Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 març 1877 Oberuzwil (Suïssa) |
Mort | 5 agost 1950 (73 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Cementiri de Fluntern |
Diputat del Parlament de Prússia | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Basilea |
Director de tesi | Gustav von Bunge |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica |
Lloc de treball | Berlín |
Ocupació | teòric racial, professor d'universitat, fisiòleg, bioquímic, polític, metge |
Ocupador | Universitat de Zúric Universitat de Halle Universitat Humboldt de Berlín |
Partit | Partit Demòcrata Alemany |
Membre de | Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de les Arts i les Ciències Galileiana Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències Útils Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Fills | Rudolf Abderhalden |
Premis | |
| |
Emil Abderhalden (9 de març de 1877, Oberuzwil - 5 d'agost de 1950, Zúric, Suïssa) fou un fisiòleg i bioquímic suís.
Durant la Primera Guerra Mundial destacà per la seva ajuda en l'evacuació de nens desnodrits d'Alemanya cap a Suïssa. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Halle, els seus estudis se centraren en els aminoàcids i en les proteïnes. És conegut per haver inventat el 1912 una prova (la reacció Abderhalden) per determinar l'embaràs per la presència de la proteïna "estranya" a la sang. La prova, tanmateix, demostrà ser poc fiable i fou substituïda el 1928 per la prova Zondek-Ascheim.
Abderhalden fou considerat a Alemanya com el fundador de la bioquímica i era la base de molts treballs que se'n feren posteriorment.