Lituània medieval amb el títol de didysis kunigaikštis que es traduiria com a Rei Alt segons la percepció contemporània.[7] En una nomenclatura més moderna seria Gran Duc. El seu regne, el Gran Ducat de Lituània, significava monarca dels lituans i rutens, i era com a mínim mig eslau.[8]
Ladislau II Jagelló, el primer epònim governant Jagelló, començà com a Gran Duc de Lituània. Llavors es convertí al cristianisme i es casà amb Eduvigis de Polònia d'11 anys, el segon dels governants angevins de Polònia, i així es convertí en Rei de Polònia i fundà la dinastia. A l'època, s'anomenava el Rei Ladislau, sense un nombre ordinal, però els historiadors posteriors l'han catalogat com a Ladislau II (de Polònia), V (de Lituània) o de vegades Ladislau II Jagelló de Polònia i Lituània.
La dinastia Piast fou la primera a regnar Polònia i n'ocupà el tron des de 962 fins a 1370, arran de la mort de Casimir III.
Els Jagellons eren governants hereditaris de Polònia i Lituània.
Els governants de Polònia-Lituània (amb les dates que van governar entre parèntesis) van ser:
Després de Segimon II, la dinastia sofriria altres canvis. Els hereus d'aquest darrer eren les seves germanes, Anna Jagellonica i Caterina Jagellonica. L'última s'havia casat amb el Duc Joan de Finlàndia, que així des de 1569 es convertí en el rei Joan III de Suècia, i tingueren un fill, Segimon III Vasa; com a resultat, la branca polonesa de Jagelló es fusionà amb la Dinastia Vasa, que va governar Polònia des de 1587 fins a 1668. Durant l'interval, entre altres, István Báthory, el marit d'Anna, va regnar en no tenir la seva muller descendència.