Esfinx del til·ler

Infotaula d'ésser viuEsfinx del til·ler
Mimas tiliae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
GènereMimas
EspècieMimas tiliae Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx tiliae Linnaeus, 1758
  • Smerinthus ulmi Heydenreich, 1851
  • Dilina tiliae brunnescens Staudinger, 1901
  • Dilina tiliae exstincta Staudinger, 1901
  • Dilina tiliae roseotincta Schawerda, 1922
  • Merinthus tiliae tilioides Holle, 1865
  • Mimas tiliae angustefasciata Vilarrubia, 1973
  • Mimas tiliae atroviridis Closs, 1911
  • Mimas tiliae bicolor Vilarrubia, 1973
  • Mimas tiliae bimaculata Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae bimarginalis Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae brunnea-centripuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae brunnea-costipuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae brunnea-marginepuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae brunnea-obsoleta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae brunnea-transversa Tutt, 1902
  • Mimas tiliae clara Closs, 1917
  • Mimas tiliae colon Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae constricta Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae diluta Cockayne, 1953
  • Mimas tiliae discifera Closs, 1917
  • Mimas tiliae excessiva Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae fasciata Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae griseothoracea Cabeau, 1931
  • Mimas tiliae inversa Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae latefasciata Vilarrubia, 1973
  • Mimas tiliae lutescens Tutt, 1902
  • Mimas tiliae marginalis Mecke, 1926
  • Mimas tiliae margine-puncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae montana Daniel & Wolfsberger, 1955
  • Mimas tiliae pallida-centripuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae pallida-costipuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae pallida-maculata Lempke, 1959
  • Mimas tiliae pallida-marginepuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae pallida-obsoleta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae pallida-transversa Tutt, 1902
  • Mimas tiliae pallida Jordan, 1911
  • Mimas tiliae postobscura Lempke, 1959
  • Mimas tiliae pseudo-trimaculata Gillmer, 1916
  • Mimas tiliae pseudobipunctata Lempke, 1959
  • Mimas tiliae reducta Vilarrubia, 1973
  • Mimas tiliae rubra Cockayne, 1953
  • Mimas tiliae rufescens Vilarrubia, 1973
  • Mimas tiliae rufobrunnea Lenz, 1925
  • Mimas tiliae semicentripuncta Gillmer, 1905
  • Mimas tiliae semiobsoleta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae suffusa Clark, 1891
  • Mimas tiliae transversa Jordan, 1911
  • Mimas tiliae typica-bipunctata Lempke, 1959
  • Mimas tiliae virescens-bipunctata Lempke, 1937
  • Mimas tiliae virescens-centripuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae virescens-maculata Tutt, 1902
  • Mimas tiliae virescens-marginepuncta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae virescens-obsoleta Tutt, 1902
  • Mimas tiliae virescens-transversa Tutt, 1902
  • Mimas tiliae virescens Jordan, 1911
  • Mimas tiliae viridis Closs, 1911
  • Mimas tiliae vitrina Gehlen, 1931
  • Smerinthus tiliae bipunctata Clark, 1891
  • Smerinthus tiliae brunnea Bartel, 1900
  • Smerinthus tiliae brunnea Caradja, 1893
  • Smerinthus tiliae centripuncta Clark, 1891
  • Smerinthus tiliae costipuncta Clark, 1891
  • Smerinthus tiliae immaculata Bartel, 1900
  • Smerinthus tiliae maculata Wallengren, 1863
  • Smerinthus tiliae obsoleta Clark, 1891
  • Smerinthus tiliae pechmanni Hartmann, 1879
  • Smerinthus tiliae ulmi Bartel, 1900

L'esfinx del til·ler (Mimas tiliae)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) àmpliament distribuïda a la regió Paleàrtica, incloent-hi la península Ibèrica.[2] L'eruga s'alimenta principalment de les fulles dels til·lers.

Descripció

[modifica]

Imago

[modifica]

Envergadura alar d'entre 60 i 80 mm. Espècie molt variable. Cos gris verdós; tòrax amb tres franges verticals, una central i dues laterals més gruixudes, de color verd oliva, que acaben al cap, del mateix color. Ales anteriors de diverses tonalitats grisoses i en alguns exemplars rosades, amb una franja horitzontal irregular verda oliva fosca. Ales posteriors marronoses clares amb una franja submarginal gruixuda fosca i una de marginal marró. La forma brunnea substitueix els colors verdosos per marronosos. Marges de les ales irregulars, imitant una fulla.

Eruga

[modifica]

Entre 55 i 65 mm de longitud. Cos verd o verd-blavós clapejat de blanc-groguenc amb 7 ratlles diagonals grogues o blanques, l'última acaba en una cua, blava per dalt i rosada i groga per baix, típica dels esfíngids. Alguns exemplars tenen taques rogenques al cantó de cada ratlla. Crida l'atenció la protuberància rugosa groga que té al segment 13, darrere de la cua. Crida l'atenció la forma del seu cap, triangular, que diferencia inconfusiblement aquesta espècie d'altres de la mateixa família. Quan està a punt de crisalidar, l'eruga canvia de color i adquireix tons rosats.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Es pot trobar per gran part de la regió Paleàrtica, des de la península Ibèrica a la Xina.[2] A la península Ibèrica es troba sobretot a la franja septentrional. Principalment boscs amb til·lers, tot i que també es pot trobar en jardins i zones aïllades amb presència de la planta nutrícia. L'eruga s'alimenta sobretot de Tilia; també pot fer´ho de Prunus, Betula, Alnus glutinosa, Alnus incana i Ulmus glabra.

Període de vol i hibernació

[modifica]

A la península Ibèrica vola generalment en dues generacions, la primera entre abril i juny i la segona entre agost i setembre. A regions més fredes, vola en una única generació estival. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums

[modifica]

L'adult presenta una espiritrompa atrofiada, cosa que impossibilita la seva alimentació, això fa que els imagos només puguin viure uns pocs dies. Normalment els ous es ponen individualment o en parelles.

Referències

[modifica]
  1. «esfinx | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2024].
  2. 2,0 2,1 «Security check». [Consulta: 23 maig 2024].
  • Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2.
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

[modifica]
  • Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
  • UK Moths (anglès)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)