Dixieland
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres conceptes vegeu Dixie |
 | |
| Origen | Estats Units d'Amèrica  |
|---|---|
| Creació | 1910 |
| Part de | jazz |
Mostra d'àudio | |
El Dixieland (o també anomenat Hot Jazz, Early Jazz o Jazz de Nova Orleans) és un estil de Jazz que donarà lloc a l'anomenat Jazz Tradicional.[1] Es caracteritza pel predomini dels instruments de metall i la improvisació. Les bandes estan formades per una secció de rítmica amb una tuba o contrabaix, una guitarra o banjo, bateria i de vegades piano; i una secció melòdica amb una trompeta, un trombó i un clarinet.[2][3]
Origen
[modifica]Amb el nom de Dixieland denominem l'estil de jazz que s'inicia al sud-est dels EUA, conegut en vernacular com «el Sud» o també com «Dixie» o «Dixieland» (d'allí el nom), a la ciutat de Nova Orleans, considerada una de les bressoles del Jazz i que s'ubica a l'estat de Louisiana.[4]
Després del període de la Guerra Civil (1861-1865), els afroamericans dels sud, incloent-hi els de Nova Orleans, van ser alliberats de l'esclavitud. En conseqüència, la població lliure esdevenia meitat negra i meitat blanca. El Dixieland neix de la barreja entre la música europea i la música africana.
Pels volts del 1900, els grups solien ser petits, amb entre cinc i vuit integrants:
- Els tres instruments que feien solo eren la trompeta (que feia la melodia), el clarinet (que feia de segona veu basada en la trompeta), i el trombó que feia el contrapunt.
- Els acords i el ritme els donaven generalment una guitarra, una tuba, el piano i la percussió. El saxo i el contrabaix s'hi van afegir durant els anys vint.
Les bandes de dixieland actuaven en bodes, funerals, esglésies, desfilades, etc. En general tocaven marxes (com la coneguda When de Saints Go Marching In), cançons de caràcter religiós i cançons populars.
A partir del 1910, les bandes de dixieland van anar estenent aquest estil cap a Nova York i Chicago, on acabà tocant-se d'una forma orquestrada i poc improvisada.
Etimologia
[modifica]Hi ha certes discussions sobre com s'ha d'usar el terme Dixieland. Mentre que els de les bandes de la Costa Oest dels Estats Units i les que van ser influenciades per aquestes durant els anys quaranta, prefereixen ser anomenats com a Dixieland, els músics de Nova Orleans i els que van ser influenciats durant la dècada dels anys vint prefereixen ser anomenats com a Jazz clàssic o Jazz tradicional i creuen que el nom Dixieland és un terme despectiu per indicar una música de segona categoria, tocada amb poca passió i sense entendre realment el sentit del jazz.
El Dixieland modern
[modifica]Estil de Chicago
[modifica]A Chicago es tendia a substituir, a les seccions de ritme i acords, el contrabaix per la tuba i la guitarra pel banjo. D'aquesta forma aquest estil restava importància a la secció base i n'hi donava més a la part de solos.[5]
També el podem diferenciar dels seus orígens de Nova Orleans pel seu ritme més ràpid, que intenta assemblar-se a l'enrenou d'una ciutat. Aquestes bandes reprodueixen una gran varietat de temes de la dècada dels anys trenta (Cole Porter, George Gershwin, etc.)
A l'estil de Chicago també se l'anomena a vegades Nicksieland, terme sorgit d'un programa de televisió on mostraven l'estic clàssic del jazz.
Aires nous de la Costa Oest (West Coast revival)
[modifica]Aquest estil comença a finals de 1930 gràcies a The Lu Watters Yerba Buena Jazz Band of San Francisco i ampliat pel trombonista Turk Murphy. Va ser una reacció a l'estil de Chicago que es decantava cap al swing. En aquestes bandes la secció base era interpretada pel banjo i la tuba com a l'estil de Chicago. Van començar a tocar l'estil de música de Louis Amstrong, Jelly Roll Morton, WC. Handy i Joe «King» Oliver.
Estil Tradicional de Nova Orleans
[modifica]Utilitzant la mateixa base rítmica i harmònica (banjo i tuba) que els altres dos estils, aquest es renova als anys quaranta a base de cançons populars i himnes que es tocaven a Nova Orleans des de principis dels anys vint com per exemple «You tell me your dream».
Estils influenciats pel Jazz Tradicional
[modifica]Hi ha diversos estils influenciats pel Dixieland o jazz tradicional, com poden ser el hip-hop, el rap, el pop, el jazz contemporani, Rock & Roll, Rhythm & Blues i el swing.
Músics importants del Dixieland
[modifica]En aquesta llista apareixen alguns dels músics més importants al llarg de la història del Dixiland:
- Scott Joplin (1868-1917): Compositor i pianista. Figura important en el desenvolupament del ragtime.
- King Oliver (1885-1938): Cornetista i clarinetista nord-americà, li deien: «King». Personatge important en la improvisació col·lectiva.
- Bessie Smith (1894-1937): Coneguda com l'emperadriu del blues (anys 20 i 30) va influir en els cantants posteriors de jazz.
- George Lewis (1900-1968): Clarinetista autodidacte de Nova Orleans, tocà amb «Black Eagle Band».
- Louis Armstrong (1901-1971): Conegut com a Satchmo i Pops va ser un gran trompetista i cantant de jazz.
- Eddie Condon (1905-1973): Guitarrista, banjonista, cantant i director d'orquestra de jazz. Tocava a clubs de nit i és el prototip de l'Estil de Chicago.
- Turk Murphy (1915-1987): Trombonista reconegut que tocava amb Earthquake McGoons.
- Al Hirt (1922-1999): Trompetista que va arribar als top-40 als anys seixanta. Abans de la seva mort va portar bandes a Nova Orleans.
- Kenny Ball (1930-actualitat): Trompetista. Va estar als top-40 amb «mitjanit a Moscou» a principis dels anys seixanta. És el líder del moviment British Trad.
- Pete Fountain (1930-actualitat): Clarinetista que va portar bandes populars a Nova Orleans. Retirat recentment.
- Chris Tyle (1955-actualitat): Clarinetista, trompetista, percussionista i saxofonista. És líder de «The Silver Leaf Jazz Band» i conegut com a instrumentista, compositor i docent.
- Dixieland Jazz Band: Banda de músics de raça blanca que tocava Dixieland en festes nocturnes. Va fer diverses gravacions i va ser molt famosa.
- Wynton Marsalis (1961-actualitat): Trompetista, compositor i arranjador. Trompetista dels més importants en els últims 25 anys.
- Jack Teagarden (1905-1964): Trombonista, cantant i director d'orquestra de jazz. Músic popular i que aparegué a diverses pel·lícules.
Festivals
[modifica]Al món hi ha nombrosos festivals dedicats a aquest estil del jazz més tradicional. A Europa són especialment rellevants per la seva trajectòria els de Breda (Països Baixos), Dresden (Alemanya), Miskolc (Hongria) i Tarragona.
El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona és l'únic especialitzat dedicat a aquest gènere que s'organitza a Espanya.
Enllaços externs
[modifica]- «Cancionero - Buscador de letras, acordes y tablaturas». Arxivat de l'original el 2010-06-17. [Consulta: 13 maig 2010].
- «Biografías del Jazz: George Lewis». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 13 maig 2010].
Referències
[modifica]- ↑ «Doctajazz: Dixieland». [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Doctajazz: història del jazz». [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Tipos de música». [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Estiloswing». [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Wyndham, Tex «Chicago Style Dixieland». The Syncopated Times [Consulta: 27 setembre 2019].
