Emmanuelle Seigner

Emmanuelle Seigner

Biografia
Naixement	22 juny 1966 (58 anys) París
Alçada	1,73 m
Activitat
Camp de treball	Actor
Ocupació	actriu, model, cantant
Activitat	1984 -
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Roman Polanski (1989–)
Fills	Morgane Polanski, Elvis Polanski
Germans	Mathilde Seigner Marie-Amélie Seigner

Emmanuelle Seigner, nascuda el 22 de juny de 1966 a París, és una actriu i cantant francesa.

Biografia

Carrera

Emmanuelle Seigner i el seu marit Roman Polanski a la 36e cerimònia dels César l'any 2011.

Es va donar a conèixer al públic pel film Détective, de Jean-Luc Godard, i a continuació pel thriller parisenc de Roman Polanski, Frenètic.[1] Va mostrar una altra faceta d'interpretació amb Bitter Moon, història d'un escriptor americà que viu a París i s'enamora d'una jove parisenca. Després d'un parèntesi absent de la gran pantalla va tornar amb La Novena Porta i a continuació va rodar  Plaça Vendôme i  Backstage.

L'any 2007, torna a l'escena gràcies a un àlbum de rock'n'roll, escrit i compost pel grup Ultra Orange amb el qual comença un recorregut a través d'Europa.^[1] Dos èxits cinematogràfics completen aquesta incursió musical: La vida en rosa d'Olivier Dahan, protagonitzada per Marion Cotillard en el paper d'Édith Piaf, on Seigner interpreta el paper de Titine, una prostituta, a continuació L'escafandre i la papallona, on fa el paper de l'ex-dona de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund.

El 2017, va rodar al costat d'Eva Green el thriller psicològic dirigit per Roman Polanski,^[2] basat en una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Delphine de Vigan, presentada fora de competició a la 70 edició del Festival de Cannes, el 27 de maig de 2017.^[3] Emmanuelle Seigner, va participar en la pel·lícula 'J'accuse' del seu company Roman Polanski que es va presentar el 30 d'agost del 2019 al Festival de Cinema de Venècia amb bona rebuda per part de la crítica.^[4]

Vida Privada

Filla de Jean-Louis Seigner (1941-2020), fotògraf, i d'Aline Ponelle, periodista^[5] És la germana gran de Mathilde Seigner, artista, i de Marie-Amélie Seigner, cantant.

Es va casar amb Roman Polanski el 30 d'agost de 1989.^[6][7] Tenen dos fills, Morgane (nascuda l'any 1993) i Elvis (nascut l'any 1998).

Filmografia

Any	Títol	Paper	Director	Notes
1984	L'année des méduses		Christopher Frank
1985	Détective	Princesa de Bahamas	Jean-Luc Godard
1986	Cours privé	Zanon	Pierre Granier-Deferre
1988	Frenètic[8]	Michelle	Roman Polanski
1990	Il male oscuro	Esposa de Giuseppe Marchi	Mario Monicelli
1992	Bitter Moon	Mimi	Roman Polanski
1994	Le Sourire	Odile	Claude Miller
1996	Pourvu que ça dure	Julie Neyrac	Michel Thibaud
1997	Nirvana	Lisa	Gabriele Salvatores
	La divine poursuite	Bobbi	Michel Deville
1998	RPM	Michelle Claire	Ian Sharp
	Place Vendôme	Nathalie	Nicole Garcia	Nominada– Premi César millor actriu secundària
1999	La novena porta[9]	La noia	Roman Polanski
	Buddy Boy	Gloria	Mark Hanlon
2001	Laguna	Thelma	Dennis Berry
	Streghe verso nord	Lucilla	Giovanni Veronesi
2003	Corps à corps	Laura Bartelli	François Hanss
	Os Imortais	Madeleine Durand	António-Pedro Vasconcelos
2004	Il se marièrent et eurent beaucoup d'enfants	Nathalie	Yvan Attal
	Sans toi	Armelle	Liria Bégéja	Curtmetratge
2005	Backstage	Lauren Waks	Emmanuelle Bercot
2007	La Vida en rosa[10]	Titine	Olivier Dahan	Nominated – Satellite Award for Best Supporting Actress – Motion Picture
	L'escafandre i la papallona[11]	Céline	Julian Schnabel
	Four Last Songs	Helena	Francesca Joseph
2009	Giallo	Linda	Dario Argento
	Sopar d'amics[12]	Sarah Mattei	Danièle Thompson
2010	Essential Killing	Margaret	Jerzy Skolimowski
	Chicas	Nuria	Yasmina Reza
2012	Quelques heures de printemps	Clémence	Stéphane Brizé
	A la casa[13]	Esther Artole	François Ozon
	L'homme qui rit	Duquesa Josiane	Jean-Pierre Améris
2013	La Venus de les pells[14]	Vanda Jourdain	Roman Polanski	Nominada – Premi César a la millor actriu
	Croire	Isabelle	Nicolas Cazalé	Curtmetratge
2016	Réparer les vivants	Marianne	Katell Quillévéré
	Le divan de Staline	Lidia	Fanny Ardant
	The Siege of Jadotville	Madame LaFontagne	Richie Smyth
2017	Basada en fets reals	Delphine Dayrieux	Roman Polanski
2018	At Eternity's Gate	Madame Ginoux	Julian Schnabel
	Insoupçonnable	Chloé	Christophe Lamotte	Sèrie de televisió (10 episodis)
2019	J'accuse	Pauline Monnier	Roman Polanski

