Nom original | (es) Emilio Gastón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 gener 1935 Saragossa (Espanya) |
Mort | 22 gener 2018 (83 anys) Saragossa (Espanya) |
67è Justícia Major d'Aragó | |
1988 – 1993 ← Blas de Canellas – Juan Bautista Monserrat → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
4 juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta, polític, advocat, esperantista |
Partit | Partit Socialista d'Aragó |
Gènere | Poesia |
Família | |
Pare | Rafael Gastón Burillo |
Germans | Enrique Gastón Sanz |
Parents | Emilio Gastón Ugarte, avi patern |
Emilio Gastón Sanz (castellà: Emilio Gastón) (Saragossa, 8 de gener de 1935 - Saragossa, 22 de gener de 2018)[1] fou un advocat i polític espanyol.
Va estudiar amb Labordeta i altres futurs intel·lectuals aragonesos, amb els que va fundar la revista Andalán.[2] Fundador de l'Aliança Socialista d'Aragó el 1974 i del PSA (Partit Socialista d'Aragó), va promoure la Comissió Aragonesa Pro Alternativa Democràtica, que va organitzar manifestacions a Casp en 1975 i 1976 reclamant autonomia per Aragó. Va ser elegit diputat en el Congrés després de les eleccions generals espanyoles de 1977 fins al 1979, i fou portaveu del Grup Mixt i vocal de la Diputació Permanent.[3]
Després de la integració de gran part de la militància del PSA en el PSOE, Gastón va seguir al capdavant del partit, però sense tornar a aconseguir acta de diputat. Posteriorment va ocupar el càrrec de Justícia d'Aragó entre 1988 i 1993, el primer després de la restauració de la democràcia a Espanya.
Com a esperantista, participà a nombrosos congressos nacionals i internacionals d'aquesta llengua auxiliar internacional.[2] És fill de Rafael Gastón i nebot d'Emilia Gastón i d'Inés Gastón. També és net d'Emilio Gastón Ugarte, advocat i esperantista aragonès. Entre 1920 i 1923 Gastón Ugarte va ser el principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[4][5]