Escíl·lium o Escili —en llatí Scillium o Scilium; en italià Scilio— és una antiga seu episcopal de la província romana d'Àfrica Proconsular, sufragània de l'arxidiòcesi de Cartago, i actualment seu titular de l'Església Catòlica. Tant el nom com la localització exactes de Scillium són desconeguts. Pel context en què apareix esmentada, hauria de ser una ciutat relativament propera a Cartago.
S'havia suggerit d'identificar-la amb l'actual Kasserine, a Tunísia, anomenada Cillium en època romana, però la hipòtesi s'ha descartat.[1] Tampoc es pot identificar amb Sil·li, a la Numídia.[1] Les tres ciutats africanes són actualment seus titulars diferents.
Només s'han documentat tres bisbes en aquesta diòcesi. Al concili de Cartago del 411 que va reunir bisbes catòlics i donatistes de l'Àfrica romana hi van prendre part el catòlic Esquil·laci i el donatista Donat. Més tard, el bisbe Pariàtor participa al concili antimonotelita de Cartago del 646.[2]
És probable que la diòcesi de Σκήλη (Skele) que apareix mencionada a les Notitiae Episcopatuum, redactades per l'emperador Lleó VI (886-912), sigui encara la d'Escil·li.
Des de 1896 és una seu titular de l'Església Catòlica, des del 29 de novembre de 2013 ocupada per Juryj Kasabucki, bisbe auxiliar de Minsk-Mahiliou.
El 17 de juliol de l'any 180 van ser martiritzats a Cartago dotze cristians originaris d'Escil·la, set homes i cinc dones, coneguts com els màrtirs escil·litans. Escil·la, en llatí Scilla, és descrita com una ciutat de Numídia, segurament la Numídia Proconsular, i s'ha identificat tradicionalment amb Escil·li.
A Cartago es dedicà una basílica a aquests màrtirs en la qual hi predicà sant Agustí d'Hipona.[1]
La tradició també fa nascuts en aquesta diòcesi a sant Cugat, martiritzat a Castrum Octavianum, i sant Feliu, martiritzat a Girona.