Aquesta obra de pastitx va ser composta amb molta pressa per a una primera actuació concertada menys d'un mes després de l'estrena d'Ermione. Rossini va agafar en préstec "19 dels 26 números musicals"[2] d'altres obres seves, com Adelaide di Borgogna, Ricciardo e Zoraide, així com la mateixa Ermione.
Després de l'estrena, es va oferir 24 representacions aquella temporada abans de ser reviscuda l'any següent a la més prestigiosa La Fenice.[3] Irònicament, tot i que Ermione no va ser especialment ben rebuda, "Eduardo i Christina va ser un gran èxit".[3] Pel que sembla, la primera actuació va tenir tan bona acollida que va durar sis hores, donat el gran nombre de bisos.[4]
L'òpera va rebre produccions en altres llocs d'Europa fins al 1840, però després d'això semblen haver estat molt rares.[3] Va ser estrenada el 25 de novembre de 1834 a Nova York,[4] A diferència de la majoria de les òperes napolitanes de Rossini, aquesta va ser "fortament alterada de revival en revival".[4] Entre altres produccions, l'òpera es va representar al festival Rossini in Wildbad el 2017.[5]
Eduardo, comandant de l'exèrcit suec, porta notícies de pau i és rebut triomfant pel rei Carlo a Estocolm. Aquell mateix dia, el rei anuncia que la seva filla, Cristina, es casarà amb el príncep Giacomo d'Escòcia. La Cristina, però, ja és secretament la dona de l'Eduardo, i junts tenen un fill petit, Gustavo. La Cristina fa plans per escapar, però durant els preparatius del casament es descobreix el petit Gustavo. La Cristina es proclama la seva mare, encara que no revelarà el nom del pare. Quan l'Eduardo apareix, es revela que és el pare del nen, i la parella il·lícita és conduïda a la presó. Cristina continua rebutjant una proposta de matrimoni a Giacomo, tot i que aquest ha acceptat reconèixer Gustavo com el seu propi fill. Finalment Eduardo és alliberat pel seu amic i company d'armes, el capità Atlei, i junts derroten un atac sorpresa dels russos. Després de la batalla, Eduardo lliura la seva espasa al rei Carles que, tocat, perdona la parella i els concedeix la seva benedicció.
↑Reto Müller: Inhaltsangabe. In: Marco Beghelli: Rossinis „Eduardo e Cristina“. Beiträge zur Jahrhundert-Erstaufführung. Leipziger Universitätsverlag, 1997, ISBN 3-931922-71-5, S. 13 ff.
Alier, Roger. Gioachino Rossini (en castellà). Barcelona: Edicions Daimon, 1986. ISBN 84-231-2852-0.
García Pérez, Jesús. «Rossini». A: La Gran Ópera (en castellà). dos. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1304-6.
Gossett, Philip; Brauner, Patricia. «Eduardo e Cristina». A: Holden, Amanda The New Penguin Opera Guide. Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-14-029312-4.
Osborne, Charles. The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini. Portland: Oregon: Amadeus Press, 1994. ISBN 0-931340-71-3.
Osborne, Richard. Rossini. Nova York: Northeastern University Press, 1990. ISBN 1-55553-088-5.