Duhok

Plantilla:Infotaula geografia políticaDuhok
دهوك (ar)
Dihok (ku)
دهۆک (ku-arab) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 51′ N, 42° 59′ E / 36.85°N,42.98°E / 36.85; 42.98
EstatIraq
GovernacióGovernació de Duhok Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població330.600 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Llengua utilitzadakurd
kurd del nord Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud565 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal42001 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webduhok.gov.krd Modifica el valor a Wikidata

Duhok (Kurd: دهۆک, Romanitzat: Dihok;[1][2] àrab: دهوك, romanitzat: Dohūk;[3] siríac: ܒܝܬ ܢܘܗܕܪܐ, romanitzat: Beth Nohadra,[4][5] Lishanid Noshan: דוהוך, romanitzat: Dohok[6]) és una ciutat del Kurdistan iraquià que és la capital de la Governació de Dohuk i del districte homònim.

Etimologia

[modifica]

El nom de "Duhok" prové dels mots kurds "du" (dos) i "hok" (terròs - moneda). Les caravanes, quan passaven per Duhok havien de pagar una taxa de dos "hoks".[7] Segons una tradició que ha estat explicada per Sasson Nahum, Dohuk perimer s'anomenara "dohuk-e Dasinya", que significa "Dohuk dels Yazidites". Però, després de que aquests fossin massacrats, la ciutat s'abandona i permet que s'hi assentin musulmans, cristians i jueus.[8]

Geografia

[modifica]

La ciutat de Duhok està situada al nord d'Iraq, aprop de la frontera amb Turquia, a una alçada de 565 metres sobre el nivell del mar. El 2018 té 340.871 habitants i la seva zona horària és la UTC+3 (Hora aràbia estàndard).

Clima

[modifica]

Segons la Classificació climàtica de Köppen, a Duhok, igual que a gran part de l'Alta Mesopotàmia, hi ha un clima mediterrani (Csa) amb estius càlids i secs i hiverns frescos i humits. La majoria de les precipitacions cauen en els mesos freds, sobretot a finals d'hivern i a principis de la primavera. A la ciutat hi pot nevar dos o tres dies a l'any. Els estius gairebé no hi plou gens.[9][10] Els mesos que han tingut un rècord de temperatura alta són l'agost i el juliol (46 i 45°C respectivament), que són els mateixos que tenen una mitjana diària més alta (41 i 42°C respectivament). Per contra, els mesos que tenen una temperatura màxima mitjana inferior són el de gener i de desembre (11 i 13°C); que també són els que tenen la temperatura mínima mitjana més baixa (7 i 9 respectivament).[10] Respecte la seva pluviositat, els mesos que tenen més dies de pluja són els de gener i març (13,1 i 12,2 dies de pluja respectivament); i els que plou menys dies són els de juny i setembre (2,5 i 3,1 dies de pluja respectivament).[10]

Demografia

[modifica]

A Duhok hi viuen persones de diversos grups ètnics. La majoria de la seva població són kurds i hi ha minories d'assiris, yazidites i d'àrabs.[11] A més a més, també viuen a la ciutat desenes de milers de refugiats de Síria, la majoria kurds sirians, a banda d'altres desplaçats interns com yazidites i assiris que van fugir de Mosul quan l'ISIS va prendre el control de la ciutat.[12][13]

Segons el govern de la regió del Kurdiatan iraquià, el març del 2024, a la regió hi viuen 631.174 persones, de les quals el 40% resideixen a la governació de Duhok. A més a més, hi ha 251.475 refugiats sirians, dels quals 131.000 viuen a la governació de Duhok.[14]

Història i arqueologia

[modifica]

La ciutat de Duhok té una història des de l'antiguitat relacionada amb els assiris i els hurrites, ja des del Període assiri mitjà i del regne d'Urartu. En aquesta època, la ciutat rebia el nom de Nuhadra.[7]

En els segles XIII-XIV Duhok passa a formar part de la principalitat kurda de Bahdinan. Segons el llibre del viatger turk del segle XVII, Evliya Çelebi, Seyahatnâme (Llibre de Viatges), aquesta principalitat estava dividida entre Akre, Zaxo, Shixoyi, Duhok, Zibari i Muzuri.[15]

Període otomà

[modifica]

El 1820, Rich descriu Duhok com una petita ciutat que té 300 cases, que és la població més destacada de la tribu Doski. El missionar Henry Aaron Stern (1851) descriu que a Duhok hi viu una població diversa que també inclou residents jueus. Stern explica que el kiahya o "alcalde de la ciutat" era un assiri de l'Església Catòlica Caldea. El 1859, el Rabbi Yehiel funda dos minyans (grups de deu jueus necessaris per a fer certs rituals) de jueus a la zona. Les comunitats islàmiques i assíries cristianes vivien, en aquesta època, en un centenar de llars.[8]

