Nom original | (pl) Witelon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1230 (Gregorià) valor desconegut |
Mort | c. 1275 (Gregorià) (44/45 anys) Abbaye de Vicogne (França) (en) |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, física, filosofia, òptica i psicologia |
Ocupació | matemàtic, teòleg, monjo cristià, monjo, filòsof, físic, psicòleg, clergue |
Orde religiós | Premonstratencs |
Erazmus Ciolek Witelo (també anomenat Witelo; Witelon; Vitellio; Vitello; Vitello Thuringopolonis; Vitulon; Erazm Ciołek; nascut ca. 1237, probablement en Legnica en Baixa Silesia; mort probablement entre 1280 i 1290, potser fins a 1314) va ser un frare, teòleg, físic, filòsof natural i matemàtic. És una important figura en la història de la filosofia polonesa.
La mare de Witelo era d'una noble família polonesa, mentre que el seu pare va ser un alemany de Turingia. Es deia a si mateix, en llatí, "Thuringorum et Polonorum filius" — "fill de turingis i polonesos". Va estudiar a la Universitat de Pàdua cap a 1260, i després es va mudar a Viterbo. Va entaular amistat amb Guillermo de Moerbeke, traductor d'Aristòtil. La major obra coneguda de Witelo sobre òptica, Perspectiva, que va ser acabada al voltant els anys 1270-1278, estava dedicada a Willem van Moerbeke.[1]
Perspectiva estava fortament influenciada pel treball del polímata persa Alhazen (també conegut com a Ibn al-Haytham; mort ca. 1041) i alhora va influenciar poderosament a científics posteriors, en particular a Johannes Kepler. El tractat d'òptica de Witelo estava estretament vinculat a la versió llatina de l'obra àrab de Ibn al-Haytham: Kitāb al-Manāẓanar (El Llibre de l'Òptica; De aspectibus o Perspectivae), i tots dos van ser impresos en l'edició de Friedrich Risner de Opticae Thesaurus (Basilea, 1572).[2]
La Perspectiva de Witelo va influir també a les teories renaixentistes de la perspectiva. El Commentario terzo de Lorenzo Ghiberti es va basar en la traducció a l'italià de l'obra de Witelo.[3]
El tractat de Witelo també conté bastant material sobre psicologia, deliniant visions que s'aproximen a les nocions modernes d'associació d'idees i de subconscient.
Perspectiva també inclou discussions metafísiques platòniques. Witelo va argumentar que existeixen cossos intel·lectuals i corporis, connectats per causalitat (corresponent a la doctrina idealista de l'universal i l'actual), emanant des de Déu en forma de Llum Divina. La mateixa llum és, per Witelo, la primera de totes les entitats sensibles, i les seves visions sobre la llum són similars a les sostingudes per Roger Bacon.[4]
En Perspectiva, Witelo es refereix a altres obres que ell havia escrit amb anterioritat, però la majoria d'elles no han sobreviscut, encara que De Natura Daemonum ("Sobre la naturalesa del dimoni") i De Primària Causa Paenitentiae ("Sobre la principal causa de la penitència") han estat redescobertes.