Docklands Light Railway

Docklands Light Railway

Inauguració	31 d'agost de 1987
Transport	Tren lleuger, trànsit ràpid
Municipi(s)	Gran Londres
Estacions	39
Longitud	31 km
Cotxeres i tallers	Poplar Beckton

Mapa Docklands Light Railway

Llegenda Bank Tower Gateway Royal Mint Street Junction Shadwell Limehouse Regent's Canal Limehouse Cut Westferry Delta Junction derivació en ús les hores punta només West India Quay West India Docks Canary Wharf Poplar original Heron Quays West India Docks Poplar Heron Quays All Saints West India Docks Langdon Park South Quay original Limehouse Cut South Quay Millwall Inner Dock Devons Road Crossharbour Bow Church Mudchute traslladada 1999 Pudding Mill Lane Stratford International Island Gardens traslladada 1999 Stratford riu Tàmesi Stratford High Street Blackwall Abbey Road East India West Ham riu Lee/Lea Star Lane Cutty Sark for Maritime Greenwich Canning Town Greenwich Deptford Creek Deptford Bridge Royal Victoria Elverson Road Custom House for ExCeL riu Ravensbourne Prince Regent Lewisham Royal Albert Beckton Park Thames Wharf proposta Cyprus West Silvertown Gallions Reach Pontoon Dock Beckton Silvertown proposta Beckton London City Airport Beckton Riverside King George V riu Roding Creekmouth riu Tàmesi Barking Riverside Woolwich Arsenal Goresbrook Dagenham Dock

Docklands Light Railway (DLR) és un sistema de trànsit ràpid i tren lleuger que es va obrir el 31 d'agost de 1987 a la zona redesenvolupada dels Docklands, al Londres est. En l'actualitat abasta diverses zones de Londres, arribant a Stratford al nord, a Lewisham al sud, a l'oest fins Tower Gateway i Bank a Ciutat de Londres, i a l'est fins a Beckton, London City Airport i Woolwich Arsenal.

L'operador del servei fou licitat a Serco Docklands Ltd, una organització conjunta amb l'antic equip de gestió de DLR i Serco Group. DLR ha funcionat amb èxit des de la seva posada en funcionament, el 2006 va portar més de 60 milions de passatgers,^[1] i s'ha perllongat diverses vegades, i encara hi ha treballs i propostes al respecte. Encara que té algunes similituds amb altres sistemes de transport massiu de Londres, com el Metro de Londres, els trens i vies de DLR no són compatibles ni amb la xarxa de metro, ni amb Crossrail o la xarxa de ferrocarrils.

Rutes de DLR

<<	>>	Tipus ruta	Estacions
Stratford	Lewisham	Habitual	17
Bank	Lewisham	Habitual	10
Bank	Woolwich Arsenal	Habitual	13
Tower Gateway	Beckton	Habitual	16
Canning Town	Prince Regent	Exprés especial¹
1. Llançadora extra que opera quan hi ha exposicions a l'Excel Exhibition Centre, per doblar el servei normal.

Sistema actual

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

DLR ara té un total de 31 quilòmetres de longitud,^[2] i quaranta estacions. Hi ha cinc ramals: a Lewisham al sud, a Stratford al nord, a Beckton i Woolwich Arsenal a l'est, i a Central London, dividint-se cap a Bank i Tower Gateway.^[3] Encara que el sistema permet diferents combinacions de rutes, en l'actualitat hi ha els següents quatre habitualment i un cinquè d'extra:

• Stratford a Lewisham
• Bank a Lewisham
• Bank a Woolwich Arsenal
• Tower Gateway a Beckton
• Canning Town a Prince Regent, llançadora extra que opera quan hi ha exposicions a Excel Exhibition centre, per doblar el servei normal.

Mapa de Docklands Light Railway

Estacions

Tren abandonant l'estació de Westferry.

Articles principals: Llista d'estacions del metro de Londres i Llista d'estacions de Docklands Light Railway

Moltes estacions de DLR es troben elevades, altres es troben al nivell de carrer, i altres sota terra. L'accés a les andanes és normalment via escales i ascensors, molt poques estacions tenen escales mecàniques. Des del principi, la xarxa ha estat totalment accessible per a persones amb problemes de mobilitat.^[4] Les estacions tenen andanes altes, que permeten que l'andana quedi a l'alçada dels trens.

