Aquest article tracta sobre la pel·lícula catalana de l'any 2011. Vegeu-ne altres significats a «EVA». |
Eva | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Kike Maíllo Iznájar |
Protagonistes | |
Guió | Sergi Belbel i Coslado, Cristina Clemente i Gàlvez i Martí Roca |
Fotografia | Arnau Valls Colomer |
Distribuïdor | The Weinstein Company i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya i França |
Estrena | 2011 |
Durada | 95 min |
Idioma original | castellà català |
Rodatge | Barcelona, illes Canàries i Suïssa |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Descripció | |
Gènere | cinema de ciència-ficció i drama |
Tema | intel·ligència artificial |
Representa l'entitat | Eva i artificial reason (en) |
Premis i nominacions | |
Premis | |
EVA és una pel·lícula dramàtica catalana de ciència-ficció de 2011 dirigida per Kike Maíllo, essent així la primera pel·lícula de robots produïda a Espanya.[1]
La pel·lícula, nascuda d'un projecte del l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), es va rodar a Suïssa i als Pirineus d'Aragó.[2]
Any 2041: En un futur proper, en el qual els éssers humans viuen acompanyats per criatures mecàniques, l'Àlex, un prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: la creació d'un nen robot. Durant aquests deu anys d'absència, el seu germà David i la seva dona Lana han continuat amb la seva vida.
La rutina de l'Àlex però, es veurà alterada de forma casual i inesperada per l'aparició de l'Eva, la increïble filla de la Lana i en David, una nena especial i magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb ell. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un final revelador.
Inspirada en la ciència-ficció dels anys 70, EVA narra la història d'un retorn, un retrobament i una pèrdua.
Intèrpret | Personatge |
---|---|
Daniel Brühl | Àlex |
Marta Etura | Lana |
Alberto Ammann | David |
Lluís Homar | Max |
Claudia Vega | Eva |
La pel·lícula es va projectar al Festival de Cinema de Venècia[3] i va ser la primera pel·lícula catalana i en català en inaugurar el Festival de Sitges.[4][5]
El 28 d'octubre de 2011 es va estrenar a tot els cinemes espanyols i posteriorment va vendre a més de cinquanta països, entre els quals França i els Estats Units.[6]
« | Quan els robots siguin tan sofisticats com els humans seran tan imperfectes com els humans. | » |
— Kike Maíllo, a la roda de premsa de presentació[2] |
El seu web desplega tota mena de continguts addicionals, imatges i informació. En ell, hi trobem també l'Emotest, un test de 36 preguntes que indica la personalitat de l'enquestat i el classifica dins d'un mapa emocional. A més, el web també inclou un enllaç a la fictícia Universitat Santa Irene, especialitzada en robòtica, i on passa part de l'acció del film.[7]
EVA va recaptar 480.000 euros.[8] El director va desitjar que les 16 nominacions als Premis Gaudí i les 12 als Goya donessin una empenta a la pel·lícula.
Als Estats Units d'Amèrica es va haver d'adaptar a causa de les exigències del públic i la distribuïdora.[8]