Esfinx dels pollancres

Esfinx dels pollancres

Laothoe populi
Dades
Hoste	pollancre, pollancre ver, Salix myrsinifolia, Salix phylicifolia, salze, Pomera, Salix alba, vimassa, gatsaule, Salix purpurea, Alnus i àlber
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Gènere	Laothoe
Espècie	Laothoe populi (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Epònim	pollancre
Sinònims	Sphinx populi Linnaeus, 1758 Sphinx tremulae Borkh., 1793 Merinthus palustris Holle, 1865 Smerinthus borkhauseni Bartel, 1900 Smerinthus roseotincta Reuter, 1893 Amorpha populi angustata Closs, 1916 Amorpha populi depupillatus Silbernagel, 1943 Amorpha populi flavomaculata Mezger, 1928 Amorpha populi lappona Rangnow, 1935 Amorpha populi pallida Tutt, 1902 Amorpha populi philiponi Huard, 1928 Amorpha populi suffusa Tutt, 1902 Laothoe populi albida Cockayne, 1953 Laothoe populi basilutescens Cockayne, 1953 Laothoe populi bicolor Lempke, 1959 Laothoe populi minor Vilarrubia, 1973 Laothoe populi moesta Cockayne, 1953 Laothoe populi pallida Newnham, 1900 Merinthus populi salicis Holle, 1865 Smerinthus populi cinerea-diluta Gillmer, 1904 Smerinthus populi decorata Schultz, 1903 Smerinthus populi ferruginea-fasciata Gillmer, 1904 Smerinthus populi ferruginea Gillmer, 1904 Smerinthus populi fuchsi Bartel, 1900 Smerinthus populi grisea-diluta Gillmer, 1904 Smerinthus populi grisea Gillmer, 1904 Smerinthus populi pallida-fasciata Gillmer, 1904 Smerinthus populi rectilineata Klemensiewicz, 1912 Smerinthus populi rufa-diluta Gillmer, 1904 Smerinthus populi rufa Gillmer, 1904 Smerinthus populi rufescens de Selys-Longschamps, 1857 Smerinthus populi rufescens Fuchs, 1889 Smerinthus populi subflava Gillmer, 1904 Smerinthus populi violacea Newnham, 1900

L'esfinx dels pollancres (Laothoe populi)^[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) propi de la regió paleàrtica occidental i central, incloent-hi la península Ibèrica.

Distribució

Es distribueix per la regió paleàrtica occidental (incloent tota Europa) i central fins al Turquestan eruo-siberià. A la península Ibèrica és absent a gran part de la zona meridional. Hi ha dues subespècies:

• Laothoe populi populi: Europa i Rússia.
• Laothoe populi populeti: Armènia, Turquia, repúbliques del Turquestan, entre d'altres..

Descripció

Imago

Envergadura alar d'entre 70 i 100 mm. Cap, tòrax i abdomen de color marró clar. Ales anteriors amb diferents tonalitats marrons formant franges ondulades fosques sobre fons clar; presenta una taca blanca a la cel·la. Ales posteriors dels mateixos colors excepte a la zona basal, que és vermellosa. En estat de repòs, les ales posteriors es mostren visibles sobresortint per la part superior de les anteriors. Les seves formes imiten les d'una fulla seca.

• 
  Eruga
• 
  Laothoe populi ♂
• 
  Laothoe populi ♂ △
• 
  Ginandromorfismo
• 
  Ginandromorfismo △

Eruga

L'eruga pot arribar als 85 mm. Pot ser de diverses formes, generalment és verda clapada de blanc o groc, amb línies obliqües blanques o grogues i una última acabada en la cua, normalment verdosa o groga. Alguns exemplars poden tenir línies de punts rogencs. La seva forma robusta i rabassuda és un tret característic.

Hàbitat

Preferentment llocs on creixin pollancres o salzes, com boscos de ribera o parcs. Durant el dia es manté perfectament oculta entre les herbes o als troncs dels arbres. L'eruga s'alimenta principalment de Populus i Salix; també pot acceptar Fraxinus, Quercus, Betula, Alnus, Rosa, Crataegus, Cotoneaster, Malus, Laurus i, a Espanya, també Ulmus.

Període de vol

Generalment dues generacions entre el maig i el setembre, la primera a finals de primavera i la segona durant tot l'estiu. En regions fredes només n'hi ha una, mentre que a les més càlides pot haver-hi tres. Hibernació com a pupa en una càpsula sota terra.

Costums

L'imago posseeix una espiritrompa atrofiada, cosa que li impedeix libar nèctar i alimentar-se. Això fa que només pugui viure uns pocs dies, temps que ha d'aprofitar per trobar parella i pondre els ous. És atacada per nombrosos parasitoides de la família Ichneumonidae, Braconidae, Eulophidae, Trichogrammatidae, Scelionidae i Tachinidae.

Referències

1. «esfinx | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2024].

• Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
• D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
• UK Moths (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)