Distribució de BeniniTipus | distribució de probabilitat ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Epònim | Rodolfo Benini ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Paràmetres | forma (real)
forma (real)
escala (real) |
---|
Suport | ![{\displaystyle x>\sigma }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/75824bf2a51b53e904f40105458cdf168c26208d) |
---|
fdp | ![{\displaystyle e^{-\alpha \log {\frac {x}{\sigma }}-\beta \left[\log {\frac {x}{\sigma }}\right]^{2}}\left({\frac {\alpha }{x}}+{\frac {2\beta \log {\frac {x}{\sigma }}}{x}}\right)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9c90900b770d8d7cd1aae2ca2debb2cc8bb8e594) |
---|
FD | ![{\displaystyle 1-e^{-\alpha \log {\frac {x}{\sigma }}-\beta [\log {\frac {x}{\sigma }}]^{2}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d974e71cf9bb73027b65af06a6957ca23463b2ae) |
---|
Esperança matemàtica | on són els polinomis d'Hermite probabilístics |
---|
Mediana | ![{\displaystyle \sigma \left(e^{\frac {-\alpha +{\sqrt {\alpha ^{2}+\beta \log {16}}}}{2\beta }}\right)}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f32bb45757a1c8b2631ec798179dd9ea5e281782) |
---|
Variància | ![{\displaystyle \left(\sigma ^{2}+{\tfrac {2\sigma ^{2}}{\sqrt {2\beta }}}H_{-1}\left({\tfrac {-2+\alpha }{\sqrt {2\beta }}}\right)\right)-\mu ^{2}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f937a97b0c6224808c7b80b6e5263221ecae9740) |
---|
En probabilitat, estadística, economia i ciència actuarial, la distribució de Benini és una distribució de probabilitat contínua que sovint s'aplica per modelar els ingressos, la gravetat de les reclamacions o les pèrdues en aplicacions actuarials i altres dades econòmiques.[1][2]
El seu comportament de la cua es descompon més ràpid que una llei de potència, però no tan ràpid com una exponencial. Aquesta distribució va ser introduïda per l'estadístic i demògraf italià Rodolfo Benini en 1905.[3] Una mica més tard de la publicació de l'obra original de Benini, la distribució s'ha descobert o discutit per diversos autors de forma independent.[4]
La distribució de Benini,
, és una distribució de tres paràmetres, que té la funció de distribució acumulativa (FD)
![{\displaystyle F(x)=1-\exp\{-\alpha (\log x-\log \sigma )-\beta (\log x-\log \sigma )^{2}\}=1-\left({\frac {x}{\sigma }}\right)^{-\alpha -\beta \log {\left({\frac {x}{\sigma }}\right)}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a3a8aae295f430ecfa387481c10bc82e56c78ff2)
on
, els paràmetres de forma són α, β > 0, i σ > 0 és el paràmetre d'escala. Per a la parsimònia de Beníni[3] es considera només el model de dos paràmetres (amb α = 0), amb FD
![{\displaystyle F(x)=1-\exp\{-\beta (\log x-\log \sigma )^{2}\}=1-\left({\frac {x}{\sigma }}\right)^{-\beta (\log x-\log \sigma )}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8e05a87f51824e531ecabc821b28e23ee5ae8367)
La densitat del model de Benini de dos paràmetres és
![{\displaystyle f(x)={\frac {2\beta }{x}}\exp \left\{-\beta \left[\log \left({\frac {x}{\sigma }}\right)\right]^{2}\right\}\cdot \log \left({\frac {x}{\sigma }}\right),\qquad x\geq \sigma >0.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/3a620912f6eccab336f592a30782da9c9384bd62)
Els dos paràmetres variables de la distribució de Benini poder ser generades pel mètode de la transformació inversa. Per al model de dos paràmetres, la funció quantil (FD inversa) és
![{\displaystyle F^{-1}(u)=\sigma \exp {\sqrt {-{\frac {1}{\beta }}\log(1-u)}},\quad 0<u<1.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/126f596d948134131d9e8fd40d65afc0ba170472)
- Si
, llavors X és una distribució de Pareto amb ![{\displaystyle x_{\mathrm {m} }=\sigma }](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/8dcf23b4cf465c1abd88665e439ce360c262a301)
- Si
llavors
on ![{\displaystyle U\sim \mathrm {Rayleigh} (\sigma )}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/5d5e7047da058742e7ce5849af2357c5ae11cd87)
Els (dos) paràmetres de la distribució de densitat de Benini, distribució de probabilitat, la funció quantil i el generador de nombres aleatoris s'implementa en el paquet VGAM per a R, que també proporciona l'estimació de màxima versemblança del paràmetre de forma.[5]
- ↑ A. Sen and J. Silber (2001). Handbook of Income Inequality Measurement, Boston:Kluwer, Section 3: Personal Income Distribution Models.
- ↑ Kleiber, Christian; Kotz, Samuel. «Cap 7.1: Benini Distribution». A: Statistical Size Distributions in Economics and Actuarial Sciences. Wiley, 2003. ISBN 978-0-471-15064-0.
- ↑ 3,0 3,1 Benini, R. (1905). I diagrammi a scala logaritmica (a proposito della graduazione per valore delle successioni ereditarie in Italia, Francia e Inghilterra). Giornale degli Economisti, Series II, 16, 222–231.
- ↑ Kleiber i Kotz (2003), p. 236.
- ↑ Thomas W. Yee «The VGAM Package for Categorical Data Analysis». Journal of Statistical Software, 32, 10, 2010, pàg. 1–34. Vegeu també VGAM reference manual Arxivat 2013-09-23 a Wayback Machine. (anglès)
|
---|
|
Distribucions discretes amb suport finit | |
---|
Distribucions discretes amb suport infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval acotat | |
---|
Distribucions contínues suportades sobre un interval semi-infinit | |
---|
Distribucions contínues suportades en tota la recta real | |
---|
Distribucions contínues amb el suport de varis tipus | |
---|
Barreja de distribució variable-contínua | |
---|
Distribució conjunta | |
---|
Direccionals | |
---|
Degenerada i singular | |
---|
Famílies | |
---|