Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 agost 1848 Praga (Txèquia) |
Mort | 25 gener 1894 (45 anys) Viena (Àustria) |
Sepultura | Cementiri Olšany (Praga) 50° 04′ 50″ N, 14° 28′ 00″ E / 50.080446°N,14.466769°E |
Formació | Escola Politècnica de Praga Universitat de Leipzig |
Tesi acadèmica | Vier gedruckte Abhandlungen aus den Sitzungsberichten der Wiener Akademie (1869) |
Director de tesi | Carl Neumann i Wilhelm Scheibner |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria i activitat traductora |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Praga Universitat de Viena |
Membre de | |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Gustav Kohn, Wilhelm Wirtinger, Alfred Tauber, Robert von Daublebsky, Karl Carda (en) i Robert Daublebsky von Sterneck der Jüngere |
Família | |
Cònjuge | Marie Waniek von Domyslowa |
Fills | František Weyr |
Pare | Frantisek Weyr i Marie Rumplová |
Germans | Eduard Weyr |
Emil Weyr (Praga, 31 d'agost de 1848 - Viena, 25 de gener de 1894) va ser un matemàtic txec, professor de la universitat de Viena.
Weyr era fill d'un professor d'institut de física i matemàtiques. De 1859 a 1865 va fer els seus estudis secundaris a la Deutsche Realschule del carrer Mikulandská de Praga (els seus pares parlaven alemany i només utilitzaven el txec com segona llengua). A partir de 1865 va estudiar a l'Escola Politècnica de Praga amb el professor Heinrich Durège qui el va concencer d'acabar els seus estudis universitaris a la universitat de Leipzig, en la qual es va doctorar el 1869, dirigit per Carl Neumann.[1] Aquest mateix any i el següent, van publicar-se dos dels seus llibre més importants: Theorie der mehrdeutigen geometrischen elementargebilde (Teoria de les estructures geomètriques elementals ambigües, 1869) i Geometrie der räumlichen Erzeugnisse ein-zwei-deutiger Gebilde (Geometria dels productes espacials d'entitats unidimensionals, 1870).[2]
El 1870, quan estava planejant un viatge d'estudis a París, va esclatar la guerra francoprussiana i va decidir canviar la seva destinació, anant a Itàlia, on va conèixer els professors Luigi Cremona i Felice Casorati,[3] els quals van exercir una forta influència en la seva obra (sobre tot, el primer).
En retornar a Praga, va ser nomenat professor de l'Escola Politècnica de Praga i, posteriorment, el 1875, de la universitat de Viena,[4] ciutat en què va morir el 1894.
Weyr va escriure uns quants texts importants de geometria en txec, en alemany, en francès i en italià. Va fer alguns descobriments en geometria projectiva[5] i també es va interessar en la seva història, escrivint un llibre sobre la geometria de l'antic Egipte: Ueber die Geometrie der alten Aegypter (1884).