El cop

El cop

The Sting
Fitxa
Direcció	George Roy Hill
Protagonistes	Paul Newman Robert Redford Robert Shaw Charles Durning Ray Walston Eileen Brennan Harold Gould Dana Elcar Sally Kirkland Jack Kehoe Robert Earl Jones Dimitra Arliss John Quade John Heffernan Larry D. Mann Paulene Myers Jack Collins Kathleen Freeman Charles Dierkop Arch Johnson Brad Sullivan Avon Long
Producció	Tony Bill, Julia Phillips i Michael Phillips
Dissenyador de producció	Henry Bumstead
Guió	David S. Ward
Música	Marvin Hamlisch
Fotografia	Robert Surtees
Muntatge	William Reynolds
Vestuari	Edith Head
Productora	Universal Pictures
Distribuïdor	Universal Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1973
Durada	129 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Santa Monica, Chicago i Estació de LaSalle Street
Color	en color
Pressupost	5.500.000 $
Descripció
Gènere	cinema de robatoris, buddy film, comèdia i drama
Qualificació MPAA	PG
Tema	joc d'aposta i crim organitzat
Lloc de la narració	Chicago
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1974) Oscar a la millor direcció (1974) Oscar a la millor fotografia (1974) Oscar al millor muntatge (1974) Oscar al millor guió original (1974) Oscar al millor vestuari (1974) Oscar a la millor pel·lícula (1974) Oscar a la millor direcció artística (1974) Oscar a la millor cançó original (1974) Oscar al millor so (1974)
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1974) Oscar a la millor direcció (1974) Oscar al millor muntatge (1974) Oscar al millor guió original (1974) Oscar al millor vestuari (1974) Oscar a la millor direcció artística (1974) Oscar a la millor cançó original (1974) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades National Board of Review Award a la millor pel·lícula
The Sting II →

El cop^[1] (títol original en anglès The Sting) és una comèdia estatunidenca dirigida per George Roy Hill estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Una banda de tres nois roben per casualitat un guardaespatlles d'un important bandit de Nova York, Doyling Lonnegan (Robert Shaw).

Aquest intenta venjar-se i mata Luther, un dels lladregots que han participat en el robatori. Abans de ser assassinat, Luther dóna a Johnny Hooker (Robert Redford) la targeta de visita d'un ancià gran faisà (gran lladregot), Henry Gondorff (Paul Newman). Johnny va doncs a Chicago per trobar Henry. Els dos còmplices preparen una estafa per venjar-se de la mort del seu camarada. Li fan trampes en una partida de pòquer i li donen el cop de gràcia amb les carreres de cavalls.^[2]

Repartiment

• Paul Newman: Henry Gondorff
• Robert Redford: Johnny Hooker
• Robert Shaw: Doyle Lonnegan
• Charles Durning: tinent Snyder
• Ray Walston: J. J. Singleton
• Eileen Brennan: Billie
• Harold Gould: Kid Twist
• John Hefferman: Eddie Niles
• Dana Elcar: l'agent Polk
• Dimitria Arliss: Loretta
• Jack Kehoe: Eric Kid
• Robert Earl Jones: Luther Coleman
• Charles Dierkop: Floyd

Al voltant de la pel·lícula

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

• David S. Ward va tenir la idea d'aquest guió mentre que escrivia el de Steelyard Blues . El va ensenyar a Tony Bill, qui va decidit de seguida produir la pel·lícula amb Michael Phillips i Julia Phillips. Quan George Roy Hill va llegir el guió, va demanar de seguida dirigir la pel·lícula. Ell va oferir a Paul Newman d'ajuntar-se al projecte. Robert Redford va escriure una part del guió amb David S. Ward, participant en el projecte des dels seus començaments.
• El nom del personatge de Robert Redford (Johnny Hooker) vol retre homenatge al cantant de blues John Lee Hooker. Els personatges de Henry Gondorf, J J Singleton, Kid Twist i Eddie Niles són històrics estafadors americans del primer quart del segle XX: la pel·lícula de fet es basa en la vida dels germans Gondorf, Charles i Fred, que van provar una estafa similar a la de la pel·lícula el 1914 però que va fracassar.
• El paper de Johnny Hooker va ser ofert en principi a Jack Nicholson que el va refusar, i va ser finalment confiat a Robert Redford. El paper de Lonnegan havia de ser donat a Richard Boone, que va decidir retirar-se del projecte.
• El rodatge es va desenvolupar del 22 de gener a l'abril de 1973. L'alcalde de Chicago de l'època, Richard J Daley, va refusar el rodatge de la pel·lícula a la seva ciutat, ja que trobava que li donava mala reputació. Més tard va autoritzar un rodatge de tres dies. Va tenir lloc als terrenys de la Universal Pictures a Los Angeles.
• El cèlebre fragment musical The Entertainer, de Scott Joplin ha quedat lligat al record de la pel·lícula i va posar en marxa el redescobriment del ragtime. Ha estat escrit entre 1900 i 1910, o sigui 25 anys abans de la història de la pel·lícula.
• La pel·lícula coneixerà una continuació el 1983: The Sting 2 de Jeremy Kagan amb Jackie Gleason, Mac Davis i Oliver Reed que reprenen els papers respectius de Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw.

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis^[3]

• Oscar a la millor pel·lícula
• Oscar al millor director per George Roy Hill
• Oscar al millor guió original per David S. Ward
• Oscar a la millor direcció artística per Henry Burnstead i James Payne
• Oscar al millor vestuari per Edith Head
• Oscar a la millor adaptació musical per Marvin Hamlisch
• Oscar al millor muntatge per William Reynolds

Nominacions^[3]

• Oscar al millor actor per Robert Redford
• Oscar a la millor fotografia per Robert Surtees
• Oscar al millor so per Robert Bertrand i Ronald Pierce
• Globus d'Or al millor guió per David S. Ward

Referències

1. esadir.cat. El cop. esadir.cat. 
2. «The Sting». The New York Times.
3. «The 46th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].