Estrella amb embolcall

Representació d'Achernar, l'estrella amb embolcall més brillant visible des de la Terra.

En astronomia, es denomina estrella amb embolcall (shell star en anglès) a una estrella calenta de la seqüència principal, generalment de classe espectral B, A, o F, l'espectre del qual mostra línies d'emissió que suposadament són degudes a un anell o embolcall gasós que envolta l'estrella.[1] Les estrelles variables d'aquest tipus, on l'expulsió de l'embolcall provoca una pèrdua temporal de brillantor, reben el nom de variables Gamma Cassiopeiae. Exemples d'estrelles amb embolcall són δ Centauri,[2] η Centauri,[3] α Arae,[4] ψ¹ Orionis,[5] 17 Sextantis[6] i 48 Librae;[7] en aquesta última les observacions indiquen un embolcall en expansió. π² Pegasi[8] és un rar exemple d'estrella amb embolcall de tipus espectral F. Tsih (γ Cassiopeiae), prototip de les variables que porten el seu nom, també és una estrella d'aquest tipus.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Shell star. The internet Encyclopedia of Science
  2. ↑ Delta Centauri Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  3. ↑ Eta Centauri Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  4. ↑ Alfa Arae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  5. ↑ Psi1 Orionis Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  6. ↑ Montesinos, B.; Eiroa, C.; Mora, A.; Merín, B. «Parameters of Herbig Ae/Be and Vega-type stars». Astronomy and Astrophysics, 495, 3, 2009. pp. 901-917.
  7. ↑ 48 Librae Arxivat 2016-04-30 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  8. ↑ Pi2 Pegasi Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)