Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ehud Barak (nascut al 12 de febrer de 1942) és un polític israelià que fou primer ministre d'Israel entre 1999 i 2001 succeït per Ariel Xaron.[1] Ha estat ministre d'Afers Exteriors, ministre de Defensa i president del Partit Laborista Israelià.
Va ingressar a les Forces de Defensa d'Israel l'any 1959, i va servir a l'exèrcit durant 35 anys. Va atènyer el càrrec de Ramatcal (Comandant en Cap) i va posseir el rang de Tinent General Rav Aluf, el més alt de l'exèrcit israelià. Durant el seu servei com a Comando, Barak va participar en una missió secreta («Operació Primavera Juvenil»),a Beirut, el 1973) en la qual es va disfressar de dona, per infiltrar-se en un grup terrorista. Li van concedir la Medalla per Servei Distingit i quatre condecoracions pel coratge i l'eficiència operacional. Se'l considera el soldat més condecorat de la història d'Israel.
Barak va obtenir la llicenciatura en Física i Matemàtiques per la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1976, i un màster en sistemes enginyer-econòmics el 1978 per la Universitat de Stanford a Palo Alto (Califòrnia).
En política, va exercir els càrrecs de ministre de l'Interior (1995), i ministre d'Afers Exteriors (1995-1996). Va guanyar el seu escó a la Kenésset el 1996, on era membre d'assumptes exteriors de la Kenésset i membre del Comitè de Defensa. El 1996, Barak va esdevenir el líder del Partit Laborista Israelià.
Ehud Barak va ser triat primer ministre d'Israel, el 17 de maig de 1999 i va cessar en aquest càrrec el 7 de març del 2001, després de perdre les eleccions a favor d'Ariel Xaron. El mandat de Barak com a primer ministre va tenir diversos esdeveniments notables, la major part d'ells polèmics:
Després de la seva derrota el 2001, Barak va renunciar al seu escó a la Kenésset, i ha estat diversos anys al marge de la política. Durant aquest període s'ha dedicat als negocis. S'ha divorciat de la seva dona, Nava. Va anunciar a principis de 2005 que postularia per liderar el Partit Laborista Israelià de nou. No obstant això, per contrarestar la candidatura de Binyamín Netanyahu, a la presidència del partit Likud, a finals d'agost de 2005 va instar a tots els líders laboristes a donar suport a Ximon Peres, si bé va ser finalment Amir Peretz qui va assolir el lideratge del partit laborista, derrotant Peres.
El gener de 2007 anuncia que es presentarà novament com a candidat per a liderar el seu partit, amb una carta pública en què reconeix els seus errors i les seves experiències durant el seu pas pel càrrec de primer ministre.
El 28 de maig obté el 39% dels vots, quedant en primer lloc, però requeria el 40% de suport, pel que és forçat a participar en una segona ronda contra Ami Ayalon, que es va situar en segon lloc, (tercer va ser el candidat a la reelecció Amir Peretz).
El 12 de juny derrota Ayalon per un estret marge, i es converteix de nou en el líder del Partit Laborista Israelià, constituint-se com el successor d'Amir Peretz com a ministre de Defensa. El 2011, es va separar del partit que ell mateix liderava per formar un nou partit polític, anomenat Hatzmaut ("Independència").[3]
Ehud Barak és Membre Honorari de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Benjamin Netanyahu |
Primer Ministre d'Israel 1999 – 2001 |
Succeït per: Ariel Xaron |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ehud Barak |