Nominacions

• 2014: Prix Lumières a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
• 2014: César a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
• 1999: César de la millor actriu secundària - Plaça Vendôme (nominada)

Teatre

• 2000: Fernando Krapp m'a écrit cette lettre de Tankred Dorst, dirigida per Bernard Murat, Théàtre Montparnasse
• 2003: Hedda Gabler de Henrik Ibsen, dirigida per Roman Polanski, Théâtre Marigny
• 2012: Le Retour d'Harold Pinter, escenificada Luc Bondy, Théâtre de l'Odéon, gira.

Discografia

Emmanuelle Seigner en concert a Londres l'any 2010

Àlbums

• 2005: Backstage (B.O. del film homònim. Emmanuelle Seigner, àlies Lauren Waks, canta sobre 9 cançons de l'àlbum, resta de temes són instrumentals.)^[15]
• 2010: Dingue.
• 2014: Distant Lover^[16]

Altres

• 2004: Aparició al clip vídeo Hands around my throat del grup electro britànic Death in Vegas.
• 2006: En duo amb Bryan Adams - Ce n'était qu'un rêve (single)^[17]
• 2007: Documental musical, Lou Reed's Berlín, de Julian Schnabel : Caroline^[18]
• 2007: Àlbum Ultra Orange and Emmanuelle amb Ultra Orange (Gil Lesage i Pierre Émery) Una de les cançons és utilitzada a la banda-so del film L'escafandre i la papallona.
• 2008: Single Les mots simples duo amb Brett Anderson de Suede i The Tears.
• 2010: Col·laboració sobre l'àlbum del músic polonès Smolik, per al títol Forget me not.
• 2014: Marxe a l'ombre, de l'àlbum-homenatge col·lectiu La Bande à Renaud volum 2
• 2018: The Limiñanas – Shadow People.

Referències

1. «Emmanuelle Seigner: Madame rocke…». rollingstone.fr, 29-04-2014.
2. «“D'après une histoire vraie” : l'angoisse de l'écran blanc» (en francès). Le Monde.fr, 01-11-2017 [Consulta: 7 gener 2019].
3. Bethuel, Juan Silvestre. «Emmanuel Seigner y Eva Green, cara a cara en 'Basada en hechos reales' de Roman Polanski» (en castellà). Fotogramas, 26-04-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
4. «Emmanuelle Seigner:» (en castellà). La Vanguardia, 30-08-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
5. ^{[enllaç sense format]} https://www.msn.com/fr-fr/divertissement/celebrites/mathilde-seigner-en-deuil-son-papa-vient-de
6. «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Gala.fr» (en francès). Gala.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
7. «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Voici.fr» (en francès). Voici.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
8. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Frenètic». [Consulta: 27 octubre 2020].
9. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La novena porta». [Consulta: 27 octubre 2020].
10. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La vida en rosa». [Consulta: 27 octubre 2020].
11. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'escafandre i la papallona». [Consulta: 27 octubre 2020].
12. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Sopar d'amics». [Consulta: 27 octubre 2020].
13. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > A la casa». [Consulta: 27 octubre 2020].
14. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La Venus de les pells». [Consulta: 27 octubre 2020].
15. Holden, Stephen «Diva Meets Fan From Hell? Better Fasten Your Seatbelt (Published 2006)» (en anglès). The New York Times, 22-11-2006. ISSN: 0362-4331.
16. «Encore! - Modelling, music and movies: Emmanuelle Seigner on her eclectic career» (en anglès). France24, 08-04-2014. [Consulta: 28 octubre 2020].
17. GALL, PAR CAMILLE LE. «Elles connaissent la chanson !» (en francès). Le Figaro, 24-02-2006. [Consulta: 28 octubre 2020].
18. «Lou Reed presenta el álbum “Berlin” en vivo después de 33 años» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 28 octubre 2020].