Enrique López López

Plantilla:Infotaula personaEnrique López López

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Cacabelos (província de Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea de Madrid
Representa: Partit Popular

8 juny 2021 –

Conseller de Justícia, Interior i Víctimes
2019 –
Magistrat
13 juny 2013 – 9 juliol 2014
Magistrat
2005 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat d'Oviedo
Activitat
OcupacióJutge
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat de Lleó
Universitat Europea de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrique López López (Cacabelos, 18 de maig de 1963) és un jutge espanyol, magistrat de l'Audiència Nacional espanyola entre 2005 i 2013 i magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 2013 i 2014.[1]

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, pertany a la carrera judicial des de 1989 quan va obtenir per oposició la condició de jutge que va treure's en dos anys, convertint-se en un dels jutges més joves d'Espanya.[2][3] L'any següent va ascendir a la categoria de magistrat i es va especialitzar en els ordes jurisdiccionals civil i penal.[4] Va ser destinat en els Jutjats de Primera Instància i Instrucció d'Arzúa (la Corunya), Valladolid i Lleó, entre 1991 i 1998. Es va traslladar al Consell General del Poder Judicial, on va treballar fins a 2001 com a cap de Secció del Servei de Formació Contínua de l'Escola Judicial.

Va ser escollit i nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial on en va ser el portaveu.[5] Durant aquella etapa va impulsar la creació dels gabinets de premsa en tots els tribunals superiors de Justícia espanyols i a l'Audiència Nacional. Va desenvolupar una activa política de comunicació en l'àmbit de la Justícia i va promoure l'aprovació d'un protocol de comunicació dirigit a tots els jutges d'Espanya. Va crear l'Observatori de Violència de Gènere dins el Consell General del Poder Judicial. Des del CGPJ es va oposar al matrimoni homosexual, a la Llei Integral de Violència de Gènere, a la Llei de Memòria Històrica i a l'Estatut de Catalunya.[6]

Es va dedicar a la docència universitària com a professor de Dret Processal a la Universitat de Valladolid i com a professor de Dret Penal a la Universitat de Lleó i a la Universitat Europea de Madrid.

Entre els anys 2005 i 2013 va ocupar una plaça de magistrat de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.

És autor de diverses obres i articles jurídics editats en diferents publicacions. Ha participat durant anys en diversos mitjans de comunicació i escrivia una columna setmanal a La Razón.[7] A més, va ser patró de la Fundació Wolters Kluwer.[8] També va crear i dirigir l'Observatorio de la Actividad de la Justicia que té com a finalitat establir un sistema d'estudi i anàlisi de l'activitat de la justícia.

El Govern espanyol el va designar magistrat del Tribunal Constitucional l'any 2013, càrrec del qual va prendre possessió el dia 13 de juny.[9][10] El Parlament de Catalunya en va demanar la recusació el 2014 a causa de diverses declaracions públiques que va fer sobre Catalunya en diferents publicacions, conferències i seminaris de la Fundació FAES -entitat lligada al Partit Popular-.[11][12]

Es va veure obligat a renunciar el seu càrrec de magistrat del Tribunal Constitucional a causa d'una infracció de trànsit que va cometre: l'1 de juny de 2014 les autoritats policials el van aturar conduint la moto sense casc i després de passar un control d'alcoholèmia va donar positiu.[13] El magistrat a més va reconèixer que s'havia saltat un semàfor en vermell.[13] Després de reconèixer els fets, va presentar la seva renúncia el 2 de juny que es feu efectiva el 9 de juliol quan va prendre possessió el seu substitut.[14][15]

Un cop tornat a l'Audiència Nacional, el 22 de febrer de 2017 va ser un dels tres jutges que va firmar la condemna de tres anys i mig de presó, per enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola, al raper Valtònyc.[6][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Enrique López y López» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 24 març 2017].
  2. ↑ «El leonés Enrique López, nuevo miembro del Tribunal Constitucional» (en castellà). ileón.com, 07-06-2013. [Consulta: 24 març 2017].
  3. ↑ «Enrique López, jutge de perfil marcadament conservador». 324, 07-06-2013. [Consulta: 24 març 2017].
  4. ↑ Enrique López (PP) vetado por el PSOE en 2010, Libertad Digital, 7 de juny de 2013.
  5. ↑ Elisa Beni. «El soldado López» (en castellà). El Nacional, 10-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «¿Quién es Enrique López, intermediario entre Bárcenas y el PP?» (en castellà), 10-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2021].
  7. ↑ «Rajoy col·locarà un magistrat ultra al Tribunal Constitucional». VilaWeb, 06-06-2013. [Consulta: 24 març 2017].
  8. ↑ Patronos de la Fundación, Fundación Wolters Kluwer.
  9. ↑ «Real Decreto 422/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Enrique López y López» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 141, 13-06-2013, pàg. 44.673.
  10. ↑ «Jura o promesa de los nuevos magistrados del Tribunal Constitucional» (en castellà). Casa Real, 13-06-2016. [Consulta: 22 març 2017].
  11. ↑ «El Parlament demana la recusació del president i dos magistrats del Tribunal Constitucional». 324.cat, 25-03-2014. [Consulta: 26 març 2014].
  12. ↑ Roger, Maiol «El Parlament pide la recusación del presidente del Constitucional». El País, 25-03-2014 [Consulta: 26 març 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 «El magistrat del Constitucional caçat begut i sense casc presenta la dimissió». 324.cat, 02-06-2014. [Consulta: 3 juny 2014].
  14. ↑ «Enrique López dimitirá hoy como magistrado del Tribunal Constitucional tras ser 'pillado' ebrio y sin casco en su moto.» - Elmundo.com
  15. ↑ «Real Decreto 588/2014, de 8 de julio, por el que se declara el cese de don Enrique López y López como Magistrado del Tribunal Constitucional.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 166, 09-07-2014, pàg. 53.683.
  16. ↑ «El raper Valtonyc, condemnat a 3 anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons». AraBalears.cat.

Enllaços externs

[modifica]