El 1929 Duhok té uns 3.500 habitants, la majoria dels quals són kurds. Entre 550 propietaris de cases, hi ha 65 cristians assiris i 30 jueus.[8]

Segles XX i XXI

[modifica]

El 31 d'octubre de 1992 es funda la Universitat de Duhok.[16]

Arqueologia

[modifica]

L'any 2020 es fan unes excavacions arqueològiques a les montanyes Balyuz, a 10 km a l'oest de la ciutat. Els arqueòlegs hi troben una tableta amb inscripcions en grec antic que daten de l'any 165 aC. Aquestes refereixen al rei de la zona, Demetri I Soter.[17]

A 7 km al sud-oest de Duhok hi ha la Cova de Halamata, un jaciment arqueològic que conté relleus assiris coneguts com a Relleus de Maltai. Aquests tenen relació amb el sistema de canalitzacions construïts pel rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) per a portar aigua a la capital del seu regne, la ciutat de Nínive.[18]

Turisme i patrimoni

[modifica]

Entre els principals atractius patrimonials que tenen interès turístic destaquen:[19]

  • Vall i pantà de Duhok. A 2 km al nord de la ciutat.
  • Vall de Zawita, a 16 km al nord-est de la ciutat.
  • Bero Basifra, lloc natural amb diverses coves antigues que tenen escultures i gravats a les roques. Està a 18 km a l'est del subdistricte d'Atrush[20]
  • Monestir Mars Ala de Duhok. El més gran i antic de la ciutat.
  • Parc arqueològic i capelles de Takiyet Sheikh Mohammed Naqshbandi-Bamarni.
  • Mesquita Alhaji Ahmed. Una de les més grans de la ciutat.
  • Esglèsia del Sultan Mhanukht d'Araden. Restes arqueològiques i lloc de culte.
  • Parc Azadi de Duhok

Referències

[modifica]
  1. ↑ «K24 rêjeya dengdanê li navçeyên cuda yên Herêma Kurdistan belav kir» (en kurd). Kurdistan24.
  2. ↑ «كوردستانی سەرسوڕهێنەر- وێبسایتی فەرمی دەستەی گشتی گەشت و گوزار». bot.gov.krd. [Consulta: 18 desembre 2019].
  3. ↑ قناة التغيير «دهوك تغرق بالفيضانات والدفاع المدني يحذر المواطنين الخروج من منازلهم - نشرة أخبار الثالثة» (en àrab). .
  4. ↑ Kadr, Salahden Ghareb. Klimatische Optimierung von verdichteten Wohnhäusern in Irakisch-Kurdistan (en alemany). Univerlagtuberlin, 2010. ISBN 978-3-7983-2238-7. 
  5. ↑ «Duhok». [Consulta: 6 octubre 2020].
  6. ↑ Jared Greenblatt. The Jewish Neo-Aramaic Dialect of Amәdya, 2011, p. 11. ISBN 978-90-04-18257-8. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «Duhok City». dhk-pti.com. [Consulta: 16 octubre 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Zaken, Mordechai. Jewish Subjects and Their Tribal Chieftains in Kurdistan: A Study in Survival. BRILL, 2007-08-31, p. 79-96. DOI 10.1163/ej.9789004161900.i-376.24. ISBN 978-90-04-16190-0. 
  9. ↑ «Dahuk, Iraq Climate» (en anglès). My forecast. [Consulta: 29 novembre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Dahuk, Iraq Travel Weather Averages (Weatherbase)». [Consulta: 29 novembre 2024].
  11. ↑ «Life in Duhok». The American University of Kurdistan.
  12. ↑ «International aid for IDPs and refugees in Duhok decreasing». Kurdistan 24, 24-06-2022.
  13. ↑ Khalel, Sheren. «The Forgotten Yazidis». Foreign Policy Magazine, 27-10-2014.
  14. ↑ «Kurdistan Region: A Beacon of Hope for Displaced Persons and Refugees». Government of Kurdistan Region, 03-03-2024.
  15. ↑ [1]
  16. ↑ «University of Duhok (UoD)». [Consulta: 19 octubre 2022].
  17. ↑ Researchers in Kurdistan's Duhok find artifact over 2,000 years old
  18. ↑ «Maltai Rock Reliefs | Mapping Mesopotamian Monuments». mcid.mcah.columbia.edu. [Consulta: 21 març 2021].
  19. ↑ «Duhok | Unbelievable Kurdistan - Official Tourism Site of Kurdistan». [Consulta: 29 novembre 2024].
  20. ↑ «Bero Basifra | Unbelievable Kurdistan - Official Tourism Site of Kurdistan». [Consulta: 29 novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duhok
Guia de viatges de Duhok a Wikivoyage.