Emil Hartmann
 Retrat d'Emil Hartmann | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1836  Copenhaguen (Dinamarca) |
| Mort | 18 juliol 1898 (62 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | cementiri de Holmen |
| Altres noms | Wilhelm Emilius Zinn |
| Nacionalitat |  Dinamarca |
| Formació | Universitat de Copenhaguen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Copenhaguen |
| Ocupació | Compositor |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Fills | Bodil de Neergaard, Johannes Palmer Hartmann, Oluf Hartmann |
| Pares | Johan Peter Emilius Hartmann i Emma Hartmann |
| Germans | Carl Christian Ernst Hartmann |
| Premis | |
| |
   
| |
Emil Hartmann (Copenhaguen, Dinamarca, 1 de febrer de 1836 - 18 de juliol de 1898) fou un compositor danès.
Fou deixeble del seu pare Peter Hartmann (1805-1900) i del seu cunyat Gade (1817-1890). Més tard freqüentà les aules universitàries, i acabats els estudis en aquestes, es dedicà per complet a la música.
El 1891 (després d'haver desenvolupat el càrrec d'organista en diverses esglésies) succeí a Gade en el càrrec de director de l'Associació Musical de Copenhaguen.
Ja el 1855 havia estrenat amb èxit al teatre Reial un ballet, Fjeldstuden, i després dues òperes (Die Erlenmädchen, 1867, i Die Korsikaner, 1873). A aquests treballs li seguiren l'òpera Runezauber, estrenada a Dresden el 1896.
Hartmann com el seu pare, figura entre els primers compositors nacionals nòrdics. Entre les seves nombroses produccions, cal citar:
- Nordische Volkstänze für Orchester,
- Eine nordische Heerfahät, obertura,
- Skandinavische Volksmusik, obertura
- Lieder und Weisen im nordischen Volkston, obertura,
- un Concert per a violoncel,
- un Concert per a violí,
- Winter und Lenz, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 768-69 (ISBN 84-239-4527-8)