Tipus | entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
Comarca | Urgell | |||
Municipi | Tornabous | |||
Població humana | ||||
Població | 76 (2019) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 278 m | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Estiu: Primer cap de setmana de juny. Hivern: 22 de novembre, festa patronal de Santa Cecília | |||
Codi INE | 25225000200 | |||
Codi IDESCAT | 2522520002200 | |||
El Tarròs és una població de la comarca de l'Urgell que està integrada al terme municipal de Tornabous. Amb una població de 81 habitants el 2018, la major part dels seus veïns es dediquen a l'agricultura de regadiu i a la ramaderia porcina i bovina.[1]
Va ser conquerida als musulmans per Ermengol IV d'Urgell i donada a Guillem d'Isarn l'any 1080.[1] Després de passar a mans del monestir de Poblet el 1383, a finals del segle xviii i fins al 1833 foren senyors del lloc els marquesos de Barberà.[1][2]
L'edifici més destacat del Tarròs és l'església, dedicada a santa Cecília. Aquesta advocació és fruit de la inclusió del poble als territoris del monestir de santa Cecília d'Elins, a Montferrer i Castellbò, fins al 1383.[1] El temple, edificat al segle xvi i d'estil de transició entre el gòtic i el renaixentista, és d'una sola nau amb coberta de volta de canó en cinc trams.[1] La imatge de la titular, d'estil gòtic però amb influències del romànic, data d'entre els segles xiv i xv. Destruïda el 1936, va ser refeta entre 1988 i 1992 per Víctor Manuel Pallarès a partir dels fragments de l'original que havien estat guardats a cal Companys.[1]
El Tarròs és conegut, sobretot, per ser la vila natal del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que va ser-ho entre 1934 i 1940.[2][3] En el seu honor, s'ha erigit un monument obra d'Antoni Boleda i el 1982 es va descobrir una placa a la seua casa natal, per recordar el primer centenari del naixement de l'il·lustre polític.[2]