La majoria d'estacions són d'un disseny modular que es remunta al sistema inicial, si bé ampliat i millorat al llarg dels anys. El disseny té dues andanes laterals, cadascun amb accés independent des del carrer. Les estacions no tenen personal, excepte les estacions soterrades de Bank, Island Gardens i Cutty Sark, i alguna més estació enllaç.

Rendiment

La ràpida expansió i les ampliacions de Docklands Light Railway és un gran senyal de l'èxit del sistema. DLR ha crescut fins al punt que és utilitzant per unes cent mil persones cada dia. Al cap d'un any de l'inici, el sistema havia transportat fins a 17 milions de passatgers.^[5] En contrast, l'any 2009 passaren per DLR 64 milions de passatgers,^[5] traspassant la barrera dels seixanta milions per primer cop.

Crítiques

Tot i que Docklands Light Railways, i els ferrocarrils lleugers en general, han tingut un bon èxit,^[6] DLR ha estat criticat per haver estat dissenyat amb molt poca capacitat en comparació amb la demanda que ha sorgit a l'àrea dels Docklands.^[7] La demanda ha estat molt subestimada.^[8][9] S'ha criticat que la demanda ha superat la capacitat amb la que el sistema fou construït.^[10]

Material rodant

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

Tren DLR a Tower Gateway

DLR té trens de pis alt, bidireccionals, i cotxes articulats amb quatre portes a cada banda, cada tren està comport per dos cotxes.^[11] Els cotxes tenen una consola de conducció oculta darrere un panell bloquejat al final del cotxe amb el que PSA pot conduir el tren,^[12] i les operacions de conducció són automàtiques. Les consoles permeten que PSA controli l'obertura de les portes i els anuncis. Degut a l'absència de la cabina del conductor, el vehicle té un acabament amb vidre que permet una inusual panoràmica als passatgers. L'actual material rodant té una màxima velocitat de 80 km/h.

Desenvolupament

Sistema inicial (1987–1990)

El sistema inicial comprenia dues rutes, des de Tower Gateway i Stratford fins a Island Gardens. Es va elevar principalment en viaductes ferroviaris en desús o nous viaductes de formigó i va adoptar formacions ferroviàries de superfície en desús entre Poplar i Stratford. Els trens eren totalment automatitzats, controlats per ordinador i no tenien conductor.^[13]

Extensió a the City i Royal Docks (1991–1994)

L'ús del sistema va ser superior a l'esperat^[8] i el sistema s'obrí fins a Bank a l'oest, al cor de la ciutat a través d'un túnel, que es va obrir el 1991 i Beckton a l'est,^[14] i les estacions i els trens es van ampliar a dues unitats de longitud.^[15]

Extensió a Greenwich i Lewisham (1996–1999)

Es va encarregar un estudi de viabilitat per ampliar el sistema sota el riu Tàmesi a través de Greenwich i Deptford finalitzant a Lewisham., que es va obrir el 20 de novembre de 1999.^[16]

Extensió a London City Airport i Woolwich (2004–2009)

Els següents desenvolupaments van ser ajudats per un programa de cinc anys d'inversió per al transport públic a través de Londres que va ser presentat per l'alcalde Ken Livingstone en 2004. [30] El 2 de desembre de 2005, una branca cap a l'est al llarg de la ruta aproximada del l'antic Eastern Counties and Thames Junction Railway a la banda sud del complex Royal Docks es va obrir des de Canning Town fins a King George V a través de l'aeroport de London City,^[17] i una nova extensió de King George V a l'Arsenal de Woolwich es va obrir el 10 de gener de 2009, proporcionant un intercanvi amb la línia principal del nord de Kent, a prop de la futura parada prevista a la línia Crossrail cap a Abbey Wood a través de West India i Royal Docks.^[18]

Millora a vehicles de tres vagons (2007-2011)

