Epsomita

Infotaula de mineralEpsomita

Espeleotema d'epsomita en una cova de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMgSO₄·7H₂O
EpònimEpsom Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusEpsom Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.03d Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.11.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líacicular, incrustacions fibroses
Estructura cristal·linaa = 11.86 Å, b = 11.99 Å, c = 6.858 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbic disfenoidal
Grup espacialgrup espacial 19 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, groguenc, verdós, vermellós, rosa
Maclesrarament observades a {110}
Exfoliacióperfecta {010}, distina {101}
Fracturaconcoidal
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria, sedosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica1,67 a 1,68
Densitat1,68
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.433 nβ = 1.455 nγ = 1.461
Birefringènciaδ = 0,028
Angle 2Vmesurada: 52°
Solubilitaten aigua
S'altera ambes deshidrata en aire sec
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolEsm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

L'epsomita és un mineral de la classe dels sulfats. Jean-Claude Delamétherie li va donar nom el 1806 per la localitat anglesa d'Epsom, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup de l'epsomita.[4]

Característiques

[modifica]
Estructura cristal·lina de l'epsomita

L'epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratat, amb fórmula MgSO₄·7H₂O. Encara que el seu color principal és blanc, l'epsomita sovint apareix acolorida amb una varietat de matisos pàl·lids deguts a la presència d'impureses. Aquestes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganès i zinc; el color rosa es relaciona amb la presència de cobalt mentre que el verd s'associa a la de níquel. Forma una sèrie de solució sòlida completa tant amb goslarita com amb la morenosita.[5][6]

L'epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarg i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, per la qual cosa ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només amb alcohol. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epsomita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

L'epsomita apareix formant cristalls, agregats fibrosos, crostes, estalactites o eflorescències. Habitualment es troba com eflorescències en zones abrigades d'afloraments rocosos dolomítics i calcaris. Sovint també es pot trobar en les parets de coves i en dipòsits de llacs salats. Així mateix abunda en parets de mines de carbó i mines metal·líferes, fins i tot en els suports de fusta i en el material abandonat. Es presenta en associació amb melanterita, guix, halotriquita, pickeringita, alunògen, rozenita i mirabilita.

Els jaciments d'epsomita són freqüents, podent-se destacar els existents en l'antiga Unió Soviètica, als llacs magnèsics de Djaman-Klytch i de Djelonsk. En els llacs salats de la Muntanya Kruger (Washington, Estats Units) s'han trobat cristalls que arriben als 2 metres. A Espanya hi ha eflorescències importants molt a prop de Calataiud (Aragó) i a Mèxic en Aquil·les Serdán (Chiapas).

Varietats

[modifica]
  • Aromita, probablement una barreja d'epsomita i pickeringita, amb fórmula Mg₆Al₂(SO₄)9·54H₂O originalment descrita a la Pampa d'Aroma, Negreiros, Regió de Tarapacá, Xile.[7]
  • Epsomita cobàltica, una varietat que conté fins a un 2,5% en pes de CoO, amb fórmula (Mg,Co)SO₄·7H₂O.[8]
  • Epsomita cúprica i zíncica, una varietat que conté zinc i coure.[9]
  • Epsomita fèrrica, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Mg,Fe2+)SO₄·7H₂O.[10]
  • Epsomita manganífera, una varietat que conté manganès, de color groguenc o vermellosa, trobada a Špania Dolina, Eslovàquia.[11]
  • Epsomita manganífera i zíncica, una varietat que conté manganès i zinc, amb fórmula (Mg,Mn,Zn)SO₄·7H₂O.[12]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epsomita
  1. ↑ «Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  2. ↑ «Epsomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral data. [Consulta: 30 juny 2014].
  3. ↑ «Epsomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2014].
  4. ↑ «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  5. ↑ «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  6. ↑ «Epsomite-Goslarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  7. ↑ «Aromite (of Darapsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  8. ↑ «Cobaltoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  9. ↑ «Cuprian Zincian Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  10. ↑ «Ferroan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  11. ↑ «Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  12. ↑ «Zincian Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].