Envisat

Envisat

Tipus de missió	satèl·lit d'observació terrestre i entitat desapareguda
Operador	Agència Espacial Europea
NSSDCA ID	2002-009A
Núm. SATCAT	27386
Propietats de la nau
Fabricant	Astrium
Massa	8.211 kg
Potència	6.500 W
Inici de la missió
Llançament espacial Data 1r març 2002, 01:07:59 UTC Lloc ELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou
Vehicle de llançament	Ariane 5G
Contractista	Arianespace
Fi de la missió
Últim contacte	8 abril 2012
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita polar Semieix major 7.144,9 km Excentricitat 0,00042 Periàpside 785 Apoàpside 791 Inclinació 98,6 ° Període 100,6 min
Instruments Laser Retro-Reflector ^(en) Advanced Along Track Scanning Radiometer ^(en) espectròmetre d'imatges de resolució mitjana Scanning Imaging Absorption Spectrometer for Atmospheric Chartography ^(en) DORIS (sistema satel·litari) Global Ozone Monitoring by Occultation of Stars ^(en) Michelson Interferometer for Passive Atmospheric Sounding ^(en) Advanced Synthetic Aperture Radar ^(en) Radar Altimeter 2 radiòmetre de microones

El Envisat (2002-2012) era un satèl·lit ambiental d'observació de la Terra construït per l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu nom és un mot creuat de les paraules en anglès environment i satellite. El centre de control es trobava a l'institut ESOC a Darmstadt (Alemanya).^[1]

Es va llançar l'1 de març de 2002 a bord d'una llançadora Ariane 5 des del Port Espacial Europeu a Kurú,^[2] cap a una òrbita polar amb sincronització solar a una distància de 790 km (±10 km) de la superfície de la Terra. Orbita la Terra en aproximadament 101 minuts amb un cicle que es repeteix cada 35 dies. Amb una massa de 8.211 kg era el satèl·lit més gran dels posats en òrbita per la ESA. Portava nou dispositius d'observació que envien informació sobre la terra, el gel, l'aigua i l'atmosfera en utilitzar diversos mètodes científics de mesura. La missió es va acabar de manera abrupta el 8 d'abril del 2012, quan es va perdre la comunicació.^[3] Ha complert deu anys de servei, el doble de previst.^[4]

Alguns dels instruments de mesura eren modificacions millorades dels instruments que portaven els satèl·lits ERS-1 i l'ERS-2. Aquest nou instruments són: ASAR, MERIS, AATSR, RA-2, MWR, DORIS, GOMOS, MIPAS i SCIAMACHY. Aquest darrere és un espectròmetre dissenyat per a mesurar globalment les traces de gasos a la troposfera i l'estratosfera. Entre moltes altres coses va mesurar el forat de la capa d'ozó.^[5]

Referències

1. «Envisat» (en anglès). ESA, 13-08-2012.
2. «Desé aniversari del Satèl·lit Envisat». GMV, 01-03-2012.
3. «ESA declares end of mission for Envisat» (en anglès). ESA, 09-05-2012.
4. «L'ESA dona per perdut l'Envisat». El Punt Avui, 11-05-2012, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].
5. «El forat de la capa d'ozó arribarà als 25 milions de quilòmetres quadrats durant setembre». Sostenible, 09-02-2005. Arxivat de l'original el 2018-02-12 [Consulta: 11 febrer 2018].

Enllaços externs

• «Les fotos de l'Envisat». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 13-03-2012.
• «Envisat» (en anglès). ESA. Arxivat de l'original el 2000-12-06. [Consulta: 10 març 2009].
• «Four years on, Envisat hailed for its contribution to Earth science» (en anglès), 28-02-2006. (Quatre anys del Envisat, la seua contribució a les ciències de la Terra)
• «Projecte BEAM». Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 15 juny 2013]. Programari lliure de visualització de molts formats d'informació obtinguda per satèl·lits creat per la ESA.