Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1905 Grenoble (França) |
Mort | 22 març 1950 (44 anys) Châtenay-Malabry (França) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Cimetière ancien de Châtenay-Malabry (en) |
Director de redacció Esprit | |
1932 – 1950 ← data d'establiment – Albert Béguin → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Grenoble Alps Lycée du Parc |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia política |
Ocupació | filòsof, professor, escriptor, periodista, xef |
Període | Filosofia contemporània |
Ocupador | Lycée du Parc |
Membre de | |
Moviment | Personalisme comunitari i personalisme |
Professors | Jacques Chevalier |
Obra | |
Obres destacables | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
| |
Emmanuel Mounier (Grenoble, 1905 - París, 1950) fou un filòsof francès. Havia estudiat filosofia, però renuncià el doctorat per dedicar-se activament a la política. Era catòlic fervent, i cercà les bases d'una revolució alhora econòmica i moral: el personalisme. Aquest, doctrina o corrent filosòfic, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del desordre establert, rebutjant els totalitarismes del feixisme i de l'estalinisme.
El 1932 fundà la revista Esprit, i fugí de situar el moviment com una "tercera força" centrista o demòcrata-liberal al costat de Robert Aron, Alexandre Marc o Denis de Rougemont. Es va interessar inicialment per determinades orientacions de la política del règim de Vichy, apartant-se'n posteriorment per acabar entrant en contacte amb el moviment Combat, de la resistència francesa, essent detingut i alliberat després d'una vaga de fam. Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista amb joves filòsofs com Étienne Borne, Jean Lacroix, Gabriel Madinier, Joseph Vialatoux i altres. El seu pensament influí en Alfons Carles Comín i Ros i en els texts del Concili Vaticà II.