Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1964 (59 anys) Fuengirola (Província de Màlaga) |
Residència | Alcázar de San Juan |
Activitat | |
Ocupació | actor, cantant, actor de televisió |
Membre de | |
Instrument | Veu |
Lloc web | emiliogavira.com |
Emilio Gavira Tomás (Fuengirola, Màlaga, 14 de desembre de 1964) és un actor espanyol.[1]
Emilio Gavira va néixer a Fuengirola, encara que als pocs anys es va establir amb la seva família a Alcázar de San Juan (Ciudad Real). Físicament, el primer que crida l'atenció d'ell és la seva curta alçada, a causa de l'acondroplàsia que pateix.
La seva carrera va començar mentre finalitzava els seus estudis com a baríton a l'Escola Superior de Canto de Madrid, alternant papers com a cantant d'Òpera i Sarsuela amb uns altres d'actor de teatre, cinema i televisió.[2]
Com a actor de cinema ha participat en nombroses pel·lícules, com El milagro de P. Tinto, de Javier Fesser, on va fer el paper d'un dels marcians; també de Javier Fesser, en la seva pel·lícula Camino, a Mortadel·lo i Filemó, en el paper de Rompetechos; El puente de San Luis Rey, al curt premiat El Gran Zambini, en el paper protagonista, o en el divertidíssim curt I Love Cine Rambla, que es va poder veure per Festivals nacionals i internacionals i on és l'únic protagonista. Entre els seus treballs més recents per a cinema figuren l'aclamada i premiada pel·lícula dels joves realitzadors Caye Casas i Albert Pintó Matar a Dios, Guarda in alto, i El fotògraf de Mauthausen (2018).
A televisió ha participat en sèries com Agente 700, El fin de la comedia, Manos a la obra, ¡Ala... Dina! o Mira lo que has hecho, de Berto Romero . O recentment, a Olmos y Robles de RTVE, Cuéntame, La que se avecina tele 5 i per Movistar+ El Cielo puede esperar.
I en teatre ha representat papers com a actor i cantant en produccions com Carmen, ópera sangrienta (de Bizet y Merimée) (1998), de Gustavo Tambascio; Los misterios de la ópera (2000) amb Carles Alfaro; Pelo de tormenta, de Francisco Nieva; Black el payaso, al Teatro Español (2006); o, més recentment s Divinas palabras, de Valle-Inclán, amb la companyia del Centro Dramático Nacional i Enrique VIII y la cisma de Inglaterra, de Calderón de la Barca, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Enigma Pessoa amb David Luque estrenada al Teatro de la Abadía, dirigit per Pablo Viar.