Districte de Raška

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Raška
Рашки округ (sr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusDistricte de Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 44′ N, 20° 40′ E / 43.73°N,20.67°E / 43.73; 20.67
EstatSèrbia Modifica el valor a Wikidata
CapitalKraljevo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població309.258 (2011) Modifica el valor a Wikidata (78,93 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaŠumadija i Sèrbia Occidental (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Superfície3.918 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Districte de Zlatibor
Districte de Rasina
Districte de Kosovska Mitrovica
Districte de Šumadija
Districte de Moravica
Districte de Peć Modifica el valor a Wikidata
Creació29 gener 1992 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic20 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2RS-18 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webraski.okrug.gov.rs Modifica el valor a Wikidata

El Districte de Raška (en serbi: Рашки округ/Raški okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del sud-oest del país. Té una població de 309.258 habitants, i el seu centre administratiu és Kraljevo, a la vora del riu Ibar.

Municipis

[modifica]

El districte està format pels municipis de:

Demografia

[modifica]

Segons el cens de 2011, el districte de Raška té una població de 309.258 habitants, el 53,2% dels quals viuen en àrees urbanes. La composició ètnica del districte és la següent:

Grup ètnic Població
Serbis 188.208
Bosníacs 105.488
Musulmans 5.255
Gitanos 2,435
Montenegrins 740
Goranis 334
Macedonis 289
Albanesos 267
Croats 215
Iugoslaus 214
Altres 5.813
Total 309,258

Cultura

[modifica]

Als afores de Kraljevo s'hi troba el monestir de Žiča. Aquest centre espiritual de l'estat medieval serbi es va construir al voltant de l'any 1220, i va esdevenir el centre de l'arquepiscopat serbi de nova creació.

El monestir de Studenica es va construir a finals del segle xii, com a llegat d'Esteve Nemanja, que el va dotar de múltiples icones i llibres. Després de convertir-se en monjo i abandonat Sèrbia per anar al monestir de Khilandar (al mont Atos, a Grècia), el seu fill gran, Stefan Prvovencani, va ocupar el seu lloc ocupant-se del monestir. A prop de Novi Pazar s'hi troba el monestir de Sopoćani, construït per Stefan Uros I, el fill de Stefan Prvovencani. El valor d'aquest monestir es troba sobretot en els seus frescos, considerats un dels millors exemples de la pintura medieval europea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Raška

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.