Amb el desenvolupament del Docklands oriental com a part de la iniciativa Thames Gateway i la celebració de Londres dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, es van dur a terme la millora de la capacitat mitjançant la millora dels trens amb tres cotxes de quatre portes per costat. L'alternativa a trens més freqüents va ser rebutjada, ja que els canvis de senyalització necessaris haurien costat el mateix que l'actualització a trens més llargs, amb menys avantatges.^[19]

Extensió a Stratford International (2011)

A més de les extensions d’estacions de tres cotxes, finançades en part amb el pressupost dels Jocs Olímpics de 2012, es va obrir una línia des de Canning Town fins a l'estació de ferrocarril Stratford i Stratford International al llarg de l’antiga línia North London del sistema ferroviari nacional, amb estacions addicionals, adjudicada en 2007 i inaugurada en 31 d'agost de 2011,^[20] amb les estacions de Canning Town, Star Lane, West Ham, Abbey Road, Stratford High Street, Stratford i Stratford International.

Reubicació de Pudding Mill Lane station (2014)

Un dels portals de túnels de Crossrail es troba al lloc original de l'estació de Pudding Mill Lane. Com a conseqüència, es va treballar per desviar la DLR entre City Mill River i el riu Lea cap a un nou viaducte més al sud. Això incloïa una estació de substitució, que es va obrir el 28 d'abril de 2014.^[21]

Vegeu també

• Metro de Londres

Referències

1. «Docklands Light Railway porta 60 milions de passatgers (anglès)». Transport for London, 04-04-2007. [Consulta: 9 juliol 2008].
2. «Història (anglès)». Transport for London. Arxivat de l'original el 2014-01-22. [Consulta: 9 juliol 2008].
3. «Docklands Light Railway». visitlondon.com [Consulta: 21 juny 2009].
4. «DLR va ser el primer ferrocarril totalment adaptat del Regne Unit (anglès)». Transport for London. [Consulta: 24 juliol 2008].
5. «Un impressionant rècord de Docklands Light Railway (anglès)». Transport for London. Arxivat de l'original el 2012-01-23. [Consulta: 24 juny 2009].
6. «El tren lleuger, una solució del caos d'Inner City? (anglès)». Railway Technology. [Consulta: 26 juny 2009].
7. Christian Wolmar «Docklands, reportatge especial (anglès)». The Independent [Consulta: 24 juny 2009].
8. «20 anys de progrés (anglès)». London 2012 Official Blog, 13-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-28. [Consulta: 24 juny 2009].
9. Història de DLR a TfL (anglès)
10. «Crítiques de Docklands Light Railway (anglès)». cbronline.com, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 2012-09-28. [Consulta: 26 juny 2009].
11. «DLR dades clau (anglès)». Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 18 juliol 2009].
12. «DLR respon (anglès)». Londonist.com [Consulta: 24 juny 2009].
13. «Technology: Signalling & Control». Transport for London. Arxivat de l'original el 30 setembre 2007. [Consulta: 29 agost 2007].
14. «Hansard Written Answers». UK Parliament, 06-05-1987. Arxivat de l'original el 6 octubre 2012.
15. «Ben Roskrow reports on Nuttal's extension of the Docklands Light Railway». Construction News, 16-02-1990 [Consulta: 25 juny 2009].
16. De Haan, Judy «Getting Back on the Right Track (letter to the editor)». The Bolton News, 29-08-2000 [Consulta: 25 juny 2009].
17. ; Coates, Sam; Savage, Michael «Docklands Light Railway reaches City airport». The Times [Londres], 06-12-2005 [Consulta: 25 juny 2009].
18. «Docklands Light Railway Capacity Upgrading, United Kingdom». Arxivat de l'original el 15 juny 2018. [Consulta: 13 juny 2014].
19. «Docklands Light Railway – Three-carriage Capacity Enhancement Project». Transport for London. Arxivat de l'original el 3 agost 2008. [Consulta: 9 juliol 2008]. Arxivat 3 August 2008^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
20. «New £211m DLR extension connecting Olympic venues opens». BBC News, 31-08-2011.
21. «New DLR station opens at Pudding Mill Lane». Transport for London, 28-04-2014. Arxivat de l'original el 27 abril 2015. [Consulta: 20 abril 2015].