Ernst Otto Fischer

Plantilla:Infotaula personaErnst Otto Fischer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Solln (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 2007 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Solin (Munic) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Múnic
Universitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWalter Hieber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic
Universitat Tècnica de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
PareKarl Tobias Fischer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 198639865 Modifica el valor a Wikidata

Ernst Otto Fischer (Solln, Alemanya 1918-2007) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs pioners en la química organometàl·lica.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 10 de novembre de 1918 a la població de Solln, situada prop de la ciutat de Múnic i a l'estat alemany de Baviera. Abans de completar els dos anys de servei militar obligatori va esclatar la Segona Guerra Mundial, i hagué de prestar servei al front de Polònia, França i Rússia. A finals de 1941 va començar a estudiar química a l'Institut Tecnològic de Múnic, on es graduà el 1949. Posteriorment realitzà la seva tesi doctoral sota la supervisió de Walter Hieber a l'Institut de Química inorgànica de Múnic, on es doctorà el 1952.

L'any 1957 fou designat professor de química a l'Institut Tecnològic de Múnic, aconseguint el 1964 el càrrec de Cap de Química Inorgànica.

Recerca científica

[modifica]

Interessat en la química inorgànica des dels seus inicis continuà la seva recerca al voltant dels compostos organometàl·lics dels metalls de transició. Mitjançant la utilització d'espectres de difracció de raigs X va aconseguir trobar la seva constitució d'aquests compostos, demostrant com aquests contenien un àtom de ferro tancat entre dos anells de ciclopentandiè paral·lels, avui dia anomenats ferrocè.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb el britànic Geoffrey Wilkinson, pels seus treballs sobre compostos organometàl·lics.

Enllaços externs

[modifica]