Sir Edward Bagnall Poulton (fotografia de James Lafayette) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 gener 1856 Reading (Anglaterra) |
Mort | 20 novembre 1943 (87 anys) |
President of the Linnean Society of London (en) | |
1912 – 1916 ← Dukinfield Henry Scott – David Prain → | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Anglesa |
Formació | Jesus College (Oxford) |
Es coneix per | Aposematisme, selecció dependent de la freqüència, camuflatge |
Activitat | |
Camp de treball | Zoologia |
Ocupació | Biologia evolutiva |
Organització | Universitat d'Oxford |
Membre de | |
Alumnes | Lilian Jane Gould |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Emily Palmer (1881–) |
Fills | Margaret Lucy Poulton |
Pare | William Ford Poulton |
Premis | |
Sir Edward Bagnall Poulton, FRS[1] (27 de gener de 1856 – 20 de novembre de 1943) fou un biòleg evolutiu britànic que defensà tota la seva vida la selecció natural, durant un període en el qual molts científics com Reginald Punnett dubtaven de la seva importància. Va inventar el terme «simpatria» per l'evolució d'espècies al mateix lloc, i en el seu llibre The Colours of Animals (1890) fou el primer a reconèixer la selecció dependent de la freqüència.
Poulton també és recordat pel seu treball pioner sobre la coloració animal, per la invenció del terme aposematisme per la coloració d'advertiment i pels seus experiments amb la «coloració protectiva» (camuflatge).
Poulton esdevingué Hope Professor of Zoology a la Universitat d'Oxford l'any 1893.[2]
Entre 1873 i 1876, Poulton estudià al Jesus College d'Oxford (Anglaterra) sota la tutela de George Rolleston i l'entomòleg antidarwinià John Obadiah Westwood. Es graduà en Ciències naturals.[3] Va mantenir una relació amb la universitat durant setanta anys com a investigador, professor i fellow fins a la seva mort. Era conegut per ser un generós benefactor.[4]
Poulton publicà més de 200 treballs al llarg de seixanta anys.